Cardedeu coeduca

Que la coeducació, una metodologia que té com a objectiu fer disminuir tant com sigui possible els efectes i conseqüències d’una educació sexista sobre els infants, arribi a tota la comunitat educativa i s’estengui com una taca d’oli a la ciutadania de Cardedeu. Aquest és l’objectiu que l’Ajuntament (governat per ERC i la CUP) s’ha proposat complir amb l’ambiciós programa Cardedeu Coeduca, únic a Catalunya per la seva transversalitat, durada i enfocament. La seva implantació va arrencar el curs 2016/17 a tres centres pilot: l’escola bressol Els Daus, el CEIP Mil·lenari i l’Institut Pla Marcell, i fins al 2020 s’ampliarà a tots els centres educatius del municipi vallesà -quatre escoles, tres instituts i una altra llar d’infants, tots públics-. Cadascun dels centres tindrà dos anys d’assessorament i acompanyament d’experts que beneficiarà els educadors, l’alumnat i les famílies.

El regidor d’Igualtat, Hug Lucchetti, argumenta que la coeducació amb la qual s’està treballant va més enllà d’erradicar el masclisme. “Volem educar des d’una perspectiva que integri els valors de la cura, el respecte i l’empatia, en comptes de la competició, la violència i el menyspreu. Per fer-ho, s’ha partit d’una mirada àmplia de la noció d’equitat de gènere, així com de la diversitat cultural, sexual i social”, subratlla. La Diputació de Barcelona ha aportat finançament per tirar endavant el programa i hi participen tres entitats destacades en coeducació: l’associació CoeducAcció s’encarrega de l’escola bressol, i les cooperatives Fil a l’Agulla i L’Esberla, de l’educació primària i secundària.

La directora d’Els Daus, Núria Aguilera, explica que les sis sessions de formació que les docents han rebut des de l’octubre passat els han servit per reflexionar sobre com incidir més en una educació paritària. “Hem detectat que la majoria de contes clàssics són masclistes, ja que les noies són les febles, les úniques que fan les feines de casa o s’encarreguen dels fills, etc.” Així que van decidir fer canvis. “La llegenda de Sant Jordi l’hem capgirat i ara és la princesa la que parla amb el drac, i entre tots dos ajuden un sant Jordi poruc”, exemplifica. També han modificat la manera d’adreçar-se als infants: “Quan són al pati o fent una activitat els diem: «Va, recollim, nens i nenes!»” Hi ha molta feina per fer i les famílies són aliades clau. “No ens n’adonem, però encara costa veure una nena vestida amb pantalons de camuflatge o un nen que pentini nines. Encara ara és difícil fugir dels colors rosa per a nena i blau per a nen. Només cal veure els catàlegs de joguines que vindran per Reis: elles a les cuines i ells amb jocs d’acció… Això ho hem reflexionat i tractat amb els pares. Fins i tot val la pena parlar sobre quina educació donaràs als fills abans de tenir-los!”, subratlla l’educadora.

UNA NOVA MIRADA

La directora del CEIP Mil·lenari, Montse Sala, detalla que els trenta docents del centre han participat en la formació en coeducació i que els ha servit per fer-los “caure la bena dels ulls i tenir una nova mirada”, ja que han descobert que el masclisme, subtil, encara és present en les rutines tant de l’escola com de la societat. “Primer penses que com a mestra el tema de la coeducació el tens superat, que tractes igual nens i nenes, però després d’haver fet la formació t’adones del gran camí que encara queda per recórrer”, reconeix. “No es tracta només de fer servir un llenguatge no sexista sinó de trencar molts dels estereotips que, com a societat, tenim. Respectar i fer respectar les individualitats de cada alumne afavorint el desenvolupament harmònic de la seva personalitat”, apunta. La directora destaca: “Les eines facilitades per Fil a l’Agulla ens han fet reflexionar molt sobre cada una de les intervencions que fem a l’aula, ens han fet fer una autoanàlisi constant de la nostra actuació”. “Tot ens ha creat moltes inseguretats, però gràcies a això hem millorat professionalment i personalment”, conclou.

