A.F.

L’escola no és per a tu

El rol dels centres educatius en l’abandonament escolar 

La segregació dels alumnes fomenta l’abandó escolar / XAVIER BERTRAL Zoom

La Fundació Jaume Bofill ha presentat un nou estudi, elaborat per la investigadora Aina Tarabani, doctora en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, on s'avalua el rol dels centres educatius en l'abandonament escolar dels alumnes. 'L'escola no és per a tu: el rol dels centres educatius en l'abandonament escolar'és el resultat d'una anàlisi qualitativa de les dinàmiques en els centres educatius de l'ESO, sobre com s’organitzen i es relacionen equips directius, professorat i alumnat de centres d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) de Catalunya.

Si bé és cert que el mercat de treball és un factor clau en l’abandonament prematur, perquè atrau joves sense gaires qualificacions a una ocupació mal remunerada i precària (efecte 'pull' o atracció), l’estudi evidencia que bona part de l’abandonament té a veure amb el sistema educatiu, que no aconsegueix retenir els joves o directament els expulsa (efecte 'push'). El fracàs i l’abandonament escolar prematur (AEP) s’expliquen, també, pel disseny del sistema educatiu, les característiques dels centres i les dinàmiques escolars.

En concret, la recerca ha identificat i analitzat les dinàmiques i pràctiques que expliquen els processos, el fracàs i l'abandonament que operen en els centres educatius:

  • Les agrupacions per nivells i les adaptacions curriculars, malgrat estar pensades per adaptar-se a la diversitat, generen sovint un efecte pervers.
  • La segregació escolar genera abandonament escolar prematur i fracàs.
  • Les expectatives i les creences dels docents sobre l'alumnat i l'aprenentatge tenen un fort impacte en el fracàs escolar.

L'abandonament escolar prematur és el repte més alarmant i urgent del sistema educatiu català. Catalunya és el tercer país de la zona euro amb un nivell d'AEP (joves que abandonen els estudis sense titulació postobligatòria) més elevat, només per sota d'Espanya i Malta, la qual cosa no es correspon amb el seu nivell de desenvolupament econòmic i social.

Catalunya és el tercer país de la zona euro amb un nivell d'AEP (joves que abandonen els estudis sense titulació post-obligatòria) més elevat, només per sota d'Espanya i Malta

El fracàs i l’abandonament escolar afecten més els nois que les noies: 22% vs. 16%. Afecta especialment els nois de baix estatus socioecònomic, que també mostren diferències de classe i gènere en les taxes de repetició, les proves de competències bàsiques o les taxes de graduació.

Una part d'aquest abandonament és degut a l'atracció d'un mercat de treball poc qualificat que ofereix una ocupació mal remunerada i precària als joves. Per aquest motiu, durant la crisi el percentatge d'abandonament escolar prematur a Catalunya s'ha reduït substancialment (ha passat d'un 32,9% el 2008 a un 18,9% el 2015), encara lluny de la mitjana europea (10,9% el 2015). 

Efectes de la segregació escolar

La segregació escolar genera abandonament escolar prematur i fracàs educatiu. La concentració de vulnerabilitat social en els més de 300 centres de màxima dificultat reprodueix els riscos de fracàs escolar i d’AEP: la sobrecàrrega del professorat, l’elevada rotació dels docents i la concentració de múltiples problemàtiques de famílies i alumnat impedeixen que es despleguin totes les funcions educatives dels centres. L’alumnat més desafavorit, el que més necessita l’acció educativa, és el principal perjudicat per la segregació escolar.

Les agrupacions per nivells no funcionen

El funcionament dels centres de l'ESO impedeix un abordatge integral per a la prevenció de l’AEP: la compartimentació en matèries dificulta la col·laboració entre docents i amb perfils professionals diversos, i el currículum i la pedagogia responen a una imatge d’alumne ideal molt homogènia i uniforme que fa de l’atenció a la diversitat una pràctica només pal·liativa i residual. 

A més, malgrat que totes les evidències científiques assenyalen que l’agrupació per nivells genera més fracàs escolar, a Catalunya, 1 de cada 3 centres ho fa com a estratègia d’atenció a la diversitat.S’evidencia que aquestes pràctiques perjudiquen especialment l’alumnat desfavorit, ja que en els grups considerats “baixos” l’alumnat tendeix a rebre menys estímuls per a l’aprenentatge i està estigmatitzat. El que es considera una mesura per millorar els aprenentatges de l’alumnat acaba esdevenint un impediment per al desenvolupament d’una trajectòria d’èxit.

