Parlen els protagonistes de les proves PISA: "Trec notables sense estudiar"

Barcelona"Si fos mare estaria preocupada per si el meu fill acabarà sent una persona amb pocs coneixements i poca capacitat crítica". "Els alumnes estan controlats, monitoritzats i hiperprotegits". "S'ha caigut en la mediocritat sobreprotegint els alumnes, decidint que ja no suspenen, sinó que els direm que no avancen". "Les desigualtats socioeconòmiques tenen un efecte directe en els alumnes catalans que treuen males notes". "La formació inicial dels professors és molt deficient". És només un petit recull del que han dit experts sobre els resultats de les proves PISA, l'avaluació internacional que l'OCDE fa als estudiants de 15 anys d'una vuitantena de països. Però què en pensen, els protagonistes? Hi estan d'acord? El Criatures ha parlat amb una desena d'estudiants de 4t d'ESO –curs on es van fer les proves la primavera passada– i de primer de batxillerat, que és el que estudien els alumnes que van fer aquests exàmens, d'escoles públiques i concertades de diferents punts de Catalunya, i amb alumnat provinent de famílies d'origens i estrats socials diversos.

Al Marc, que no ha sentit mai a parlar de les proves PISA, li han donat aquesta setmana les notes del primer trimestre i està satisfet amb els resultats. "He tret 7 i 8 sense estudiar", reconeix. Només dues assignatures li han suposat "una mica" d'esforç: castellà, que ha aprovat amb un 6, i matemàtiques, que l'ha suspès. De fet, aquesta última, matèria que avalua les proves PISA, s'ha convertit en la seva assignatura os, ja que des de primer d'ESO és la que més li costa. "Tenen raó els que diuen que ens esforcem poc, jo no ho faig més perquè la meva aspiració no és treure un deu, les notes que tinc ja em van bé i prefereixo destinar les meves forces a les dues assignatures que més em costen", relata. El suspens de matemàtiques tampoc el preocupa. "Hi ha la recuperació i espero aprovar-la", matisa. Per què li costa tant aquesta assignatura també ho té clar: "M'han canviat el professor cada curs, el d'ara explica molt bé, el del curs passat, no, i no tinc una bona base: 75 dels 120 alumnes que fèiem tercer d'ESO vam anar a recuperació, i a això s'hi ha de sumar que em poso molt nerviós i m'equivoco amb ximpleries". Pel que fa al castellà, confessa directament que no hi aprèn res: "Ningú fa cas a la professora i ella tampoc hi posa remei".

El seu centre està estructurat per assignatures, algunes més memorístiques que d'altres. "A història, per exemple, fem els exàmens amb apunts perquè l'objectiu no és saber quan va passar un esdeveniment concret sinó entendre per què va passar", concreta. Quan se li pregunta si quart d'ESO és complicat, tampoc dubta: "Vaig notar un gran canvi a primer a causa de la pandèmia, i a tercer, però a quart no: fent el mateix esforç he tret millors notes", conclou.

El Tahlyl i la Marycar estudien primer de batxillerat en un institut del barri del Raval, a Barcelona. L'any passat cursaven 4t d'ESO i van fer les proves PISA. Ell mostra l'informe que ho acredita: els seus resultats estan per sobre de la mitjana catalana en totes les assignatures, també en matemàtiques. "És un mite que en barris més desfavorits o amb rendes més baixes traiem pitjors notes, perquè els professors i el sistema educatiu són els mateixos", diu el Tahlyl. A la Marycar, l'examen li va semblar "molt llarg" –no va tenir temps de respondre totes les preguntes– però "fàcil". Les pitjors notes s’han obtingut en matemàtiques i comprensió lectora, i admet que, aquesta última, és una habilitat costosa per a la majoria de joves de la seva generació. Ella ho atribueix a la "falta de lectura". "A casa tinc molts llibres, però no m’interessen. Intento llegir i, tot i que ho faig, prefereixo estar amb el TikTok, però m’he obligat a desinstal·lar-me’l perquè començava a ser addictiu", reconeix.

Els dos culpen les pantalles de les dificultats de concentració i de la menor cultura de l'esforç que se'ls atribueix. "Tenim molta informació a la nostra disposició i no ens esforcem gaire", diu ella. El Tahlyl, quan vol estudiar, s'ha de posar límits al mòbil, i per això s'ha desinstal·lat Twitter. Admet que a 3r d’ESO estava molt enganxat "al mòbil, a les xarxes socials i al portàtil", i que gràcies a la meditació ha aconseguit moderar el seu ús.

