MARC SERRANO I ÒSSUL

El repte d’aprendre per reptes

L’educació canvia. BeChallenge és una plataforma en línia d’aprenentatge per reptes on es proposa als estudiants buscar solucions a problemes socials

El repte d’aprendre per reptes / C. CALDERER Zoom

Aprendre i ajudar-hi (ensenyar) s’ha girat com un mitjó. Tots dos verbs ja costen de reconèixer, fins i tot, a la mare que els va parir. I és que ja no van de memoritzar coneixements, sinó, més aviat, d’assolir un seguit de competències i habilitats: la matèria de l’aprenentatge formal (el de l’aula) s’ha tornat menys sòlida i més líquida que mai; a més, l’alumne ha deixat el rol de subjecte passiu, i les tecnologies que encara anomenem “noves” han irromput a classe. El nou paradigma -paraulota- de l’educació és el terreny fèrtil en què brollen iniciatives com BeChallenge (dita, abans, BeDebate Edu). Es tracta d’una plataforma en línia d’aprenentatge per reptes reals impulsada per una empresa derivada -en esnob, un spin-off - de la UOC. L’eina interpel·la -una altra paraulota, amb permís- tots els actors del món acadèmic: centres, alumnes, mestres, universitats i empreses o institucions.

BeChallenge proposa als estudiants que busquin solucions a problemes socials per reforçar-ne, així, les famoses i valuoses soft skills, o sigui, les habilitats toves, suaus, socials. El fundador i director de la companyia emergent ( start-up, sí), Xavier Pascual, en remarca la importància: “Què et diferencia d’una màquina? Pensa-hi i en tindràs la resposta. Si realment no es treballen aquests elements a les institucions educatives i formatives (a qualsevol nivell), estem deixant generacions absolutament indefenses per a la onada que ens vindrà a sobre amb la intel·ligència artificial”. El cèlebre tsunami. “Per treballar les soft skills (comunicació, col·laboració, creativitat, pensament crític i resolució de problemes) -diu-, plantegem reptes que els estudiants han de resoldre de manera col·laborativa, entre companys d’aula o bé amb altres institucions”. Desafiaments com aquest: “Com podríem evitar els ofegaments aquàtics a les piscines?” Interrogants de veritat, no pas ficticis: “Ens agrada plantejar reptes existents, que són reals i que aportaran un benefici a la societat o a l’entorn dels estudiants”.

PREPARATS PER AL NOU MÓN

La iniciativa sorgeix del sector mateix: Pascual ha fet de professor d’anglès a primària i és graduat en educació infantil i màster en educació i TIC [tecnologies de la informació i la comunicació], àmbit en què ha assessorat start-ups britàniques i nord-americanes d’EdTech, que és, per entendre’ns, la tecnologia aplicada a l’ensenyament. “El projecte -explica- va néixer quan treballava com a docent a l’etapa de primària. Veia com estàvem preparant els estudiants per a un món que ja no existeix”. I no tornarà. La proposta se sustenta, també, en un model pedagògic propi contrastat amb experts: “Vam analitzar les necessitats del sistema educatiu i l’enfocament pioner de diferents institucions educatives, tant a nivell nacional com internacional, i vam crear el nostre propi enfocament, basat en l’aprenentatge per reptes, el pensament de dissenyador i el connectivisme (concretament, l’aprenentatge entre iguals)”.

Una plataforma com aquesta o les seves competidores catalanes o foranes pot acompanyar una escola en el gran salt endavant: “Ajudem els centres -sosté Xavier Pascual- a fer una transició senzilla cap a les metodologies actives. Els oferim una eina per treballar tot el procés dels casos i que els permet fer servir un format que als estudiants els és molt atractiu”. Ja s’han apuntat a BeChallenge uns 220 educadors, 18 centres i una quinzena d’universitats de tot el món: “Sobretot -revela Pascual-, l’interès ens ha arribat de Llatinoamèrica, on estan fent una profunda reforma educativa en diversos països”.

TREBALL EN EQUIP

Molt bé. Però ¿com funciona?S’afavoreix que els estudiants col·laborin per proposar desllorigadors a les qüestions en obert (les disponibles per a tothom) o bé a les privades que els educadors creïn a les aules virtuals respectives. Debaten sobre el repte, el resolen per equips, el comparteixen amb els grups adversaris, en reben retroalimentació i, en acabat, voten les millors propostes; tot, a l’entorn virtual, on les avaluacions rebudes s’incorporen al perfil de cada noi. Qualsevol professor pot crear-hi dos reptes privats de franc; per publicar-n’hi més, però, caldrà que el centre pagui la llicència anual corresponent, que és de 3,50 euros per deixeble d’educació obligatòria: “Volem ajudar els centres públics a ser-ne partícips actius, també”, assegura Pascual. El docent disposa d’una llibreria de prop d’una vintena de reptes editables -tots associats als 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU-, i se n’hi han afegit cinc per aprendre anglès.

“Ens agrada plantejar reptes existents, que són reals i que aportaran un benefici a la societat o a l’entorn dels estudiants”

Xavier Pascual - fundador BeChallenge

La feina feta no mor a la pantalla. “Treballem perquè els aprenentatges siguin significatius i tinguin un impacte positiu tant per als estudiants com per a les empreses i per a la societat. Un triangle molt interessant”. Els reptes en obert els poden patrocinar companyies disposades a aplicar les millors idees sorgides del procés per promoure accions que en potenciïn la responsabilitat social, no el lucre pur i dur: “Mai publicarem un repte que sigui 'Com podem fer entrar més clients al nostre espai?' El repte sempre ha d’aportar un valor afegit a la marca, a la societat i als estudiants”. Com a al·licient, aquests patrocinadors ofereixen premis que el fundador de BeChallenge subratlla que “sempre han d’anar alineats amb els valors que promovem a l’empresa: sostenibilitat i innovació”. Un curs d’anglès a l’estranger, la meitat de la matrícula d’un màster...; el que sigui.

Nascuda fa un any i mig com a plataforma de debat en vídeo per fomentar la innovació empresarial, l’aplicació torna a l’escola -ella mateixa- amb un munt de reptes a la motxilla: el canvi de nom i de disseny, una possible segona ronda d’inversió, la incorporació de la cadena de blocs (l’anglicisme és blockchain ), la culminació d’acords amb universitats estrangeres i la participació a les fires SIMO Educación, a Madrid, i Bett, a Londres, que ja va resultar fructífera l’hivern passat. L’emprenedor educatiu encara el nou curs amb la il·lusió d’un nen amb sabates noves: “Sigueu part del canvi. Sense emoció, no hi ha aprenentatge, i els reptes motiven moltíssim els participants, i, a més a més, aporten un benefici social o mediambiental. Aprenentatge funcional per a un món amb necessitats, potenciar el talent de les aules per millorar el nostre món”.

La consultora americana Metaari calcula que el sector de l’EdTech va atraure el 2017 inversions per valor de més de 8.000 milions de dòlars, 800 més que el 2016 i 1.600 més que el 2015. “S’han invertit més de 22.000 milions de dòlars en empreses de tecnologia d’aprenentatge els últims tres anys. Això no té precedents en el sector”, segons el director de la firma, Sam S. Adkins. Els botonets han arribat a l’escola per no marxar-ne mai més.