Així doncs, bona part dels mecanismes d’adaptació i diversificació curricular que es fan durant l’ESO, tot i que s'articulen amb una vocació inclusiva de tot l’alumnat, es converteixen en formes d’exclusió educativa dins els mateixos centres educatius.

Estereotips i prejudicis per part dels docents

Els docents no acostumen a ser conscients que les seves expectatives i creences (estereotips, prejudicis) són clau en el fracàs i l’abandonament escolar. Les baixes expectatives que tenen envers l'alumnat es tradueixen en actituds i pràctiques que els joves interioritzen com a certes i acaben adaptant-se a la imatge que se'n té (efecte Pigmalió). El fracàs s’atribueix al talent natural dels joves i als dèficits culturals i socials de les seves famílies, la qual cosa els desresponsabilitza, ja que posa la solució al fracàs fora del seu abast.

Així doncs, l’externalització de les causes del fracàs escolar fora dels centres educatius és un entrebanc clau per avançar cap a la reducció d'aquest problema. Els centres educatius i el professorat tenen un rol actiu en els processos d’èxit, fracàs i abandonament i, per tant, per avançar cap a la consecució de l’èxit educatiu per a tothom cal desplegar processos de reforma del sistema educatiu i polítiques de professorat.

Propostes de millora

1. Desplegar un pla de xoc contra la segregació escolar arreu del territori català liderat pel departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Cal posar en marxa les mesures proposades pel Pacte contra la Segregació com a punt de partida per abordar decisivament la segregació escolar i garantir el desplegament de totes les normatives orientades a lluitar contra la segregació escolar. 

2. Dissenyar plans de lluita contra el fracàs i l’abandonament escolar territorialitzats que tinguin en compte les particularitats del context social dels centres educatius catalans.

3. Protegir els centres educatius que concentren més complexitat social, garantir-los un acompanyament institucional sostingut i Establir una ràtio màxima de 20 alumnes per aula als centres d’ESO de màxima complexitat. 

4. Garantir itineraris educatius per als joves que no reforcin les dinàmiques de segregació escolar del territori i garantir itineraris de qualitat entre totes les etapes educatives (primària – ESO; ESO – postobligatòria) per evitar la pèrdua d’alumnat durant les transicions educatives. 

5. Abordar amb urgència la reforma de l’educació secundària obligatòria a Catalunya, que ha de tenir com a prioritat la centralitat de l’alumnat en els processos d’ensenyament i aprenentatge. 

6. Elaborar un pla d’acompanyament i orientació personalitzat de l’alumnat que funcioni durant totes les etapes educatives i incorpori equips d’orientadors i tutors. 

7. Elaborar i implementar un model de governança dels centres d’educació secundària obligatòria de Catalunya basat en els principis d’autonomia, cooperació, democràcia i proximitat.

8. Elaborar un pla de formació inicial i permanent del professorat orientat al fet que els docents entenguin les causes de la desigualtat educativa i social i despleguin les competències necessàries per fer-hi front. La formació específica s’ha d’acompanyar de pràctica reflexiva als centres.

9. Garantir que la formació inicial i permanent del professorat permet adquirir les competències professionals per a una gestió diversificada i heterogènia de les aules i per a la personalització dels processos d’ensenyament i aprenentatge, i millorar la connexió entre la formació inicial i les bones pràctiques dels centres d’educació secundària obligatòria que treballen a partir de projectes globalitzats, articulats al voltant dels centres d’interès de l’alumnat. 

10. Fomentar la col·laboració entre els centres educatius del territori i la coordinació amb agents socioeducatius de l’entorn.Desplegar pràctiques i programes d’aprenentatge mutu entre centres educatius i reforçar les xarxes d’intercanvi d’experiències i bones pràctiques. 

11. Millorar de forma substancial les polítiques d'acompanyament i desenvolupament professional del professorat i garantir l’estabilitat dels equips docents per tal que puguin desplegar i consolidar els seus projectes de centre, alhora que cal ser especialment curosos en els centres de més complexitat social.