També reconeix que l’ús del portàtil a classe sovint és una distracció. "A vegades estic jugant en alguna pàgina web –cosa que tenen prohibit– i no m’adono que estan fent classe fins que el professor em diu que deixi el portàtil". Tanmateix, no és partidari que hagin de tornar a fer-ho tot amb llapis i paper. "Perquè també aprenem a fer informes i a redactar en ordinador".

Han estudiat per projectes tant a secundària com a batxillerat i n'estan satisfets. "Ens fa sortir de la zona de confort de les assignatures tradicionals", diu la Marycar. Els dos treien bones notes, però constaten que a batxillerat s'han d'esforçar més "perquè la diferència amb secundària és molt gran i costa més treure un notable". "A l'ESO era més fàcil aprovar encara que no estudiessis", reconeix ella. "Només mirant una mica els continguts o sense estudiar podies fer perfectament els exàmens i aprovar", afegeix ell. Coincideixen que física és l'assignatura més difícil. Expliquen que no parlen català mai fora de l'aula. El català és per a ells una llengua estrictament acadèmica.

El Bruno és molt crític amb les opinions que s'han generat arran dels resultats de les proves PISA: "No està bé que jutgin els nostres coneixements perquè la puntuació hagi baixat durant els darrers anys", lamenta. El jove recorda que els mals resultats també s'han repetit en molts països europeus i apunta com a motiu que les proves no han evolucionat a la velocitat com ho està fent la forma d'ensenyar a l'aula. "Les preguntes dels exàmens no són les més adequades i per això baixa la mitjana, no perquè la nostra generació no s'esforci tant". Tot i que a primària i secundària al centre on estudia aprenien per projectes, a batxillerat "ha tornat a la forma d'abans": la memorística. "Ho fem així per l'examen de la selectivitat, que esperem que modifiquin ja".

El Bruno, que ha anat superant bé tots els cursos i a primer de batxillerat ha incrementat molt les hores d'estudi, reconeix que hi ha assignatures que són més fàcils que d'altres i coincideix amb el Marc que matemàtiques és l'assignatura més complicada. "No és que els nostres professors hagin de canviar la forma en què l'ensenyen, és que realment a la nostra classe és la matèria més difícil". I afegeix: "A l'escola, si un vol aprendre mai perdrà el temps, però per fer-ho hi ha de posar de la seva part".

La Clàudia estudia 4t d'ESO en un institut públic de nova creació de Barcelona que ja va néixer amb metodologia innovadora. Forma part de la primera promoció que s'hi graduarà. "Estudiem per projectes. A primer d'ESO tot ho eren, però ara, a poc a poc, incorporem l'aprenentatge més tradicional amb matèries com matemàtiques i la part de gramàtica de català i castellà", explica. Fan conjuntament gramàtica catalana i castellana i el mateix amb literatura catalana, castellana i anglesa. Només fan exàmens de les matèries instrumentals: català, castellà, anglès i matemàtiques. Li agrada estudiar així? "Depèn del que vulguis fer: jo vull fer batxillerat, i estudiar d'aquesta manera no em prepara per fer-ho perquè hi haurà molts exàmens i jo estic poc acostumada a fer-ne", argumenta.

Pel que fa als mals resultats de les proves PISA, creu que "falten recursos a l'escola". "No és el mateix fer classe amb 15 persones que amb 35, aprenem més quan som menys. En el meu centre les persones que necessiten més ajuda en tenen; ara bé, les persones que podrien explotar més les seves capacitats en alguns àmbits no en reben perquè no hi ha recursos".

Com en Bruno, també creu que els pitjors resultats en matemàtiques es deuen al fet que és l'assignatura més difícil, però la davallada en comprensió lectora creu que és una qüestió generacional. "Abans la gent estava més acostumada a llegir que ara. Si estàs avorrit a casa no agafes un llibre, abans agafes el mòbil". Com la resta de companys entrevistats, reconeix que l'ordinador a classe és una distracció. Ella, que treu bones notes, té la sensació que en algunes assignatures perd "una mica el temps" i es podria "exigir" més. Creu que és "fàcil" aprovar i que, "en alguns casos", la secundària "es regala". "Tot i que suspenguis et passen de curs. Jo sé de gent que amb sis de nou assignatures suspeses passa de curs".

