Criatures 23/05/2020

Educació 360: equitat educativa en continu

260 institucions aposten per les oportunitats educatives fora de l’escola i sense exclusions amb un projecte impulsat per la Diputació de Barcelona, la Fundació Bofill i la FMRP

Paloma Arenós
6 min
Educació 360: Equitat educativa en continu

Promouen tres objectius que persegueixen l’equitat educativa dels infants i garantir la igualtat d’oportunitats per a tothom, més enllà dels horaris de l’educació formal. Un: connectar tots els aprenentatges que es donen en els diferents temps i espais lectius i no lectius. Dos: unir els diversos agents educatius que treballen al territori. I tres: promoure itineraris d’aprenentatge personalitzat, connectant el dins i el fora l’escola. És el continu educatiu. Que tota la ciutat o poble -amb biblioteques, escoles de música, clubs esportius...- esdevingui un espai d’oportunitats educatives.

Qui ho proposa? L’Aliança Educació 360, un sòlid projecte impulsat per la Diputació de Barcelona, la Fundació Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica (FMRP) nascut fa dos anys i que ja aplega més de 260 ajuntaments, entitats, centres educatius, xarxes d’àmbits temàtics i territorials, associacions i col·legis professionals i grups de recerca d’universitats catalanes.

EDUCACIÓ 360: EQUITAT EDUCATIVA EN CONTINU Casos concrets  I amb el coronavirus,  ara què?

La seva directora, Fathia Benhammou, afirma que “en aquests dos anys, l’Educació 360 s’ha convertit a Catalunya en un moviment imparable que veu en l’educació una autèntica eina de transformació social. Cada cop són més els ajuntaments, consells comarcals, entitats i escoles que tiren endavant experiències amb aquesta filosofia. Està més estès el convenciment que per garantir una educació transversal, de qualitat i accessible a tothom cal connectar-se, cal construir propostes educatives conjuntament, coordinant tots els recursos. Així es multipliquen les oportunitats adreçades a tots els infants”. Ja hi ha molt exemples pràctics d’aquests ecosistemes educatius al territori (veure el complement adjunt), de col·laboració entre entitats i administracions per reduir la fractura social de les famílies amb menys recursos.

EN TEMPS NO LECTIU, MÉS DESIGUALTATS

Hi ha estudis que confirmen que les activitats educatives no formals prenen cada cop més protagonisme i que hi ha una part de la població que es queda al marge d’aquests aprenentatges. “És durant el temps no lectiu que es produeixen més desigualtats, ja que els infants amb menys recursos tenen dificultats per accedir a les activitats educatives més enllà de l’horari lectiu”, lamenta la directora. En concret, la iniciativa americana Expanded Schools apunta que un infant de 12 anys amb oportunitats acumula 6.000 hores més d’aprenentatge que un que no en té. El sociòleg Xavier Bonal, per a un estudi d’Oxfam, conclou que “un menor de família amb estudis universitaris té, de mitjana, més del doble de probabilitats de participar en activitats extraescolars que un menor amb pares amb nivell d’estudis primaris”.

I amb el coronavirus, ara què?

La directora d’Educació 360, Fathia Benhammou, té clar que el confinament ha fet més evidents les distàncies educatives preexistents entre els infants de famílies amb més o menys recursos i les ha agreujat. Per això reclama el màxim d’inversió per part de l’administració per pal·liar aquestes mancances. Per a molts nens amb famílies amb un nivell socioeconòmic baix, “el tancament de les aules ha suposat gairebé la fi d’una educació de qualitat tant en l’àmbit formal (al no estar prou equipats per l’aprenentatge digital i a causa de la resposta desigual dels centres educatius) com en l’àmbit de l’educació no formal”, critica. Les conseqüències econòmiques d’aquesta crisi “seran desoladores i impactaran en les possibilitats d’accés a experiències riques d’educació no formal”, alerta. Benhammou pronostica que, previsiblement, després del confinament les famílies amb recursos continuaran participant en el lleure de base social i en les activitats d’enriquiment educatiu, artístiques, lingüístiques, musicals, etc. “En canvi, les famílies amb baixos ingressos tindran dificultats per assumir els costos de les activitats culturals, artístiques, etc. si no hi ha una política de beques que ho afavoreixi”.

Cal convertir l’educació dels infants i joves en assumpte de tota la comunitat. Convertir els barris en aules que connectin diversos espais -escoles, biblioteques, escoles de música, entitats de lleure, clubs esportius, etc.- i temps educatius -dins i fora de l’escola- permet reforçar el paper del territori com a espai d’oportunitats educatives i enforteix les finalitats del sistema educatiu”, argumenta Benhammou. “Sumar des del territori per multiplicar oportunitats d’aprenentatge. Oferir ancoratges que permetin a tots els infants i joves navegar ben equipats cap al futur”, diu. Educació 360 vol passar d’una educació centrada en l’escola a un model d’educació distribuït i interconnectat en el territori, perquè tothom pugui desenvolupar les seves aspiracions i no quedi atrapat entre les barreres de la desigualtat. “Només podem garantir l’èxit educatiu de tothom des de la responsabilitat col·lectiva, la coordinació i la suma d’agents que comparteixin recursos, valors i propòsits”, conclou.

