Educació
Escola 06/05/2023

S'han d'establir normes de vestimenta als instituts públics?

L'arribada del bon temps fa que hi hagi alumnes que portin ulleres de sol o barrets dins de l'aula

3 min
Un grup d enois i noies, camí d el'institut, en una imatge d'arxiu

Barcelona"M'he trobat amb alumnes dins de l'aula amb ulleres de sol, barrets, caputxes posades, samarretes trencades per tot arreu..." Ferran Giménez és sociòleg i, a banda de fer classes a la UOC i la UdG, treballa en un institut de Salt. El fet que el municipi gironí sigui l'únic de Catalunya que té totes les seves escoles i instituts catalogats com a centres de màxima complexitat perquè hi ha molts alumnes nouvinguts fa que a més es trobi d'un dia per l'altre amb estudiants que han canviat el mocador pel nicab.

Jordi Perales, que és professor en un institut de Lloret de Mar i també de la UOC, es troba amb l'arribada del bon temps alumnes que es vesteixen com si anessin a una discoteca en lloc d'un centre educatiu.

Com gestionen els docents i els centres aquestes situacions? ¿S'han de suggerir polítiques de vestimenta en instituts públics? ¿Existeix algun tipus de regulació? Des del departament d'Educació deixen clar que no hi ha ni hi haurà cap normativa sobre la qüestió. "La decisió és del consell escolar de cada centre", assegura.

"La manca de regulació ens genera un conflicte", lamenta Giménez, que afegeix que cal unes "normes clares" que justifiquin a l'aula les decisions que puguin prendre els docents davant d'una vestimenta inadequada. De moment el que estan fent alguns centres, afegeix, és regular-ho a través del que es coneix com a NOFC (normes d'organització i funcionament de centre), on s'inclouen els drets i deures tant del professorat com de l'alumnat. Un dels reptes més difícils és com s'ha de gestionar alumnes que venen amb vestimentes vinculades a la seva religió. "He tingut estudiants que durant tres anys venien només amb el mocador al cap i vestien d'una manera més o menys occidentalitzada i de sobte m'han aparegut amb un nicab. No sabem com afrontar-ho i el problema gros que hi ha darrere d'això és l'exclusió social perquè en aquest cas la vestimenta és una ratificació de la seva identitat de grup davant un context que l'estudiant viu com a hostil", apunta.

Precisament l'únic cop que a l'institut de Vilanova del Vallès on treballa l'Ariadna s'ha hagut d'obrir aquest debat ha estat amb l'arribada de dues alumnes que portaven vel. "Es va decidir que el portessin i els altres alumnes van ser molt respectuosos", explica.

Dues noies vestides amb roba estiuenca

Per a Perales no és necessària una normativa perquè obriria les portes a fer-ne una interpretació, però sí uns mínims consells per als dos sexes. "A l'estiu sobretot es parla molt de la vestimenta de les noies, però aquests consells s'haurien de focalitzar en els dos sexes perquè si no estem reproduint estereotips de sempre", puntualitza. En el seu institut, per exemple, només està permès el cap tapat per qüestions religioses. "L'alumnat ha d'entendre que hi ha una vestimenta per a cada lloc: no anem igual de vestits quan sortim una nit a la discoteca que a l'institut, com tampoc portem el mateix tipus de roba quan anem a un concert que a un dinar familiar", exemplifica. Perales reconeix que és un tema "controvertit" perquè es produeix en una edat, l'adolescència, en què el jove està en un procés d'afirmació de la seva identitat i en aquest procés la vestimenta és un dels factors clau que els ajuden.

La doble cara de l'uniforme

Una part important dels centres, bàsicament els que no són de titularitat pública, esquiven aquest conflicte perquè des d'infantil obliguen l'alumnat a portar uniforme. Els dos principals motius que es donen per justificar la vestimenta, segons el sociòleg de la UOC, són "contradictoris". D'una banda, es defensa que fomenta la igualtat entre els estudiants, sigui quin sigui el seu poder adquisitiu o la posició social de les seves famílies, mentre que, de l'altra, l'uniforme representa un element de distinció social. "En el cas de Catalunya aquest últim és l'element predominant", assegura.

Un jove es tapa la cara amb la caputxa de la desuadora per una foto, en una imatge d'arxiu

Ara bé, el 2011, quan Irene Rigau era la consellera d'Educació, l'Escola Màrius Torres de l'Hospitalet de Llobregat es va convertir en el primer centre públic de Catalunya a portar uniforme. El motiu per instaurar-lo va ser precisament "prestigiar" el centre i millorar "l'autoestima" dels alumnes, ja que la gran majoria eren nouvinguts. A més, amb aquest pas els alumnes s'igualaven als companys del centre concertat que hi ha just davant, l'Escola Sant Ramon Nonat Sagrat Cor.

stats