Criatures 23/04/2021

L’escola tornarà a ser tal com era?

Si alguna cosa ha fet palesa el confinament a l’educació infantil és el valor de la presencialitat

5 min
La pandèmia ha condicionat l'activitat a totes les escoles, incloses les de primera infància

Fa 13 mesos que el maleït covid ens va capgirar la vida i, per tant, l’escola. Durant el confinament i a partir del retorn a les aules, l’educació en general, la infantil en particular i el 0-3 en concret han evolucionat per combatre la pandèmia. Quan el malson s’hagi acabat, ¿tots els canvis es revertiran?

Sílvia Blanch Gelabert és doctora en psicologia de l’educació; és professora i investigadora de la UAB, de la qual és vicedegana de pràctiques i secretària de la Facultat de Ciències de l’Educació, i és, també, formadora de mestres i membre de Barcelona Espai de Supervisió (BES). Ella espera que no tot torni a ser com era: "M’agradaria pensar que hi haurà canvis permanents en tot allò que ens ha suposat una millora. Per exemple, alguns centres estan fent grups heterogenis d’edats i ho valoren de manera molt positiva i, per tant, no es plantegen tornar a fer els grups classe com abans. O la comunicació amb les famílies, on les eines virtuals han contribuït a ampliar els canals comunicatius".

Com a pedagoga experta en petita infància i família, Laia Pinilla forma part de la Xarxa d’Experts del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya (COPEC). És tècnica en educació infantil i tutora de la UNED, treballa en la coordinació tècnica de serveis educatius i assessora professionals i famílies. "La situació que vivim –afirma– manté la incertesa sobre com serà la vida (dins i fora de l’escola) quan se superi la pandèmia. Hi ha mesures que és possible que es mantinguin, com poden ser la higiene de mans freqüent, la ventilació dels espais, l’ús de l’espai exterior sempre que sigui possible, etc. Tanmateix, hi ha altres pràctiques que ara no són possibles a les quals no convé renunciar, com ara les activitats compartides entre grups (ara, bombolla), les convivències, l’accés de les famílies a l’escola o no portar mascareta. En general –lamenta–, totes les que impliquen relació i contacte social (fonamental en l’aprenentatge i l’acció educativa) són les que s’han vist més alterades".

A escoles i escoletes, l’aspecte que s’ha alterat de manera més notable amb el covid és la relació i el contacte social

El confinament ha tingut un preu psicològic i pedagògic; aquest, més car en les famílies vulnerables. Blanch adverteix: "Hi ha infants que fins ara no han pogut expressar l’efecte del neguit que han viscut", però apunta: "Jo tinc confiança que els efectes puguin anar-se treballant i es puguin anar compensant. Les criatures són molt resilients, però cal que tinguin un bon acompanyament i suport per poder seguir endavant. També les seves famílies". Pinilla remarca: "L’aspecte que s’ha alterat de manera més notable és la relació i el contacte social, cabdal en el procés de desenvolupament de l’infant", i insisteix: "Si es detecta que la situació pot estar afectant de manera significativa l’infant, caldrà dedicar-hi atenció psicopedagògica, així com atenció des de les famílies".

Totes dues es neguen a parlar d’un curs perdut; en educació infantil, encara menys. "Perdut no hi ha res, tot suma! L’infant aprèn de tot i a tot arreu", sosté la psicòloga, i la pedagoga hi coincideix: "El desenvolupament de l’infant no s’atura; les experiències hauran sigut diferents de les d’un curs habitual i, per tant, també els aprenentatges, però no han perdut res perquè es mantenen en un continu".

Temps d'experimentació

Més enllà de l’impacte en els alumnes, però —i sent optimistes—, el curs estroncat i l’actual, insòlit, han ofert a l’escola l’oportunitat d’experimentar. Segons Blanch: "La creativitat de moltes persones ha fet que l’escola, que estava ja en procés de transformació, es repensés en molts aspectes: treballs en petits grups, barrejar edats i fer servir més espais exteriors (també fora de l’escola) en són alguns exemples". Per Pinilla: "Alguns d’aquests canvis no són desitjables, i esperem poder recuperar certes situacions. D'altres poden representar una escletxa que esdevingui oportunitat de futur". Tant de bo.