JORNADA ANUAL

El passat febrer l’entitat va organitzar la seva jornada anual, amb 800 inscrits i ponents experts en diferents àmbits educatius. Alfredo Vega, diputat delegat d’Educació de la Diputació de Barcelona, va afirmar que “aquest inici del mandat municipal és un moment per refermar el compromís polític de la Diputació de Barcelona amb el projecte. Educació 360 continua creixent i consolidant-se com un element central en les polítiques educatives locals i des de la nostra institució volem continuar donant suport als governs locals per acompanyar-los en aquest camí i que puguin liderar els seus ecosistemes educatius locals”.

Una aposta per connectar tots els aprenentatges que es donen en els diferents temps i espais lectius i no lectius

Per al director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, “el canvi que planteja Educació 360 passa per identificar quins són els instruments i programes que s’haurien de configurar per desplegar i proveir d’oportunitats educatives als infants i adolescents i fer possible una nova generació de polítiques públiques. Aquest canvi suposa assumir que parlar d’educació i del dret a l’aprenentatge ja no només és parlar de l’escola”. Palacín afirma que “creiem absolutament necessari que tot infant tingui accés a activitats extraescolars rellevants i significatives per a la seva vida, que parteixin dels seus interessos”.

Per aconseguir-ho, Palacín creu que “cal transformar la comunitat en una aula que connecti diversos espais i temps educatius i reforçar el paper del territori com a espai d’oportunitats educatives”. “Calen noves polítiques públiques que encarnin la visió del canvi educatiu i social que plantegem, amb l’impuls d’estratègies, programes, protocols universals i alhora mesures per a la població més desafavorida”.

L'objectiu és que tota la ciutat o poble esdevingui un espai d’oportunitats educatives

Des de la mirada dels centres educatius, la presidenta de la FMRP, Pilar Gargallo, defensa que “cal generar i estendre la concepció pedagògica de personalització educativa no des de la individualitat sinó des del col·lectiu, convertint els infants i joves en els protagonistes de l’aprenentatge, fent formació específica als professionals de l’educació”. La presidenta de la FMRP apunta com un altre dels grans propòsits d’enguany “acompanyar els centres educatius que han decidit canviar els seus horaris, en clau de territori”, conclou.

Casos concrets

Us posem exemples d’Educació 360 d’ajuntaments catalans, centres educatius i entitats

Granollers. L’Ajuntament ha creat una proposta d’extraescolars de qualitat i accés a tothom, pensades per a adolescents. Hi participen equipaments artístics i culturals de la ciutat, el mateix Ajuntament, famílies i instituts.

El Prat de Llobregat. A través del programa Interseccions ha fet arribar aprenentatges artístics (música, dansa, teatre...) a tots els infants, en horari lectiu i dins els centres educatius, portant-hi els agents educatius de la ciutat. Així s’ha obert l’oportunitat a molts infants d’accedir a aprenentatges als quals d’una altra manera no hi haguessin tingut accés.

Palafrugell i Celrà. Han impulsat un pla de participació incloent tots els agents educatius de les poblacions en el disseny de les prioritats educatives del municipi, tant a curt com a llarg termini.

Escola Jaume Miret. Soses (Lleida). Construïm escola. Descobrim Gebut. Obertura de les aules als coneixements i les propostes d’agents educatius externs, acostant experiències culturals a tot l’alumnat i les seves famílies. Institut

Escola Daniel Mangrané (Tortosa). S’ofereixen activitats impartides per entitats i agents educatius del territori que amplien les opcions formatives més enllà de l’horari lectiu, amb extraescolars connectades als continguts curriculars per a tothom i sense exclusions.

Escola Mercè Rodoreda i Trinitat Nova (Barcelona). Ús obert, social, educatiu i cultural dels espais i equipaments dels centres educatius: obertura de la biblioteca escolar, dels patis… Organització de l’escola de pares i mares, d’espais per a joves…

+ Educació Sant Andreu (Barcelona). S’estableixen aliances amb entitats socials, artístiques i culturals per oferir itineraris d’aprenentatge personalitzat, tant dins com fora del centre educatiu (itineraris socioeducatius...).

Fundació Marianao (Sant Boi de Llobregat). Amb entitats i l’institut del barri, forma els joves en participació i promou propostes participatives dirigides a millorar el dia a dia de la comunitat i a enfortir-la.

stats