Tribuna Oberta
Criatures 19/11/2021

La lateralitat en l'aprenentatge escolar

Els primers sis anys de l’infant determinaran la resta de la seva vida en relació amb el desenvolupament motor i cognitiu

Meritxell Albiac i Jannick Niort
7 min
La lateralitat és un dels punts bàsics en el desenvolupament psicomotriu dels infants

Al setembre, com cada any, un gran nombre d’infants de 3 anys comencen l'escolaritat al segon cicle d’educació infantil. Passen de la llar d’infants a l’escola i aleshores comença l’etapa educativa acadèmica, on engeguen una nova fase en els seus aprenentatges.

En aquest segon cicle, que comprèn dels 3 als 6 anys, les classes es desenvolupen transitant entre racons de diversos jocs simbòlics, activitats manuals de pintura o volum, activitats per despertar els sentits, activitats psicomotrius, la música i l’expressió artística. De mica en mica van aprenent les lletres i xifres que els introduiran al llenguatge matemàtic i els ajudaran a refermar i practicar les habilitats necessàries per a etapes posteriors. Serà el moment de despertar la seva curiositat, d’investigar a través del cos i de l’experiència tot descobrint el seu entorn més pròxim. Més endavant, durant el seu recorregut per l’escola, podran adquirir conceptes i coneixements més complexos i abstractes. Tot plegat passarà en un context en què s’hauria de tenir en compte el seu moment maduratiu, proporcionant un entorn afavoridor i idoni que s’adapti a les seves necessitats evolutives. És en aquest moment en què el Pau i la Maria aprenen a escriure el seu nom, i tota la família se'n sent ben orgullosa!

Passada aquesta primera etapa ja arribarà la primària, on s’iniciarà l’aprenentatge de l’escriptura i de la lectura de manera més arbitrària. Però seran aquests primers sis anys de l’infant els que determinaran tota la resta de la seva vida en relació amb el desenvolupament motor i cognitiu. També és durant aquests anys que es poden corregir les possibles mancances o reconduir conductes, encara que sempre s’és a temps de reeducar un infant amb algun problema d’aprenentatge, perquè la cosa important és detectar-ne l'origen. En un article anterior, "Elogi del moviment”, vam ressaltar la importància de deixar que els infants es desenvolupin al seu ritme. Aquest respecte del propi ritme el mantenim durant el procés que ha de seguir l’infant en el seu camí cap a la lateralització i l’establiment de la lateralitat. 

Què és la lateralitat? Le Boulch (1995) resumeix la lateralitat com una asimetria funcional que acaba en la preferència motriu d’un costat del cos i distingeix entre la lateralitat innata i la lateralitat d'ús. Els especialistes de l’Institut Mèdic del Desenvolupament Infantil de Barcelona defineixen la lateralitat com la conseqüència de la distribució de funcions que s’estableixen entre els dos hemisferis cerebrals. D’aquesta distribució en depèn la utilització preferent d’un costat o l’altre del cos, dret o esquerre, per determinar accions i respostes (Casaprima et al., 1996). 

El procés de lateralització és la construcció dinàmica de la lateralitat, és a dir, un element psicomotriu que ens defineix com a persona dretana o esquerrana. En general, aquest procés s’estableix de manera determinada cap als 4 anys i queda del tot assolit cap als 7 anys (Ferré, 2000). Es podria matisar, però no volem entrar en tecnicismes específics. No obstant això, sí que volem que prengueu consciència de la importància d’adquirir una bona estructura de la lateralitat en el moment que els infants comencen a escriure, llegir o iniciar qualsevol aprenentatge cognitiu, manual, esportiu o artístic.

Els inicis de la lateralitat que desenvoluparà l’infant es manifesten durant la gestació. Diversos estudis, el més recent dels quals és el de Hepper et al. (2004), expliquen aquests fets en què intervenen uns quants factors. És durant l’inici de l’educació infantil quan es comença el treball de grafia i escriptura i quan es necessitarà la mà per realitzar-la. Per què és important la mà per escriure i amb quina mà es fa? No importa que sigui la dreta o l’esquerra, la cosa important és que sigui la mà que es correspon a la lateralitat de l’infant. Hi haurà un temps de proves, d’experimentar amb una mà i l'altra. La lateralitat té components genètics, ambientals i educatius que en determinaran el procés. No oblidem que la lateralitat està totalment relacionada amb els dos hemisferis cerebrals i que també es defineix a través de la mà, de l’ull, de l’oïda i del peu. Si aquests quatre elements estan alineats tindrem una lateralitat homogènia. Si no estan alineats, és a dir, un element és dominant a la dreta i un altre a l’esquerra, tindrem una lateralitat heterogènia o creuada. Per exemple, podem tenir dominància de l’ull dret, però que la mà dominant sigui l’esquerra o al revés, cosa que ens portaria a una lateralitat creuada. Per això cal tenir present la importància del fet que la mà i l’ull estiguin alineats en el mateix costat. I deveu pensar: què passa si no estan alineats? Doncs si el cos callós del nostre cervell que uneix els dos hemisferis permet una bona transmissió de la informació d’un hemisferi a l’altre, no hi ha d’haver cap problema. D’altra banda, aquest creuament de l’ull i de la mà pot forçar l’infant a una posició corporal poc adequada per escriure, llegir o dibuixar. Serà important, doncs, fixar-nos en la seva posició. També a causa d'aquest creuament poden aparèixer inversions de lletres (p per q, d per b) o de xifres (E per 3), que poden comportar més lentitud en el processament de la informació. També és fàcil que l’infant perdi la concentració i es dispersi en les activitats que estigui fent a causa del cansament que li pot causar l’esforç que tot això li genera, i desemboqui així en conseqüències conductuals com l’agitació i el dèficit d’atenció. Per això hem de contemplar la lateralitat com un element molt important en l'aprenentatge.

