L'Escola Montessori Rubí aha apostat per fomentar les educacions STEAM des d’una perspectiva femenina
OLGA VALLEJO

El moviment 'maker'. Aprenem fent

L'Escola Montessori Rubí aha apostat per fomentar les educacions STEAM des d’una perspectiva femenina / PAU VENTEO

Convertir l’escola en un laboratori de creació permet que els aprenentatges siguin conscients i profunds, transversals i a través de l’experiència

El moviment maker se centra més en el procés d’aprenentatge que en el producte final. Consisteix en “fer-te les coses tu mateix”, i fer-ho suposa un aprenentatge i, alhora, el plaer i la satisfacció d’haver-ho fet. Des de la perspectiva del sector educatiu, l’educació maker parteix de la idea que l’aprenentatge es genera quan l’alumne està en acció. És una filosofia que neix als anys 80 i que va quedar aparcada fins que va ressorgir ara fa 10 anys amb l’aparició de la robòtica educativa, la programació a les aules i les impressores 3D a les escoles. Una tecnologia low cost que impulsa de nou el moviment maker.

TOT SÓN AVANTATGES

Hi ha centres educatius que utilitzen les tecnologies de manera creativa, no resolen els problemes amb llibres de text sinó responent a les necessitats que tenen els alumnes: creant una aplicació per demanar entrepans al bar de l’institut o construint amb impressores 3D les peces d’un joc de taula. “El moviment maker ha permès acostar la ciència i la tecnologia a molta gent que es quedava fora. A través d’un acostament més vivencial, il·lusionant i que per a ells té més sentit. No és el mateix fer el circuit elèctric tradicional que si el poses en un context, fent que s’il·lumini una postal”, explica Frank Sabaté, mestre de l’Escola Projecte de Barcelona i assessor del programa d’innovació Magnet (Magnet.cat) del departament d’Educació i la Fundació Jaume Bofill. Una altra de les virtuts de l’educació maker és aconseguir que les nenes defugin menys les vocacions científico-tècniques: “L’aproximació maker a la tecnologia fa que s’hi enganxin”. El moviment també té un vessant públic -els alumnes saben que fan una cosa que pot ser útil i comparteixen les creacions per si algú altre ho vol reproduir- que els ajuda a estar motivats i a viure-ho plenament.

QUÈ ES NECESSITA?

Per transformar un centre en centre maker no cal una inversió econòmica important -una impressora 3D pot costar menys de 1.000 € i els materials són de baix cost-, però s’ha de formar el professorat. L’equip docent haurà de ser pacient -no es pot anar ràpid si es volen consolidar els aprenentatges-, amb la ment oberta i capacitat per afrontar dificultats; l’univers maker és ple d’errors que són un motor d’aprenentatge, i no es pot controlar tot. És imprescindible que s’entengui l’educació de manera global, no fragmentada per assignatures, “com al món real, on les disciplines estan barrejades”, apunta Sabaté, que recomana als equips directius que estiguin pensant en fer el canvi que vagin a Fab Labs i Ateneus de Fabricació per veure què poden arribar a fer, i sobretot que visitin altres escoles o instituts que ja són maker perquè els expliquin el procés: “El resultat final és molt vistós però hi ha una feina prèvia que cal que coneguin”.

És imprescindible que s’entengui l’educació de manera global, no fragmentada per assignatures

EL PROCÉS DE TRANSFORMACIÓ

Aquest 2020 l’Escola Montessori de Rubí ha guanyat el premi Baldiri Reixac, que reconeix els projectes educatius singulars que aporten solucions i respostes als reptes actuals. Quan fa 5 anys Conxita Gimeno, directora de l’escola, va proposar fer-se càrrec de la direcció, ho va fer amb la il·lusió de transformar-la, fomentant les educacions STEAM des d’una perspectiva femenina. Va coincidir que el curs 2017-2018 es van presentar a la convocatòria del Programa Magnet i els van acceptar. Això ha suposat canviar la metodologia per convertir-se en una escola maker seguint les indicacions d’un formador, Frank Sabaté, i la Fundació CIM UPC, que ha sigut el seu soci. Al llarg d’aquests tres cursos el Frank ha format l’equip docent aportant la filosofia maker. ¿El resultat? Ara els alumnes treballen bona part del temps per tallers STEAM (ciències, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques) en què les criatures trien el taller i l’activitat, i fan cada setmana un taller diferent. Cada cicle organitza uns 8 o 9 tallers al trimestre. “Des que som una escola maker els nens venen més contents. En l’enquesta de valoració, el que avaluen millor són els tallers i els racons de llengua; són conscients que aprenen coses que els són difícils d’una manera que els resulta atractiva”, explica la directora.

‘TINKERING’

La traducció de tinkering seria trastejar. És una metodologia d’aula molt present en l’educació maker que consisteix en “pensar amb les mans”, agafar les coses i veure com funcionen abans que t’ho expliquin. És una manera d’entendre com funciona l’aprenentatge, que és transversal i no està fragmentat, tot i que no serveix per a totes les àrees ni tots els moments. Sabaté puntualitza que no només està lligat a la tecnologia: “Hi ha alumnes que han cosit amb fil conductor les decoracions de les disfresses de Carnaval que s’il·luminen quan ells les programen”. El mestre de l’Escola Projecte de Barcelona i assessor del programa d’innovació Magnet afegeix que el tinkering empodera -quan els joves s’adonen que són capaços de crear i reparar guanyen confiança en ells mateixos-, i alhora contribueix a fer que la ciutadania sigui més crítica. “Quan saps com funcionen les coses tens prou criteri per saber si estan ben fetes”.