Escola 25/06/2021

Un món artístic al seu abast

El Museu Més Petit del Món de Gràcia es consolida amb 24 diminutes obres ubicades als carrers del barri. El projecte, que combina art, creativitat i descoberta, també ha arribat amb èxit a la capital del Maresme de la mà de Petites Grans Obres

4 min
El projecte de Mataró combina la proposta artística amb una vocació solidària

Obres petites, creades per mans petites, fetes amb material petit i col·locades en portetes petites. Al Museu Més Petit del Món tot és diminut, un projecte “fet i pensat per als més menuts” que va néixer l’octubre del 2019 de la mà de l’artista Noemí Batllori, fundadora del Taller de les Maquetes, ubicat al carrer Virtut núm.14 del barri de Gràcia. Recorda com la iniciativa es va idear gairebé per casualitat, mentre la Gala, la seva filla, jugava amb una de les portetes d’una façana a tocar del taller, aquells accessos que antigament ubicaven les antigues caixes de les claus de l’aigua i que actualment estan en desús: “Ella i una amiga jugaven a obrir i tancar la porta fins que un dia li vaig proposar de crear una capseta i guardar-la a dins”, diu la Noemí. “Però aquella capseta no era buida, contenia una obra d’art feta per la Gala que aleshores vam dedicar als planetes. Vam posar-li un títol i un cartell i la vam deixar a dins”, explica. La iniciativa va arribar ràpidament als amics de l’escola de la Gala que també hi volien participar i així va ser com van començar a detectar noves portetes pels carrers del barri i a ubicar-les tots junts en un mapa: “El projecte ha anat creixent al ritme que la gent ha volgut. Aprofitant el taller, els nens i nenes venien aquí a fer la seva obra i després la col·locàvem plegats en un punt del circuit”, explica la Noemí.

Amb l’arribada del confinament i les successives limitacions de mobilitat, el Museu Més Petit del Món es va convertir en una opció imprescindible per entretenir els més menuts a la sortida de l’escola: “Em trucaven les famílies dient que els estava salvant les tardes, que tenien els seus fills/es molt motivats i que havíem aconseguit oferir una nova mirada del barri”, diu Batllori. Els carrers s’havien convertit en un joc, un espai a l’alçada de les criatures on elles esdevenien creadores, protagonistes i espectadores del projecte, una posició que no adquireixen “gaire sovint”, apunta l’artista.

Noemí Batllori és la creadora del Museu Més Petit del Món a Gràcia

Per tal que qui ho volgués pogués elaborar les seves obres a casa la Noemí va crear uns kits que inclouen la capseta, diferents materials, un mapa, la cartel·la i les instruccions. El nen o nena elabora la seva obra i la col·loca en un punt del recorregut. Una altra opció és anar in situ al taller i crear una obra en col·laboració amb l’artista. “S’expressen plàsticament dins les seves possibilitats. Els proporciono dos o tres elements que serveixen de fil conductor del tema que vulguin expressar: un animal, un cilindre, una persona a escala... Primer plasmem la idea sobre paper i després la reproduïm amb volum, i tot acaba sent molt estètic i bonic, a més de creatiu”, diu.

Proposta mataronina

Les limitades opcions d’esbarjo i lleure que tenien els més menuts durant els confinaments municipals van portar Yasmina Lancina, directora creativa, a reproduir la idea del Museu Més Petit del Món a Mataró, a través del seu projecte Petites Grans Obres. Inicialment tot va començar com un joc amb la seva filla de 4 anys “per tenir alguna activitat familiar a fer durant els caps de setmana”, explica. De desembre a febrer van localitzar les portetes, van ubicar-les en un mapa i van col·locar-hi 14 obres: “No sabíem si la primera edició tindria sentit o resultaria un problema al municipi. La idea era deixar les obres, obrir un perfil a Instagram i donar-ho a conèixer entre els contactes més propers”, apunta. Però les famílies de seguida s’hi van acollir i el projecte va créixer de manera exponencial: “Vam pensar que allò que havíem vist, que no és una idea original nostra i que era molt atractiu, podia tenir cabuda a la nostra ciutat”.

Gràcies a la comunicació per xarxes, l’activitat va créixer i la demanda per participar-hi també, de manera que es van començar a oferir kits amb tot el material necessari més una clau simbòlica: “Crèiem que al projecte li faltava alguna cosa. Calia retornar als infants el que feien els mateixos infants. Així va ser com vam contactar amb l’Hospital Sant Joan de Déu perquè Petites Grans Obres tingués una finalitat 100% solidària en benefici de projectes d’investigació del càncer infantil", explica la Yasmina. Aquest component solidari ha acabat de consolidar el projecte, que ha guanyat nous seguidors i ha ampliat el seu recorregut fins a 24 obres pels carrers de la capital maresmenca. 

Alumnes de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró participant en el projecte Petites Grans Obres

Una de les últimes participacions de Petites Grans Obres ha sigut la dels nens i nenes d’educació infantil de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró, que han elaborat totes 24 portetes en una edició del mes de juny exclusiva del centre. Els gelats, les onades, la primavera o els volcans han sigut alguns dels temes que els escolars han representat: “Quan vam saber que el projecte el gestionava una família de l’escola vam tenir clar que havíem de formar part d’aquesta acció amb un rerefons solidari tan potent”, explica Anna Flores, directora pedagògica d’infantil. “L’Escola Pia té arrelat fer projectes pedagògics que van més enllà de les quatre parets de l’aula”, afegeix.

L’elaboració de les 24 capsetes, així com la temàtica escollida, ha requerit molta planificació prèvia. Cada aula ha elaborat dues obres, una vinculada al nom de la classe i l’altra de temàtica lliure. “Ells mateixos van proposar i votar el tema que més els agradava. Després vam acordar els materials i distribuir quina tasca havia de fer cadascú. Ha calgut planificar i crear espais de diàleg”, explica Flores. “Quan l’aprenentatge passa per l’emoció, per crear, tot esdevé més significatiu. Formar part, no només com a receptor sinó com a creador d’una experiència, ha estat un repte ple d’aprenentatges socials i cognitius”, conclou.

stats