Hem de contemplar la lateralitat com un element molt important en l'aprenentatge

Si en l’etapa de primària l’infant manifesta una lateralitat mal establerta pot tenir dificultats. Si aquesta dificultat és molt gran es pot estendre a altres àmbits de la vida quotidiana de l’infant, com la relació amb els seus companys, l’actitud amb els progenitors, un estat d’ànim baix o, per contra, conductes exacerbades per cridar l’atenció de manera més exagerada. La bona notícia és que aquestes dificultats tenen solució. Sempre recomanem acudir als professionals especialitzats, psicòlegs infantils especialitzats en el desenvolupament i el comportament, així com a la figura de l’optometrista, que ens guiaran i assessoraran sobre els camins que cal seguir.

La finalitat de l'avaluació de la lateralitat en els infants que han de començar la primària ha de ser intentar veure la seva lateralitat natural i detectar una possible lateralitat creuada. Introduïm un parèntesi sobre la lateralitat contrariada, perquè encara al segle XXI continuem veient de vegades infants i joves utilitzant una lateralitat que no els correspon. Són sovint esquerrans contrariats pel fet de ser mal vist utilitzar la mà esquerra. El que hem de valorar no és que l’infant sigui dretà o esquerrà (ja hem dit que és una conseqüència de la lateralització), sinó que les dominàncies corporals estiguin organitzades en el mateix costat corporal, sobretot les de l’ull-mà. Si l’infant ha desenvolupat una lateralitat poc estructurada i es presenten alteracions en la lectoescriptura, en l’orientació espacial, dificultats lingüístiques com el tartamudeig, és quan es pot reeducar mitjançant exercicis corporals, instaurant unes bones bases motrius i en alguns casos seguint una teràpia visual amb pautes específiques per treballar la motricitat ocular i sense modificar res de la seva estructuració.

Aleshores canviaran la capacitat de memorització, la comprensió lectora i l’actitud de l’infant; tot millorarà. Ens consta que l’escola està implicada en aquest procés i, per tant, és important que sigui coneixedora del procés de lateralització, de la dominància dels diferents elements implicats quan els infants comencen la lectoescriptura, perquè forma part de la informació necessària per poder arribar a fomentar un bon procés d’aprenentatge i de desenvolupament, i a encaminar els docents cap al desenvolupament de projectes escolars on es treballi en aquesta direcció. És per això que algunes escoles fan una avaluació oftalmològica o optomètrica als infants en el seu pas de l’educació infantil a la primària, per poder obtenir prou informació i detectar les possibles lateralitats creuades amb el seu impacte dins el procés d'aprenentatge.

Tal com hem explicat anteriorment, som defensores del moviment des que els infants neixen, de valorar i donar suport als estudis que relacionen la lateralitat, el desenvolupament motriu i l’aprenentatge. Massa sovint es dona importància a l’aprenentatge cognitiu i memorístic precoç per sobre del corporal, a l'hora d'avançar aprenentatges que encara no toquen, sense tenir en compte la maduresa de l’infant per assolir aquests coneixements de manera natural. Segons la matèria de l’aprenentatge, començar d’hora no sempre és propici i fins i tot pot crear frustracions que es podrien evitar si la criatura estigués madura.

Hem d’entendre que el desenvolupament humà es produeix en tota la seva globalitat, atenent de manera paral·lela el desenvolupament de l’intel·lecte, del cos i de les emocions. En edats primerenques és millor córrer, saltar, ballar, nedar, jugar, cantar... Fer qualsevol activitat creativa o esportiva on s’implica el cos amb moviment i amb expressió. D'aquesta manera arribarem a experimentar i a viure el nostre cos per passar posteriorment a entendre i comprendre el món des d’una perspectiva més acadèmica. 

Hem vist, doncs, una relació clara entre el moviment i els seus patrons bàsics amb l'aprenentatge, i com aquesta relació serà de gran importància per arribar a l’òptim funcionament del cos callós, per poder arribar a desenvolupar correctament el sentit espai-temporal i l’aprenentatge en general (Ferré i Aribau, 2006). Arribarà el moment d’agafar un llapis i aprendre a escriure. La bona edat és al voltant dels 7 anys o quan comencen a caure les dents, senyal de maduresa. No importa que sigui un infant amb lateralitat dretana o esquerrana, importa que sigui un infant feliç i que aprofita les capacitats que té per al seu desenvolupament motriu i cognitiu. És essencial tenir en compte la lateralitat i les seves conseqüències durant l’inici de l’aprenentatge escolar, perquè d’aquest moment en pot dependre el futur de l’infant. 

Referències bibliogràfiques

Casaprima, V., Catalan, J., Ferré, J. i Mombiela, J. (1996). El desarrollo de la lateralidad infantil. Niño diestro-niño zurdo.  Instituto Médico del Desarrollo Infantil.

Ferré Veciana, J. i Aribau Montón, E. (2006). El desarrollo neurofuncional del niño y sus trastornos. Lebón.

Hepper, P.G., Wells, D.L. i Lynch, C. (2004). Prenatal thumb sucking is related to postnatal handedness. Neuropsychologia 43, 3, 313-315.

Le Boulch, J. (1995). El desarrollo psicomotor desde el nacimiento hasta los 6 años. Consecuencias educativas. Paidós.

Niort, J. (2012). Lateralidad y síndrome x frágil. Análisis y valoración. http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/56263/1/NIORT_TESIS.pdf

Meritxell Albiac és ballarina, mestra i psicopedagoga, i Jannick Niort és ballarina, psicòloga i doctora en teoria i ciències de l'educació

stats