La premsa arriba a les escoles

¿Sabeu què són les fake news I encara més: ¿són conscients de les repercussions que pot arribar a tenir una notícia falsa que acaben integrant com una realitat? Aquests i altres temes es debatran amb profunditat a les aules de diferents instituts de Catalunya. Nens, mestres i periodistes es preguntaran quina és la societat de la informació que ens envolta i quines eines tenim per gestionar-la. Parlem-ne?

UN PROJECTE CONSOLIDAT

El Col·legi de Periodistes de Catalunya i EduCaixa organitzen des de fa deu anys el programa 'La premsa a les escoles'. Xavier Puig, periodista i coordinador del programa, explica que l’objectiu és donar valor al periodisme: “Fa deu anys que fem aquest programa i des de llavors el món ha canviat molt. Quan vam començar teníem la necessitat d’acostar el diari en paper als alumnes. Avui en dia ho continuem fent, però ara sobretot donem valor a la tasca periodística. La primera pregunta que els fem és: com us informeu, vosaltres? Gairebé tots els nanos responen el mateix: Instagram”. A partir de la resposta dels nanos, els professionals que imparteixen els tallers els fan comprendre la diferència entre mitjans de comunicació (premsa, ràdios, televisions, etc.) i els canals de comunicació (on hi entren les xarxes socials i molt sovint hi apareix el concepte de desinformació “Sovint fem un exercici a classe que consisteix en situar un nano al centre i tota la resta en rotllana al seu voltant. Els companys li donen molta informació sobre un mateix fet i a continuació li preguntem què ha entès de tot el que li han explicat. La resposta normalment és “res”. Per què? Perquè estem sobresaturats d’informació. I el problema és que tenim tanta informació que no sabem com processar-la. Cal oferir-los eines per contrastar tota aquesta informació”, alerta Puig.

LES ‘FAKE NEWS’

Un altre exemple de desinformació són les fake news “Els desperta moltíssima curiositat. Jo els poso exemples molt pràctics perquè ells mateixos sàpiguen si es tracta d’una notícia fake o no. Per exemple: un home intenta colar una tortuga al seu avió disfressada d’hamburguesa. En aquest cas és una noticia real. O bé: Jordi Pujol va amenaçar amb publicar un dossier que faria caure la democràcia a Espanya si ell anava a la presó. En aquest cas és una notícia falsa”. Aquests exemples, citats del llibre 'Fake news' de Marc Amorós (Plataforma) i d’altres fonts, es debaten a classe entre joves tant de batxillerat com d’ESO. “També els posem casos extrems perquè s’adonin de la gravetat d’algunes situacions. Per exemple, a Mèxic va córrer un rumor per WhatsApp segons el qual dos homes segrestaven nens a les escoles. Doncs bé, la gent del carrer va acabar matant aquells dos homes quan resulta que era un simple rumor”, exemplifica Giró.

La periodista i escriptora explica que un 75% dels joves a Espanya s’informen només a través de les xarxes socials. Això comporta una societat desinformada i, paradoxalment, amb un excés d’informació constant. “Tenen una mena d’empatx informatiu i els costa destriar què és real i què no. Jo sempre els dic que no està malament que s’informin a través de les xarxes, però que han d’aprendre a verificar la informació. Anar a la matriu de la notícia. Saber quin diari ho publica i per què ho publica, quina ideologia té, entendre qui retuiteja la notícia, etcètera”.

“L’èxit de les sessions acostuma a ser total. És una qüestió que interessa molt als nanos i sempre en volen saber més”, explica Xavier Puig, responsable del programa. Molts centres aprofiten els tallers per després fer debats a classe i aprofundir-hi encara més amb nous exemples. Giró afegeix que ella sempre dona el mateix consell als alumnes: “Abans de fer clic, penseu. Sobretot penseu”.