L’adaptació forçada i en temps rècord a una situació inèdita s’ha donat, també, en les extraescolars. Kids&Us ensenya anglès a infants i joves d’un a 18 anys. Com ha entomat el covid? Respon Marta García Figueras, directora de mètode i qualitat: "Vam iniciar el projecte de digitalització de la nostra metodologia, que ens ha permès seguir impartint classes en la distància tot donant resposta a les restriccions d’espai o a períodes de confinament. Evidentment, el canvi a un ensenyament en línia i tot el que això comporta ha posat a prova la nostra capacitat d’adaptació. En qualsevol cas, pensem que l’experiència està sent positiva i està proporcionant-nos a tots (central, centres, famílies i alumnat) un aprenentatge molt valuós que ens prepara per al que hagi de venir en el futur".

I els ha obligat a prémer l’accelerador: "L’adaptació s’ha convertit en una oportunitat per innovar i crear més que mai. Durant aquest curs hem implementat novetats que eren al nostre horitzó, però que, en una situació normal, hauríem trigat més a temps a fer realitat. Per tant, i com acostuma a passar en temps de crisi, la pandèmia ha sigut una prova exigent, sí, però també renovadora".

Com ho vau fer, Marta? "Vam fer evolucionar la nostra essència incorporant el millor dels dos mons: l’entorn en línia i el presencial. Fidels a la nostra metodologia, vam crear nous continguts i vam desenvolupar eines perquè els nens seguissin aprenent anglès amb normalitat. El resultat és una combinació del que anomenem espai individual i espai grupal. L’espai individual fa referència a allò que els alumnes treballen de manera autònoma fora de l’aula, a la Kids zONe, per als alumnes de Babies i Kids (d’un a vuit anys), i a la T&T zONe, per als alumnes de Tweens i Teens (de nou a divuit). L’espai grupal, d’altra banda, són les classes en línia que fa el professor amb tot el grup".

En el cas de la primera infància, el repte és majúscul, i les limitacions, evidents: "La principal dificultat és el temps d’atenció davant de la pantalla. En aquestes edats els infants responen millor a un contingut dinamitzat, ja que els resulta difícil mantenir durant molta estona la relació que es produeix en directe amb l’adult a l’altra banda de la pantalla. El que evidentment hem hagut de fer és adaptar-nos a les edats dels alumnes i a les seves capacitats i preferències en cada etapa".

Escoles i centres educatius s'han hagut d'adaptar a les edats dels alumnes i a les seves capacitats i preferències en cada etapa

Comptat i debatut, si alguna cosa ha fet palesa el confinament en l’educació infantil és, precisament, el valor de la presencialitat. Ho constata Laia Pinilla: "Fins als tres anys, el vincle, la presència, la mirada, la paraula i la veu, el contacte personal i físic i les tasques de cura són pedagògicament indissociables de l’acció educativa. Per altra banda, el joc és l’activitat pròpia de l’infant, vehicle i motor d’aprenentatge. En la mateixa línia, de tres a sis anys, el joc, la relació, el diàleg, el contacte personal i presencial són fonamentals en un procés d’aprenentatge ric i global. Les pantalles, el telèfon, encara que ens puguin apropar, no podran mai substituir la presencialitat ni la convivència".

Sílvia Blanch rebla: "En aquesta etapa un infant necessita crear vincles amb referents que li donen seguretat i li mostren camins per entendre i viure el món. També aprendre participant de tot allò que l’envolta, de la vida quotidiana. L’escola li aporta oportunitats de relacions diverses i d’experimentar amb molts recursos per aprendre acompanyat d’experts. Infantil va de sentir-se estimat, de moure’s, de tocar, de jugar, de sentir, de ser mirat. Tot això a distància no es pot fer, però sí que es pot enfortir les famílies i dotar-les de recursos sense delegar-los allò que no els correspon". Posada al dia i amb les famílies empoderades, l’escola entesa com a espai físic és, ras i curt, imprescindible.

Fills del virus

Haver viscut una pandèmia marcarà la canalla per a tota la vida. La pedagoga Laia Pinilla ho acota: "Els més petits han conegut un món i una manera de relacionar-se condicionada per les restriccions, la distància, les mascaretes, etc., i això, inevitablement, té efectes en el desenvolupament socioafectiu de l’infant. Condicionarà la seva manera d’entendre les relacions i el contacte social". I els que no són tan menuts? "Poden viure-ho amb més o menys acceptació, i potser amb preguntes que cal respondre amb veracitat i sense alarmismes. L’acceptació de les normes i restriccions no vol dir que no visquin cert dol per la distància imposada amb amistats i familiars, per les activitats que abans feien i ara no poden fer, etc. La manera com afectarà l’infant dependrà de cada cas, però és quelcom a tenir en compte".

stats