A la Maria li acaben de donar les notes i ha tret notables i excel·lents. És bona estudiant, però diu que a casa ha d'estudiar perquè amb el que expliquen a classe no en té prou per aprovar. "Sense estudiar no aprovo, he d'agafar el llibre, els meus companys també han d'estudiar". Està al cas de les proves PISA: "Són mals resultats. Si ara estem així, d'aquí uns anys anirà a pitjor".

A la seva escola, on hi és des dels 3 anys, les classes són més aviat tradicionals: "Ens expliquen la teoria i a partir de la teoria fem exercicis". "I hi ha assignatures, com socials, que bàsicament cal memoritzar. Estudies, fas l'examen, i al cap de dues o tres setmanes te n'has oblidat", admet. S'ha acostumat a aquesta manera d'estudiar perquè és el que ha fet "tota la vida", si bé agrairia, de tant en tant, que les classes s'impartissin "d'altres maneres, no sempre agafant el llibre, perquè t'acabes avorrint, i potser així no baixarien tant els resultats", opina.

Molts companys seus han suspès matemàtiques: "No sé si és per la manera com s'ensenya". Però diu que es pot passar de curs amb assignatures suspeses, ja que "l'examen de recuperació és més fàcil i normalment s'aprova". Física i química considera que són les assignatures més difícils. Hi ha matèries, com anglès, que són 100% digitals, i d'altres, com matemàtiques, que són mixtes. "Les fem a l'ordinador per després passar-ho a la llibreta, és una ximpleria fer-ho dos cops", assegura. Com la majoria dels entrevistats, prefereix treballar amb ordinador: "El llibre és més avorrit que la pantalla". I reconeix que molts companys juguen amb l'ordinador perquè, tot i que l'escola bloqueja els jocs, els alumnes "es busquen la vida per trobar-los".

La Laura també coneix les proves PISA i apunta que tot el que s'ha anat qüestionant arran dels resultats perd credibilitat en funció del perfil de l'alumne. "Si ets una persona mandrosa i t'és igual les notes que treguis potser no t'hi esforces, però jo vull les millors notes possibles per fer una bona selectivitat i així poder estudiar medicina", relata. És una estudiant d'excel·lents i fora de l'institut dedica als estudis una mitjana de dues hores al dia, quan té exàmens més. Tot i així, l'inici de primer de batxillerat no ha estat fàcil per a ella. Venia d'estudiar primària i ESO en un centre que no fa batxillerat i on tot es treballava per projectes. "Abans tenia la sensació de no estudiar gens, aprenia de forma camuflada a base de treballs en grup i no d'hores davant d'un llibre", recorda. Ara, al nou institut, l'aprenentatge es basa en un professor que explica la lliçó, fas "colzes i colzes" i després l'examen. "Sí que veig que els meus companys d'ara tenen dificultats, per exemple, per buscar informació o treballar en grup, cosa que és el que jo més he aprofundit amb el professorat de l'altre centre". La Laura trenca el mite que les matemàtiques són la matèria més difícil: li costa més la química, perquè ha d'aplicar fórmules que de nou es basen en la memorització.

La Sofia i el Gelwen estudien 4t d’ESO en una escola pública del Raval i atribueixen al confinament la davallada de nivell a les proves PISA. A ells, la pandèmia els va enganxar cursant sisè de primària. "No va ser només el salt de primària a secundària, sinó que després del confinament vam haver de començar de zero".

També atribueixen els mals resultats a l’abús de les pantalles. "Distreuen molt i costa posar-se a fer els deures, perquè sempre són 5 minuts més i acabes fent els deures tard i de manera precipitada. Si m’hi esforcés més i no dediqués tant de temps a les pantalles, trauria millors notes", reconeix la Sofia. El Gelwen explica que per aprovar matemàtiques "s’ha de practicar", però que amb castellà "estudiant deu minuts i repassant, ja ho tens". Excepte català, totes les altres assignatures s’avaluen amb exàmens. "Crec que s'aprèn més quan fem treballs pràctics", diu el Gelwen.

L'any que ve la Sofia vol fer batxillerat i creu que si hi dedica més hores, s'ho pot treure. "Ara sé que no m’hi estic esforçant", admet. El Gelwen reconeix que a vegades "perd el temps" a classe però també apunta que està aprenent. A casa, l’únic llibre que llegeix és la Bíblia, i a l’escola, l’estona de lectura obligatòria diu que "costa" perquè és després del pati i estan "cansats". El Gelwen encara no sap si farà un cicle formatiu o estudiarà batxillerat, tot dependrà de si obté una beca.