Quines són les competències clau en educació?

El desplegament de la LOMLOE, que es comença a aplicar aquest curs que és a punt de començar, implicarà –entre altres canvis– l’avaluació per competències. Sentim a parlar molt d’aquest concepte, però potser no se sap ben bé què són les competències ni quines es preveuen en els nous currículums educatius. Serveixi aquest article com a resum dels aspectes essencials.

S’entén com a competència allò que s’és capaç de fer en una determinada àrea.

En la nova normativa es defineixen les competències clau i les específiques. Les primeres fan referència als “assoliments que es consideren imprescindibles perquè l’alumnat pugui progressar amb garanties d’èxit en el seu itinerari formatiu i afrontar els principals reptes i desafiaments globals i locals”. Les específiques són les competències que fan referència a aquells assoliments que els alumnes han de poder desplegar en activitats o en situacions, el tractament de les quals requereix els sabers bàsics de cada àrea o àmbit, entenent per ‘sabers bàsics’ aquells coneixements, destreses i actituds que constitueixen els continguts propis d’una àrea o àmbit.

La consecució de les competències i els objectius prevists a la LOMLOE per a les diferents etapes educatives està vinculada a l’adquisició i al desenvolupament de les següents competències clau:

1. Competència en Comunicació Lingüística: fa referència a l’ús i el coneixement de les llengües. Es considera la base del pensament i del coneixement. Per això, el seu desenvolupament està vinculat a la reflexió explícita sobre el funcionament de la llengua. També fa referència als usos de l’oralitat, l’escriptura o el llenguatge de signes per pensar i per aprendre. Així mateix, fa possible apreciar la dimensió estètica del llenguatge i gaudir de la cultura literària.
2. Competència Plurilingüe: fa referència a l’aprenentatge d’altres llengües (estrangeres o clàssiques) i al desenvolupament d’estratègies per fer transferències d’una llengua a una altra. Inclou el coneixement del rerefons històric i cultural d’aquestes llengües, així com el desenvolupament d’un repertori lingüístic ampli.
3. Competència Matemàtica i Competència en Ciència, Tecnologia i Enginyeria (STEM, si se n’agafen les sigles en anglès): es basa a comprendre el món a través del raonament lògic, matemàtic i científic. Es treballa aquesta competència en àrees com les matemàtiques, les ciències o la tecnologia.
4. Competència Digital (CD): implica l’ús segur, saludable, sostenible, crític i responsable de les tecnologies digitals per a l’aprenentatge, en el treball i per a la participació en la societat, així com la interacció amb aquestes tecnologies.
5. Competència Personal, Social i d’Aprendre a Aprendre (CPSAA): implica la capacitat de reflexionar sobre un mateix, per autoconèixer-se, acceptar-se i promoure un creixement personal constant. Inclou el coneixement dels propis processos cognitius, i l’adquisisicó d’estratègies d’aprenentatge que permetin connectar els nous coneixements, amb els previs, que són elements claus per a l’aprenentatge al llarg de la vida.
6. Competència Ciutadana (CC): Inclou conceptes com la democràcia, la justícia, la justícia social, la igualtat, la solidaritat i els drets humans.
7. Competència Emprenedora (CE): implica aportar estratègies que permetin adaptar la mirada per detectar necessitats i oportunitats; entrenar el pensament per analitzar i avaluar l’entorn; crear i replantejar idees utilitzant la imaginació, la creativitat, el pensament estratègic i la reflexió ètica, crítica i constructiva dins els processos creatius i d’innovació, i despertar la disposició a aprendre, a arriscar i a afrontar la incertesa.
8. Competència en Consciència i Expressió Culturals (CCEC): comporta comprendre i respectar la manera com les idees, les opinions, els sentiments i les emocions s’expressen i es comuniquen de manera creativa en diferents cultures i per mitjà d’un ventall ampli de manifestacions artístiques i culturals.

Tots els aprenentatges han de contribuir a la consecució de totes aquestes competències; per tant, cal que es treballin de manera transversal. De la mateixa manera, l’adquisició de cadascuna d’elles contribueix a l’adquisició de totes les altres. Es desenvolupen en forma de descriptors que descriuen capacitats i coneixements que han d’assolir els alumnes a cada etapa. A partir d’aquests descriptors es defineixen les competències específiques, que formen el currículum de cada àrea.

Fins aquí, la teoria. Ara haurem d’esperar i veure com es desenvolupa a la pràctica, perquè em fa l’efecte que les utopies queden només en això si les paraules no es tradueixen en fets i els fets, en dotació de recursos adequats i suficients.

Coloma Mateu Ramis és pedagoga