A l’escola també et vull explicar com em sento

No és nou. En l’actual context, encara cal reivindicar més l’escolta. Aquesta actitud necessària i indispensable fomenta les relacions interpersonals, decisives per al benestar emocional. Ens cal explicar com ens sentim i manifestar les nostres alegries i angoixes, els nostres reptes i les nostres preocupacions. La situació de pandèmia ha agreujat aquesta part essencial de la nostra existència. Ens hem confinat les emocions. 

En aquest sentit, cal generar la certesa que l’escolta activa, empàtica i comprensiva és del tot indispensable. Els experts hi insisteixen: té un efecte terapèutic preventiu que permet establir vincles afectius entre l’emissor i el receptor, com també té un component curatiu que afavoreix l’autoestima i una bona socialització. Soc aquí per acompanyar-te, no estàs sol. 

En l’actual context és quan es detecten o sobresurten a l’escola aquells aspectes primordials que tenen a veure amb el benestar de l’alumnat: ¿escoltem prou a l’escola? ¿Tenim una actitud predisposada cap a l’altre? ¿Dediquem un temps suficient a escoltar cada infant, cada jove? 

L’escola necessita generar espais d’introspecció personals i de grup que derivin posteriorment en espais de conversa. Convé crear aquests espais de confiança que permetin a l’alumnat sentir-se bé per expressar les seves emocions. Ensenyem, doncs, a escoltar. Persistim en el fet de saber comunicar, de dir, de ser assertius... però en aquests moments escoltar l’altre o els altres esdevé una de les prioritats dels nostres centres educatius. 

L’escolta es fonamenta en una intenció voluntària i conscient en què l’empatia és una actitud molt important. Aquesta actitud es treballa, des de l’escola i, evidentment, des de l’entorn familiar, des dels més menuts. Aquesta pràctica sistemàtica i programada, integrada des de la quotidianitat, ens permetrà millorar aquesta destresa. Malgrat que els infants més menuts no sempre tenen el vocabulari, ni unes estratègies comunicatives prou madures, esdevé del tot necessari posar nom als seus sentiments i a les seves emocions, per tal que puguin verbalitzar allò que els passa i que sovint se’ls fa difícil d’explicar. Molt sovint les àrees expressives com la plàstica, la dansa o el teatre són espais, en aquest cas instruments, idonis per mostrar i manifestar les emocions que donen peu, posteriorment, a la reflexió i a la conversa. 

Convé tenir temps per escoltar. L’escolta i el temps són qüestions que estan absolutament entrelligades. Constitueixen un teixit indispensable per al benestar. El temps és imprescindible, com la calma i el fet de no tenir pressa. L’organització escolar ha de permetre gestionar aquest temps, des de cada matèria, des de les respectives tutories, des de l’espai d’esbarjo i de migdia. Fem balanç. Quantes converses hem estat capaços d’escoltar activament en un dia? Hem de ser capaços de donar visibilitat als invisibles. En aquest sentit, convé eliminar els obstacles que puguin frenar la comunicació comprensiva: les crítiques, els judicis de valor, les desqualificacions, els prejudicis, els estereotips... i, en canvi, afavorir la confiança des de la mirada i el somriure, els comentaris que permeten acostar-nos millor al que ens diuen, les expressions d’assentiment, i sempre amb una gestualitat amable.  

Una organització que escolta també és una organització que abraça tota la comunitat educativa i promou el benestar emocional dels seus integrants. Aconseguir integrar aquesta actitud ens permetrà tenir un alumnat amb un creixement personal més harmònic, un col·lectiu de professionals més integrat i una comunitat educativa més corresponsable. 

Ricard Bahí és director pedagògic de la Institució Cultural del CIC