Llars d’infants a les escoles rurals

El curs passat la Generalitat va implementar una experiència pilot perquè les escoles rurals poguessin atendre infants de primer cicle d’educació infantil i funcionar, també, com a llars d’infants. Aquesta iniciativa es va dur a terme, inicialment, en set escoles de les Terres de l’Ebre i de Lleida, però aquest curs 2016-17 l’experiència s’ha ampliat i ja són 50 centres, segons peticions dels mateixos ajuntaments.

Un dels objectius d’aquesta proposta, definida en les 'Mesures per a la innovació i qualitat de l’escola rural', és garantir el servei de primer cicle d’educació infantil per a les famílies que el necessiten i evitar que hagin d’escolaritzar els seus fills en altres municipis i “es despoblin municipis petits”, segons explica Lluís Baulenas, director general de Centres Públics del departament d’Ensenyament. La baixa densitat de població infantil entre 1 i 3 anys en pobles petits fa que no resulti “econòmicament sostenible la creació d’una llar d’infants” i això acaba comportant la impossibilitat de l’escolarització d’aquests infants al seu propi municipi. En molts casos, aquesta realitat obliga “a escolaritzar-los en poblacions més grans” i els fa més difícil “retornar a l’escola del seu municipi”, assegura Baulenas. La conseqüència d’això és “la pèrdua d’alumnat, l’empobriment de la vida comunitària i la despoblació”.

ESCOLA I FUTUR

L’Escola Sant Salvador de Godall (Montsià) va ser una de les set primeres escoles que es van acollir a la primera fase del pla pilot. Forma part de la zona escolar rural (ZER) del Montsià, amb dues altres escoles que també van incloure’s en el desplegament de la primera fase pilot. Per a la seva directora, Griselda Villalbí, ha sigut una manera de cobrir “la demanda de nens que s’inscrivien en llars d’infants de pobles propers” i ha afavorit que “les famílies no marxin del poble”. Els nens de primer cicle, en el seu cas, estan en un edifici annex de l’escola, “una llar d’infants de nova construcció municipal que es va acabar el 2010 però que no es podia obrir per a tants pocs alumnes i pel cost que suposava”.

A Godall els més petits -vuit en total- participen a les classes de música, plàstica, psicomotricitat i anglès amb els alumnes de l’aula infantil. “Això sí: respectant sempre el seu ritme, que és molt diferent dels de segon cicle, ja que necessiten més estones de descans i més estona per esmorzar, per aprendre hàbits”. Però, esclar, la relació entre els alumnes de diferents edats “és molt bona, els han acollit molt bé i s’han integrat com un grup més de l’escola”. En total a l’escola hi ha 38 alumnes, d’entre 1 any i 12 anys: “Tots aprenem, mestres i alumnes, sobretot els grans, que se’ls miren amb estimació, els cuiden i els ajuden”.

En canvi, l’Escola de la Vall Fosca, al municipi de la Plana de Mont-Ros (Pallars Jussà), s’ha integrat en aquest pla aquest mateix curs, tot i que ja recollien l’experiència d’haver compartit model perquè la llar d’infants era just al costat de l’escola. “L’adhesió al projecte ha permès integrar la llar d’infants al mateix projecte d’escola, donar continuïtat i potenciar l’intercanvi de coneixement mutu”, explica Montse Rollan, directora de l’escola. En aquest cas l’escola s’integra dins la ZER del Pallars Jussà, juntament amb les escoles d’Isona i Salàs de Pallars.

Amb la incorporació de nens a partir d’un any a l’escola asseguren “continuïtat al centre”, que té 48 alumnes, 5 dels quals d’entre 1 i 3 anys, i “les activitats són més variades, perquè han de cobrir totes les edats”. Un altre dels aspectes que en subratlla és la “relació enriquidora” entre els alumnes. Tot i que els més petits tenen la seva pròpia aula, hi ha moments per fer activitats plegats: “Els petits aprenen dels grans i els grans dels petits. Alhora treballem el respecte, l’estima i l’ajuda entre els uns i els altres, uns valors molt importants”.

COOPERACIÓ I BALANÇ

Aquest pla s’ha treballat conjuntament amb els ajuntaments per oferir una resposta d’escolarització als infants més petits i “donar un servei a la població”. S’hi poden acollir els ajuntaments dels municipis amb una població que no superi els 3.000 habitants, que poden sol·licitar l’aplicació del Pla als Serveis Territorials del seu àmbit geogràfic, sempre que manifestin el compromís per implementar aquest primer cicle. Això vol dir que són els ajuntaments els que “gestionen la matrícula d’infants empadronats al municipi i amb una ràtio màxima de 10 alumnes a partir d’un any”, diu el director general, Lluís Baulenas. Una matrícula que està oberta al llarg del curs, sempre que no superi aquesta xifra.

Tant per a Griselda Villalbí com per a Montse Rollan l’experiència ha resultat molt positiva. Mentrestant, el departament es mostra favorable a seguir “donant resposta a totes les situacions que afavoreixin l’escolarització dels infants als seus municipis”.

Què és una escola rural i una ZER?

Una escola rural és una escola pública, única al poble, en un entorn rural que no arriba a tenir un grup per nivell educatiu. Una ZER és una institució escolar formada per escoles rurals, normalment d’un entorn proper, que es considera com un centre únic, i que respecta la identitat pròpia de les escoles que la integren. El curs 2016-17 a Catalunya hi ha 87 ZER, amb 276 escoles i un conjunt d’10.621 alumnes. Pel que fa a mestres, les últimes dades facilitades són del curs 12014-15: 1.441 docents. Si es manté la xifra, la ràtio és de 7,4 alumnes per mestre.

Totes les escoles que s’agrupen en una ZER comparteixen el mateix projecte educatiu, les normes d’organització i funcionament i la mateixa programació pedagògica. Un dels aspectes més destacables de les ZER és que afavoreixen l’ús d’estratègies didàctiques innovadores i inclusives. La seva metodologia és més participativa i permet un aprenentatge més transversal i més competencial. Una de les claus de l’èxit és el treball de grups multinivell i multicicles.