LAURA PINYOL

Quan la música millora l’aprenentatge

L’aposta de l’Escola Magraners per incloure la música en tot el procés educatiu ha reduït l’absentisme escolar i els ha valgut el premi UOC d’innovació Baldiri Reixac

L’aposta de l’Escola Magraners per incloure la música en tot el procés educatiu ha reduït l’absentisme escolar / ESCOLA MAGRANERS Zoom

Tots els nens i nenes de l’Escola Magraners de Lleida, des de l’educació infantil fins al cicle superior, aprenen matemàtiques, llengua, art, educació física, medi, valors i tecnologia amb la música. Les cançons, les notes, les melodies i el ritme són el fil conductor del seu aprenentatge. Aquesta metodologia es va començar a aplicar fa quatre anys, quan Helena Aznar, la directora d’aquest centre d’alta complexitat, va arribar a l’escola i va decidir “prescindir dels llibres de text”. Els Magraners és un barri de l’extraradi de la capital del Segrià molt castigat per la crisi econòmica i amb un perfil social desafavorit. L’escola té un alt percentatge de famílies d’ètnia gitana i d’altres famílies amb pocs recursos econòmics. Començar a treballar per projectes i amb la música va ser “una manera d’incentivar els alumnes”, perquè contribueix a “enriquir en l’àmbit lingüístic, ajuda en la comprensió matemàtica i aporta motivació per aprendre”, explica Aznar.

REDUIR L’ABSENTISME

Pot semblar estrany que l’absentisme fos un objectiu a combatre, però en l’entorn dels Magraners se situava en una ràtio molt alta, al voltant del 28%. Des que la música forma part de l’aprenentatge a l’aula, aquest absentisme s’ha reduït fins al 15%. La directora explica que la música “els interessa” i s’ha convertit en un motiu “per voler anar a l’escola”. D’aquesta manera, han pogut comprovar com els alumnes més grans “venen encara que potser no els acompanyi un adult”, però que han de seguir insistint “en el cas dels nens i nenes més petits que encara no poden venir sols”.

Començar a treballar per projectes i amb la música va ser una manera d’incentivar els alumnes

El projecte, batejat com a Pentagram@,ha sigut guardonat amb el premi UOC d’innovació Baldiri Reixac 2017-18, una de les distincions al reconeixement de l’escola catalana que atorga la Fundació Carulla, un reconeixement “increïble” que afirmen que els ajuda “a prestigiar el centre i a fer comunitat”. L’AMPA, assegura la directora Helena Aznar, va reaccionar amb tant d’entusiasme “que haurien vingut tots fins a Barcelona”. A banda de la rellevància del premi, la concessió de 4.000 euros els anirà “molt bé”, afegeix amb un somriure, ja que serviran per “invertir en activitats complementàries, robòtica i instruments musicals”.

CANVIAR L’ENTORN SOCIAL

Treballar amb famílies amb dificultats econòmiques, nombroses en la seva majoria, i amb un alt índex d’abandonament escolar, no és senzill. “La música possibilita el coneixement de conceptes matemàtics, lingüístics, de coordinació i lateralitat. La música permet adquirir les habilitats bàsiques i entrenar el cervell per a un aprenentatge vivencial i significatiu”, diu Aznar. A través dels quatre projectes diferents que integra el Pentagram@-Tambor, Cànon, Folklor-e i Vent- es treballen diferents aspectes de la música. Alguns dels aprenentatges dels alumnes se centren a “descobrir progressivament la relació entre el text oral i l’escrit per mitjà d’instruments, comprendre el llenguatge no verbal com a expressió de les emocions i explorar sensorialment l’entorn”. La música es posa a l’abast de tots els alumnes en tots els espais de l’escola i cada aula té el seu racó d’instruments. Així, és possible aprendre matemàtiques a través de Pitàgores i l’escala musical. O és més fàcil comprendre com se separen les síl·labes usant ritmes percudits.

La música possibilita el coneixement de conceptes matemàtics, lingüístics, de coordinació i lateralitat

El més important és que aquesta motivació no només “ha canviat l’actitud dels infants respecte a l’escola”, sinó també la de moltes famílies. Un dels problemes freqüents d’aquest barri és que l’institut de referència està situat en un altre barri. Això fa que molts alumnes ja no facin el trànsit, un aspecte que era principalment greu en les joves d’ètnia gitana “que solen casar-se i tenir fills molt joves”. Per mitigar aquesta falta de continuïtat, l’escola ha aconseguit que el seu centre aculli les aules de primer i segon d’ESO com a prova. La idea és assegurar “aquesta continuïtat” per trencar “inèrcies que facilitin aquest abandonament”, diu amb il·lusió Aznar.

Per tot plegat, el jurat del premi Baldiri Reixac va voler distingir “l’impuls a l’equitat efectiva de gènere, l’educació per la pau i el foment de les habilitats comunicatives, socials i personals”.