La coeducació, un repte social

La coordinadora del projecte Cardedeu Coeduca, Mariona Zamora Juan, reflexiona sobre el fet que la coeducació promou “el treball emocional dels infants i joves i vol posar les emocions al centre de la persona perquè ens serveixin per acollir la diversitat, posar la cura en la pròpia persona i a l’aula, posar consciència i superar els estereotips”. Tant a l’escola bressol com a primària i secundària, les tres entitats del projecte han treballat per “potenciar el desenvolupament integral dels infants i facilitar eines al professional per detectar situacions masclistes”. Zamora Juan ha vist clau possibilitar un entorn que permeti connectar i crear un ambient que permeti el diàleg. “Com a conclusió de la feina dels tres nivells educatius, han sortit quatre grans enfocaments: prendre consciència de com organitzem l’espai (una aula, un passadís, una cantina…) per facilitar la coeducació. Un altre punt és el llenguatge inclusiu, que ha generat molt de debat. També s’ha intentat que les accions fossin integrals i duradores en el temps. I, finalment, la prevenció d’actituds sexistes, tant a nivell municipal com dels centres educatius.”

UN MASCLISME VIGENT

Mariona Zamora Juan és coordinadora del projecte Cardedeu Coeduca i sòcia de la cooeperativa L’Esberla. Està molt satisfeta d’aquest primer any de funcionament perquè “s’ha aplicat de manera transversal dels 0 als 18 anys i tots els participants s’hi han implicat molt”. “S’ha abordat de manera molt vivencial i participativa i s’ha creat un coneixement compartit, amb la revisió de la mirada coeducativa. Hem aconseguit que el professorat faci aquest clic a l’hora d’aplicar-la en l’alumnat.” Zamora Juan valora que s’hagi creat la consciència que el sexisme continua existint en l’àmbit escolar: “Tenim incorporades moltes creences masclistes que afecten tant homes com dones, i com a formadores som les primeres que hem de revisar-nos constantment i seguir millorant, perquè el feminisme i la coeducació són un camí constant”.

El director de l’Institut Pla Marcell, Àlex Salleras, detalla que a secundària s’ha fet una diagnosi i s’ha creat una comissió transversal formada per alumnes, professors i famílies, i aquest curs 2017/18 es passarà més a l’acció. “Hem aconseguit superar la barrera del llenguatge masclista, però hem constatat que encara vivim en una societat marcadament patriarcal. El sexisme és molt present en el dia a dia dels adolescents. Hi ha nois que controlen què fa la seva parella a les xarxes socials, i això és molt perillós perquè és una porta oberta a la violència de gènere. Per canviar aquesta actitud hem de treballar molt des de la construcció de la identitat i del respecte a un mateix i a la diversitat. La coeducació és una gran eina per evitar el bullying”. “El que més ens costa és arribar a les famílies, però, sorprenentment, tenim joves que l’any passat van acabar 4t d’ESO i que ja no venen a l’institut però que ens han demanat seguir venint a les sessions perquè els interessen molt”, apunta Salleras.

Llibres a tenir en compte

'Això no és amor. 30 reptes per treballar la igualtat' (Fanbooks), de Marina Marroquí, és un llibre pràctic per generar debat i conscienciar nois i noies en la igualtat de gènere. La seva autora va ser víctima del maltractament masclista i en la seva obra denuncia que “contínuament anem rebent missatges sobre l’amor que ajuden a crear falsos mites: que l’amor ha de ser a primera vista, que ha de ser per sempre, que la gelosia és una mostra d’amor... Quan la realitat xoca amb aquests falsos mites es produeix una frustració que, en casos extrems, pot derivar en violència de gènere”. Una altra obra molt recomanable és 'Carta a una mestra', la reedició que Eumo Editorial ha fet del llibre-denúncia escrit per vuit alumnes de l’escola del petit poble de Barbiana (Itàlia) i pel seu mestre, Lorenzo Milani, i que promou una escola inclusiva. L’obra descriu l’escola innovadora: sense horaris fixos, ni espais predeterminats ni assignatures compartimentades. Una escola que atorga un pes fonamental a la llengua com a instrument per aprendre i fer-se valer, i al coneixement de l’actualitat.