Criatures 30/04/2021

Si a l’escola hi ha equitat, la societat és igualitària

L’equitat comporta donar a tot l’alumnat oportunitats educatives per reduir l’abandonament prematur dels estudis

4 min
Una escola que treballa per l’equitat busca una societat més igualitària

L’equitat a l’escola vol dir donar a tot l’alumnat les mateixes oportunitats amb l’objectiu futur que la societat sigui més igualitària. “No vol dir igualar tothom per baix, perquè el bon mestre sap distingir els talents i, per tant, treballa perquè cada alumne arribi al seu potencial màxim”, afirma el pedagog Xavier Ureta. El que voldria dir, doncs, és que les desigualtats socioeconòmiques, socials i culturals dels alumnes no tinguessin una repercussió en els resultats acadèmics dels alumnes, perquè l’escola els hauria ofert les mateixes possibilitats a tots. “L’escola ha de ser un generador d’oportunitats perquè a la societat hi hagi igualtat per a tothom”, afirma el sociòleg Miquel Àngel Alegre.

A la pràctica, l’equitat educativa es comença a treballar des de la primera etapa, la que va dels 0 als 3 anys. “Ara tenim un sistema desigual, perquè si provens d’una família amb pocs recursos culturals i socioeconòmics, tens més dificultats per accedir a l’àmbit educatiu de 0 a 3 anys”, indica Alegre, amb tots els beneficis que aquesta primera etapa inicial comporta per a les criatures. A més, “en un sistema educatiu desigual, les proves de competència que es fan a sisè de primària mostren com els alumnes amb estatus socioeconòmics desfavorits treuen pitjors resultats, acostumen a repetir cursos i, més tard, a l'ESO, hi ha abandonament prematur de l’escolarització”, continua explicant Miquel Àngel Alegre, que treballa a la Fundació Bofill com a cap de projectes. “Amb el poc context formatiu d’aquest alumnat les eines que tindran per afrontar el futur laboral seran sempre menors”, alerta Alegre, que comenta que l’índex d’abandonament prematur dels estudis, és a dir el nombre de persones de 18 a 24 anys que tot just tenen una titulació de primària o primera etapa de secundària, va ser del 17,4% l’any 2020 a Catalunya. L’estadística assenyala també que ells abandonen més els estudis (un 23,2%) mentre que elles gairebé la meitat menys que els nois (11,1%). [Podeu consultar totes les xifres aquí.]

Així doncs, actualment a casa nostra les trajectòries educatives llargues les protagonitzen les classes socials més afavorides econòmicament. “No demanem impossibles, perquè hem quantificat les mesures que demanem i suposen un pressupost de 650 milions d'euros anuals quan el pressupost d’Educació és de 5.672 milions d’euros”, diu Alegre, que assegura que “l’equitat suposa prioritzar i revisar conceptes dins del nostre sistema educatiu”.

En cas que hi hagués igualtat en l’accés de la primera etapa no obligatòria, de 0 a 3 anys, hi hauria dues esferes més, també rellevants, “on actualment hi ha molta desigualtat”, diu Alegre. Es tracta de les extraescolars i de l’educació postobligatòria. “Amb una política de beques ben orientada, que es pot fer amb un diagnòstic dels perfils desfavorables, l’alumnat provinent de classes desfavorides podria entrar a extraescolars i a l’educació postobligatòria. “En el lleure seria molt important que hi anés lligada una bona política municipal, que incentivés la demanda de les famílies, perquè els alumnes hi puguin accedir”. De fet, Miquel Àngel Alegre sosté que les campanyes informatives sobre educació són molt importants perquè tenen la capacitat de donar rellevància a l’escola.

Les trajectòries educatives llargues les protagonitzen les classes socials més afavorides econòmicament

Tant el pedagog Xavier Ureta com el cap de projectes de la Fundació Bofill assenyalen que l’equitat també té una altra derivada, ara ja dins de l’aula. En paraules d'Alegre, “l’equitat vol dir respectar el ritme i les necessitats educatives de l’alumnat” i, per poder fer aquest pas, “cal tenir ben diagnosticades les necessitats educatives, perquè sovint estan infradetectades, i llavors el professorat no pot oferir a cada alumne el que necessita. Així doncs, l’escola i el professorat no poden dissenyar un bon sistema de suport a l’alumnat si no tenen diagnosticades unes necessitats que, alerta alegre, tant poden ser socials com d’habilitats d’aprenentatge. “Actualment el sistema només detecta la meitat de les necessitats educatives socials dels alumnes”, diu Alegre.

Un cop el professorat coneix, doncs, l’alumnat, l’equitat pot funcionar: amb més hores de tutoria i acompanyament; amb més hores de treball en grups reduïts per reforçar l’aprenentatge; amb més ajuts perquè l’alumnat faci activitats complementàries que reforcin el que s’estudia en l’horari lectiu. “De fet, els ajuts també serien necessaris a l’estiu, perquè aquest tipus d’alumnes pugui apuntar-se a activitats de lleure, en què es donen també moltes oportunitats educatives”, afirma Miquel Àngel Alegre.

Les activitats de lleure també contribueixen a l'equitat educativa

Tot plegat són reforços educatius per a l’alumnat que té dificultats, i que en els seus contextos familiars tenen complicat aconseguir-los. A més, hi ha una altra derivada d’aquest suport, que és que l’alumnat aconsegueix tenir més vincle amb l’escola, a més de poder continuar-hi estudiant. El sistema no serà expulsador, perquè l’alumnat tindrà un estímul constant. “Si els donem els mateixos recursos, al final del camí hi haurà igualtat, perquè hem fet un tracte equitatiu”, diu Alegre. Dit amb altres paraules, la igualtat en els resultats educatius vol dir treballar per la cohesió de la societat, perquè no hi haurà desigualtats, i si no n’hi ha, “prevenim problemàtiques, com els conflictes, el descontentament, els esclats de violència”. Aconseguir-ho passa per oferir recursos materials, econòmics i educatius a les classes socials més desfavorides, a aquells que més ho necessiten.

Per acabar, pensar en equitat també implica pensar en els centres escolars que tenen més complexitat social, perquè s’hi concentra l’alumnat amb més dificultats de tot tipus. “Necessiten més professorat i personal de tot tipus, com ara mentors, mediadors, psicòlegs socials i, en definitiva, més recursos humans i materials que els que tenen actualment”, diu Miquel Àngel Alegre. I és així perquè aquests centres són els que “obtenen pitjors resultats educatius, i per això cal reforçar-los amb més suport, acompanyament i amb treball amb les famílies”.

stats