L'escola Fluvià disposa d'un espai natural que és un luxe
GEMMA CASTANYER

Provocant l’aprenentatge

L'escola Fluvià disposa d'un espai natural que és un luxe / MARC ROVIRA

L’Escola Fluvià, al Poblenou, opta per un nou model pedagògic que manté l’infant curiós davant tot allò que l’envolta. L’autonomia i el treball cooperatiu són els eixos del seu singular engranatge

Criatures amb crocs dins les aules, preadolescents a “l’espai tranquil” conversant o llegint còmodament, reunió del “consell de petits” amb infants representants de totes les edats, tutors oferint als seus alumnes una curosa tria de materials distribuïts per l’aula i alguns cursos fora del centre, al barri, passejant, descobrint i aprofundint. Són només algunes cosetes que passen durant un matí “qualsevol” a l’Escola Fluvià, al Poblenou de Barcelona.

Centre públic de nova creació -va obrir la porta el curs 2007-08-, el Fluvià és una escola singular. Ho és tant en la seva curiosa estructura organitzativa com també en la posada en escena. I tot és liderat per un equip directiu que condueix pedagògicament un projecte que pretén “desvetllar, provocar i seduir l’aprenentatge”, com explica Anna Trabal, directora: “Durant aquests 10 anys n’hem après molt però també hem comès errors. Hem hagut de treballar de valent i fer molta formació entre iguals i també liderada per experts, que ens han ajudat a desencallar-nos quan ha calgut. Perquè no volem anar a la recepta, sinó al concepte. Defugim eterns debats com el de lletra de pal o lletra lligada. Que vingui algú de la UAB i ens digui que els infants han de llegir amb lletra de pal, lligada i si cal d’impremta, i nosaltres provocarem que hi hagi lectura, provocarem que es llegeixi en veu alta, provocarem que hi hagi falda i sobretot que els infants es vulguin imbuir i motivar amb tot allò que els proposem”, explica.

El Fluvià té un projecte que pretén “desvetllar, provocar i seduir l’aprenentatge”

Quan li preguntem a l’Anna quin alumne en surt del Fluvià somriu, reflexiona i afirma: “Seran nens que es faran moltes preguntes i que sabran distingir entre què els agrada i què no, perquè sabran reconèixer els seus punts forts i treballar els febles”. I, tot això, acompanyat d’una gran dosi d’autonomia, un punt fort del centre. Ja des de P3 l’infant entén que forma part d’un grup amb unes responsabilitats que no pot eludir, haurà de retre comptes als seus companys i sentirà que hi compta. Però el mestre també té aquestes responsabilitats i les assumirà acompanyat del seu alumnat: “Una pregunta que fem als infants i que també ens fem a nosaltres és pensar què han d’aprendre i no què els hem d’ensenyar. I aquí l’infant també hi té veu, perquè amb la seva ajuda i la seva mirada puc arribar a traçar el camí. Per això nosaltres no programem sinó que planifiquem. Això significa que haig de tenir uns objectius a complir, però que la distribució del camí la puc fer amb els alumnes. I quan ells s’hi impliquen apareixen moments de glòria”, diu l’Anna.

ELS TRES PILARS DEL FLUVIÀ

Si diem que el Fluvià és una escola singular ho és sobretot per la seva estructura organitzativa, un engranatge que defineixen a partir de tres pilars: “El teixit d’aula, els tallers i els espais”. Tres franges que es reparteixen abans del pati, després del pati i a la tarda. Es desenvolupen des de P3 fins a sisè i una no té sentit sense les altres, perquè són complementàries: “La nostra estructura és una estructura que endreça. Endreça els grans i endreça els nens”.

El teixit d’aula és un calaix de sastre on passen moltes coses. La primera i més important és que grup i tutor estan junts i, per tant, és aquell moment de confiança màxima, aquell espai on els infants es poden sentir més còmodes i on es treballen de manera intensa les emocions i la cohesió de grup: “Teixit d’aula és la idea de xarxa, de teixir dins el grup. I alhora és aquella xarxa de protecció emocional, de quan ets amb els teus. Perquè quan un nen no hi és se’l troba a faltar i així ho manifestem, si cal, deixant-li la cadira buida de la rotllana”, explica l’Anna. Aquesta franja de temps s’inicia cada dia amb mitja hora de lectura, que pot ser individual, en parella, en petit o gran grup. Després els tutors inicien diverses dinàmiques de contacte emocional amb la classe, una manera de preguntar-los: com esteu avui, quin ànim hi ha? “Exercicis com el semàfor, en què cadascú es posa el color com se sent en aquell moment -verd, vermell o taronja-, és una manera que té el tutor de palpar l’estat anímic dels infants i tenir més informació a l’hora de treballar”, diu l’Anna.

I a partir d’aquí comença el treball dels projectes curriculars del curs i els projectes transversals. Això significa sortides, conferències a l’aula, recerca, gràfics, investigació, etc. El tutor acompanya l’alumne que després haurà de retre comptes i explicar de manera ordenada i coherent la feina que ha fet: “Ja sigui en gran o petit comitè es defineixen els temes a investigar que es concreten en un guió de treball que orienta el camí a seguir. Es tracta d’ajudar els infants a plantejar-se preguntes importants que l’ajudin a conèixer el món i que sovint es troben emmarcades en l’àmbit de les ciències naturals o socials”, explica l’escola a la seva web www.escolafluvia.cat.

ELS TALLERS I ELS ESPAIS

Encara al matí, però després del pati, és l’hora dels tallers, en què els mestres es reparteixen per especialitats i en què apareix el treball més sistèmic. Els tallers fan referència a continguts matemàtics concrets, a aspectes de la llengua oral i escrita (tant en català, com en castellà i anglès), al llenguatge musical i al llenguatge corporal (dansa i motricitat): “Intentem oferir sempre diversitat d’estratègies i, per tant, oferint moltes maneres d’aprendre”, apunta l’Anna. I a la tarda arriben els espais d’aprenentatge, basats en les intel·ligències múltiples. Tant a infantil com a primer cicle de primària l’eix d’aquesta franja de temps és el joc lliure, guiat per un adult que fa preguntes i suggeriments per “estirar el creixement individual i col·lectiu”. Res no és perquè sí i els materials són importantíssims com a font d’aprenentatge. A cicle mitjà els espais es converteixen en reptes a desenvolupar individualment i que l’alumne ha d’autoavaluar en acabar. I a cicle superior són espais de recerca en què les propostes duren vuit sessions per elaborar, finalment, un informe escrit.

Es tracta d’ajudar els infants a plantejar-se preguntes importants que l’ajudin a conèixer el món

“Som un centre en moviment. Es pensa i es repensa dia a dia, igual que les persones. Evolucionem i avancem”, diu Maria Gracia, tutora de P4. I aquest és un avantatge d’una escola de nova creació, que pot trencar amb dinàmiques adquirides que a vegades ningú es qüestiona. Cal que portin bata tot el dia si no la necessiten? No, que la portin només quan s’hagin d’embrutar. Cal que els pares facin regals als mestres a final de curs? No, invertim el pressupost a comprar arbres fruiters per al pati. Cal que tots facin pati alhora? Plantegem-nos-ho també! Petits exemples del dia a dia d’una escola singular.