Escola 23/01/2021

Un joc de rol per moure els joves a favor de la sostenibilitat

El projecte de simulació ‘Canviem?’ de l’escola Betània-Patmos s’ha recollit a l’Informe d’Indicadors de Sostenibilitat 2019 de Barcelona

Judit Monclús
4 min
Un joc de rol per moure els joves a favor de la sostenibilitat  Canviar el món

El 70% dels habitants del poble de Hasville treballen en dues empreses situades a uns deu quilòmetres del municipi: Clean Energy, una gran central nuclear, i Blat Production, una multinacional que produeix blat en agricultura intensiva de gran superfície. Tothom hi viu molt bé però l’arribada de dues famílies que volen ubicar a Hasville una granja ecològica ho canvia tot: fan adonar als habitants del poble que el seu modus vivendi és totalment insostenible a nivell ambiental.

Hasville és un poble fictici, inventat. No existeix, però podria ser en qualsevol punt del món. Hasville és l’excusa per parlar sobre sostenibilitat i implicar els alumnes de primer de Batxillerat de l’escola Betània-Patmos de Barcelona en la lluita contra el canvi climàtic a través del projecte Canviem?, una iniciativa liderada per Anna Hervàs, professora del departament de Ciències de la mateixa escola, i duta a terme en forma de joc de simulació. “A l’hora d’idear el projecte vaig pensar que els alumnes estan bastant cansats de sentir parlar del canvi climàtic perquè ho treballem cada curs, tot i que de maneres diferents. Arran d’això em vaig plantejar que el problema real és que la gent ja és insensible a aquest tema i que la societat està muntada d’una manera perquè el canvi sigui difícil. Per això vaig pensar que el millor per treballar el tema amb els alumnes era fer-los veure que tothom viu molt bé i que el canvi és complicat”, apunta Hervàs.

En resum, fer-los topar amb la crua realitat per animar-los a canviar allò que està al seu abast i “conscienciar-los que són ells els que han d’actuar de manera individual perquè la societat sigui sostenible i no esperar que els impulsors i protagonistes d’aquest canvi siguin els governants”. Amb aquest objectiu, Hervàs converteix durant un trimestre la classe de primer de batxillerat en un poble i reparteix a sorts entre els alumnes els diferents rols que intervenen en el joc de simulació -alcalde, gerent d’empreses del poble, ciutadania, periodistes, membres de dos partits polítics, etc.- i que cadascun d’ells ha de defensar malgrat que en alguns casos les posicions que prenguin s’hagin d’apartar de les personals.

converteix durant un trimestre la classe de primer de batxillerat en un poble i reparteix a sorts entre els alumnes els diferents rols que intervenen en el joc

La prèvia del joc, que aquest serà el quart curs que es completarà -el confinament durant el curs passat va impedir dur-lo a terme-, consisteix en veure el documental Demain, que presenta un recull de canvis que s’emprenen arreu del món per viure d’una manera sostenible, amb respecte pel medi ambient i pels recursos a l’abast. Llavors Hasville es materialitza i es posa en marxa a classe i, després de les respectives sessions de preparació, els habitants de primer de batxillerat del poble fictici es convoquen a tres reunions: una primera trobada informativa amb l’exposició de les noves idees que aporten les dues famílies nouvingudes, i dos plens de l’ajuntament on cada rol defensarà els seus interessos. L’escola subratlla que amb aquesta representació de la realitat, els estudiants reflexionen sobre la dificultat d’aconseguir canvis a gran escala, tant a nivell legislatiu com pel que fa a les grans empreses, sobretot quan entren en joc els diferents interessos de tots els representants del teixit social. Alhora, s’adonen de la poca disposició de la societat com a grup davant un canvi real cap a la sostenibilitat.

“És al segon ple quan s’intenten votar algunes mesures que es volen portar a terme, i és quan els alumnes veuen que gairebé no poden canviar res perquè hi ha molts interessos al darrere. És molt impactant quan s’adonen de fins on poden arribar aquests canvis que proposen i fins on haurien d’arribar realment”, assenyala Hervàs. L’objectiu, indica, és que almenys es plantegin què s’ha de fer davant la situació final amb què es troben. “Aquí és on treballem molt que això és una qüestió d’educació i de transmissió del que passa i que per això ells són el futur. Per altra banda, veuen que tot respon a un seguit d’accions personals i individuals que poden dur a terme sense esperar que tota la societat canviï”, conclou.

Canviar el món

El projecte Canviem? es treballa al llarg de 13 sessions i el nivell de participació de l’alumnat es valora mitjançant la gravació de les sessions d’avaluació. Forma part de l’assignatura cultura científica, que cursen totes les especialitats de batxillerat i que està dissenyada per fomentar l’esperit crític amb temes científics actuals i per plantejar qüestions morals i ètiques que envolten els diferents avenços tecnològics i científics. Hervàs explica que l’assignatura desperta molt interès i que els alumnes agraeixen tenir-ne una de diferent de les habituals. El projecte, a més, s’ha incorporat a l’Informe d’Indicadors de Sostenibilitat 2019 de Barcelona com a exemple de Bones idees per canviar el món. En el seu cas, s’ha seleccionat com a bona pràctica que contribueix “al bon govern i responsabilitat social: de la intervenció sectorial a la coordinació efectiva”.

stats