JUDIT MONCLÚS

Educació mediàtica a l’aula

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) aposta per introduir l’educació mediàtica a les aules. En aquesta línia presenta el projecte eduCAC, que ofereix material didàctic a mestres i pares de nois i noies de 10 a 16 anys

Ramon Breu, professor de l’Escola Solc,  treballa les 'fake news' amb un grup d’alumnes d’ESO / PERE VIRGILI Zoom

“Quins elements ens poden ajudar a identificar notícies falses?”, pregunta Ramon Breu, professor de l’Escola Solc, al grup d’alumnes de segon d’ESO que avui treballa les fake news a classe. Aixequen la mà: si veiem que darrere la publicació no hi ha mitjans seriosos, si venen de pàgines web desconegudes o no hi ha periodistes que n’avalin l’autoria, si sembla que hi hagi interessos creats al seu voltant... Les respostes són variades i encertades. Alguns fins i tot s’atreveixen a exposar casos que coneixen de mitjans que han compartit informacions que després han hagut de rectificar perquè no s’havien contrastat prèviament. Aquest exercici de reflexió s’emmarca en el projecte eduCAC, una iniciativa del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) per posar en marxa l’alfabetització mediàtica als centres educatius i que compta amb la col·laboració del Col·legi de Periodistes de Catalunya, el departament d’Ensenyament, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i la Fundació Bancària La Caixa.

El consum audiovisual dels més joves ha canviat. Ja no se centra en els serveis tradicionals que teníem bastant controlats i vigilats; ara ha saltat cap a un altre àmbit on la regulació no és tan estricta. En aquest sentit, hem d’empoderar la gent, especialment els menors, perquè siguin crítics amb aquests continguts”, assenyala Roger Loppacher, president del CAC. Això és el que busca l’eduCAC: promoure l’educació en comunicació i dotar la comunitat educativa dels recursos que els permetin fomentar un ús crític i responsable dels mitjans entre els alumnes. “L’eduCAC es basa en tres pilars: els recursos educatius i materials didàctics per a les escoles perquè es puguin treballar aquestes competències; unes recomanacions adreçades a les famílies i als joves sobre continguts de risc i el bon ús d’internet i les xarxes socials; i els premis CAC a l’escola, en què guardonem les bones pràctiques i l’educació en mitjans en l’àmbit escolar”, explica Loppacher.

PROJECTE PILOT AMB ÈXIT

El curs 2017-2018 l’Escola Solc (Sarrià), l’INS Vila de Gràcia, l’Escola Voramar (Poblenou) i l’INS Celestí Bellera (Granollers) es van convertir en les escoles pilot del programa. Cada centre va escollir els materials didàctics que volia fer servir, la manera d’aplicar-los, en quins cursos, a través de quines matèries, etc., per fomentar l’educació crítica en els mitjans. “Els alumnes estan encantats perquè són uns continguts que parlen del seu món. A vegades fan un tema de literatura o d’història que sembla que els caigui d’una altra galàxia, però si els parles dels youtubers o de les xarxes socials la motivació és molt més gran. Quan acaben, estan més segurs i satisfets perquè tenen eines per interpretar anuncis o informacions del telenotícies”, assenyala Ramon Breu, que a més de professor és el creador de Cinescola i un dels col·laboradors que va tenir l’eduCAC per elaborar els materials de treball.

“Al nostre institut hi ha una matèria de projecte quatre hores a la setmana i el segon trimestre vam utilitzar una proposta didàctica de l’eduCAC sobre les xarxes socials i l’ús del mòbil. L’experiència, que en aquest cas van fer tots els alumnes de primer d’ESO, va ser molt positiva, una bona oportunitat per tractar un tema difícil que, si el planteges des del punt de vista del sermó, no els arriba i és important que els arribi perquè ells estan molt introduïts en aquest món”, assenya la Marta Massana, coordinadora de primer d’ESO de l’Institut Celestí Bellera de Granollers. Van començar amb la unitat didàctica La meva finestra al món per introduir el tema i prendre consciència de les oportunitats i els riscos dels telèfons mòbils, i després van seguir amb el projecte d’aula 'Dins i fora de la xarxa', que va servir per plasmar en llenguatge audiovisual les reflexions fetes sobre aquests dispositius. “El fet de treballar-ho d’aquesta manera va anar molt bé perquè, a banda de generar un debat a classe, van sortir temes que van fer saltar les alarmes, ja que hi havia alumnes que reconeixien que estaven enganxats al telèfon mòbil”, recorda Massana.

EDUCAR ELS EDUCADORS

“Educar l’esperit crític és molt important, així com la gestió de la pròpia identitat i de la pròpia autoestima. És un repte molt important perquè ara és molt fotut ser un adolescent: ja no es tracta només de construir la teva identitat enmig de totes les contradiccions que tens sinó que, a més, ho has de fer en un aparador constant on la teva autoestima s’acaba mesurant en quants likes o seguidors tens”, assenyala Liliana Arroyo, doctora en sociologia, experta en transformació digital i impacte social i investigadora de l’Institut d’Innovació Social d’Esade. Juntament amb l’educador Jordi Jubany ha impulsat un manifest per dissenyar una nova cultura digital per desenvolupar una societat millor i promoure el debat sobre l’educació crítica. Una educació que passa abans per educar els educadors. “Educar amb la idea d’acompanyar vol dir que tu ja has recorregut el camí que ensenyes, però ara passa al revés: els joves trepitgen aquesta neu verge del terreny digital abans que els professors”, explica. Per aquest motiu l’eduCAC també forma els professors i ara mateix hi ha més de 350 docents interessats a fer les formacions per aplicar l’eduCAC als seus centres.

Educar l’esperit crític és molt important, així com la gestió de la pròpia identitat i de la pròpia autoestima

“Iniciatives com la de l’eduCAC contribueixen a l’alfabetització mediàtica de la ciutadania.Una societat crítica enforteix la democràcia”, va dir Neus Bonet, degana del Col·legi de Periodistes, el dia de la presentació de l’eduCAC. I és que el Col·legi també ofereix als centres tallers complementaris. Abans, però, també s’encarrega de formar els periodistes col·legiats que els impartiran. Salvador Alsius, vicepresident del CAC i impulsor del programa, s’encarrega de la preparació d’aquests professionals. “Al Col·legi també analitzem i fem autocrítica de l’ús que fem de les xarxes socials. Hi ha molta pedagogia i molta feina per fer, encara”, afirmen des del Col·legi.