La religió, una assignatura en retrocés

GironaEntre les paraules que s’amaguen a la sopa de lletres hi ha dejuni, caritat, Pasqua... Conceptes propis del calendari de Setmana Santa, que al mestre de religió Pau Estanyol li serveixen per introduir-los a la classe que imparteix a l’Escola La Vall del Terri (Pla de l’Estany). Dels més de 250 alumnes que hi ha al centre, només fan aquesta assignatura dos de primer de primària i un altre de segon. És la realitat que viuen molts centres públics catalans: el percentatge d’alumnes que van cursar religió a l'escola pública durant el curs 2023-2024 va ser del 10,50% (69.571 alumnes dels 662.315 alumnes totals), segons dades del departament d'Educació. En els centres de titularitat privada, inclosos els concertats, la xifra ascendeix als 62,73% (198.696 alumnes dels 320.821 alumnes totals).

Les famílies no escullen que el seu fill faci aquesta matèria per raons diferents, entre les quals una certa desconfiança cap a l’Església catòlica com a institució o el prejudici que s’hi fa catequesi. Però l’assignatura de religió tant a la pública i la privada com a les escoles concertades, engloba, en l’actual currículum –d’acord amb la nova llei d’educació Lomloe–, un coneixement d’altres cultures religioses i s’encarrega de difondre coneixements culturals, de patrimoni i valors espirituals. Una “formació integral” –argumenten els que la defensen–, que evita que proliferi l’actual “analfabetisme religiós” que deriva cap a un “analfabetisme cultural”, sostenen els experts consultats.

“Fins fa un temps, teníem una generació de pares i mares que no havien anat a classe de religió, però teníem una generació d’avis que havien rebut cultura religiosa a la seva manera i al seu temps. Ara tenim uns pares que no tenen cap mena de cultura religiosa i uns avis que tampoc”, alerta Pere Micaló, professor de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona.

Dolors Vidal, experta en turisme cultural i professora a la Universitat de Girona (UdG), afirma que la religió “forma part de la naturalesa humana”. “Està íntimament lligada al nostre passat, present i futur cultural i és un acte d’unió de la humanitat amb la transcendència”. Tal com diu la seva etimologia, “relliga el que ha vingut i s’esdevindrà”. Segons ressalta aquesta experta, “és importantíssim l’ensenyament de la religió per apreciar en profunditat la cultura en general”. Per a Rafel Muñoz, delegat diocesà de l’arquebisbat de Tarragona, el personal de religió es converteix en “un agent cultural de primer ordre” per a la difusió del patrimoni cultural, ja que –segons assegura– “el 80% del patrimoni cultural a casa nostra és religiós”.

Una religió sense catequesi

Al Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona, així com d’altres que depenen de les diferents diòcesis catalanes, la religió hi està molt arrelada. Amb uns 1.200 alumnes inscrits, des dels 0 fins als 18 anys, en aquest centre tarragoní és una assignatura per a tots i adaptada a cada edat. “Partim de la base que no volem convertir a ningú ni fer catequesi, sinó que entenguin que la nostra societat té les seves arrels en l’humanisme cristià”, detalla el director, Pablo Muñoz. Els alumnes, a més, treballen l’espiritualitat perquè avui dia “hi ha una buidor existencial”. “Preparem els escolars per ser ciutadans del segle XXI i per viure en un context en què la religió és molt present: en els conflictes, l’art, a nivell patrimonial, i alhora abordem la dimensió més transcendent, que està implícita en l’ésser humà”.

En el cas de l’Escola Vedruna Gràcia, a Barcelona, el centre comença l’itinerari a infantil, sota el nom de "cultura religiosa", i l’acaba a batxillerat. La directora, Montserrat Castelló, explica que “es tracta d’un projecte inclusiu, amb una mirada oberta i plural, perquè cadascú hi pugui participar des de les seves pròpies conviccions i creences”. “No pretenem imposar res: volem que els alumnes pensin i es facin preguntes”, descriu. Amb un material de cultura religiosa d’edició pròpia, els centres Vedruna –escola cristiana d’iniciativa social (concertada)– treballen la descoberta del fet religiós i els valors d’inspiració cristiana, que són universals, com l’amistat, la solidaritat o l’agraïment, el sentit de les festes i de les tradicions, així com la simbologia que els ha de permetre interpretar una obra d’art religiosa o entendre els elements d’una catedral (però també una mesquita o una sinagoga). L’objectiu és que els alumnes coneguin “la pluralitat de confessions religioses” i sàpiguen que “són més les coses que els uneixen que no pas que els separen amb les altres cultures”.

A l’escola pública Josep de Ribot i Olivas, de Vilamalla, a l’Alt Empordà, s’hi ensenya, en canvi, "objectius de desenvolupament sostenible", de la mà del mestre Pau Estanyol, on tracten la cultura i altres valors però vinculats al medi natural.

Tot i que en altres etapes educatives a Catalunya s'havia marcat una assignatura concreta per als alumnes que no feien religió, el nou decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica que va entrar en vigor l'any passat no fixa cap matèria a impartir i, a la pràctica, cada centre pot programar les activitats que cregui convenients.

Cada any menys alumnes

En els últims anys el nombre de famílies que escullen que el seu fill faci religió a l'escola pública s'ha reduït. Segons el departament d’Educació, un total de 70.527 alumnes van cursar religió -la gran majoria, catòlica (69.571 alumnes) però també n'hi ha (un miler, aproximadament) que fan islàmica, jueva o evangèlica- en centres públics (segon cicle d’infantil, primària i ESO) el curs 2023-2024. En centres privats, la xifra s’eleva a 201.983 alumnes. Les Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu i Aran són les zones de Catalunya amb un percentatge més alt d’alumnes que cursen religió als centres públics, en concret, a segon cicle d’infantil (15% i 12%, respectivament) i a primària (entorn del 29%). Pel que fa a l'ESO, a més d’aquestes dues zones (25% i 30%, respectivament) s’hi afegeix també el Maresme i el Vallès Oriental (amb un 31%). Els alumnes d’origen sud-americà o ucraïnès ajuden, en gran manera, a mantenir bona part de les xifres d’escolaritzats en religió a les escoles públiques.

Aquest curs, a les comarques de Girona, fan religió 3.458 alumnes menys que el passat als centres de titularitat pública i en escoles cristianes de la diòcesi. Carme Panella, delegada d’ensenyament del bisbat de Girona i representant de la Fundació Escola Cristiana a la diòcesi, ho atribueix a la caiguda de la natalitat, sumada a una pèrdua de l’interès i a una ignorància del patrimoni. “Un alumne ha de saber què és la catedral, i no per entrar-hi a ser batejat”, assegura.

Precisament, Vidal posa de manifest que hi ha una tendència a admirar el que és lluny i desatendre el que és propi. “Les pràctiques religioses són molt similars en moltes cultures. L’eix que ens ha construït és similar. Alguns admiren el budisme, que precisament té moltes coincidències amb el cristianisme. La gent que és religiosa en el món contemporani, de vegades, és percebuda com una gent que pertany al passat, quan més aviat hauria de ser vista com la millor gent del futur”.

El també coordinador del SIERC, Rafel Muñoz, lamenta que Catalunya és “profundament” anticlerical. I si hi sumem la desconfiança vers la institució lligada als abusos sexuals per part de membres de l’Església, aleshores “això ja és demolidor”. Micaló conclou que “l’analfabetisme religiós no és un problema de l’Església catòlica, sinó un problema de país”, ja que podem acabar desconeixent, per exemple, què vol dir plorar com una magdalena, la simbologia de la processó de Verges o per què a Berga fan la Patum.