TRINITAT GILBERT

Els instituts han de fer horari de matí i tarda?

El model alemany anomenat ‘Ganztagsschule’ [Escoles a jornada completa] s’està estenent per Europa. Fan classes al matí i activitats extraescolars a la tarda

Amb el model ‘Ganztagsschule’, les escoles fan classes al matí i activitats extraescolars a la tarda / P. PERPER / DKJS PETRA KOEPPING / DKJS KUCHEL Zoom

¿Els instituts públics catalans podrien fer jornada completa amb menjador escolar i activitats extraescolars de tarda? És el debat que ha impulsat la Fundació Jaume Bofill entre la comunitat educativa, i que ha iniciat després d’haver estudiat el model de l’escola alemanya, que el govern federal va implantar a partir del 2000 sota el nom de Ganztagsschule [Escoles a jornada completa]. “No és que els alumnes s’hi passin tot el dia, sinó que hi tenen una oferta educativa que inclou algunes tardes amb unes hores lectives i extraescolars, i que no implica acabar molt tard al vespre”, afirma Elena Sintes, cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill. Sintes també afegeix que l’estudi comparatiu l’han fet arran de comprovar que les jornades intensives dels instituts públics catalans creen desigualtats educatives i socials entre els alumnes.

Per entendre bé el perquè de l’estudi comparatiu, cal explicar com van néixer a Alemanya les Ganztagsschule. A principis dels anys 2000, Alemanya va implantar al país les escoles a jornada completa després d’haver comprovat que els resultats de diversos indicatius de l’informe PISA (proves de l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmics que avaluen els coneixements dels alumnes al final de l’ensenyament obligatori) no els eren favorables. “Entre altres fets, entre un 15% i un 20% dels joves que acabaven la secundària a Alemanya no tenien les competències suficients per continuar estudis postobligatoris; també tenien un percentatge elevat de fracàs i abandonament escolar i, el més preocupant, es van adonar que aquests percentatges elevats es donaven sobretot entre l’alumnat d’origen social desfavorit”, diu Elena Sintes.

A Alemanya van impulsar aquestes escoles en veure que empitjoraven les dades a l'informe PISA

Dit amb altres paraules, amb els resultats a la mà, Alemanya va comprovar que el sistema escolar no acompanyava l’alumnat amb més dificultats socials; és més, en un percentatge elevat es podia dir que n’acabaven exclosos. I va ser llavors quan van iniciar una gran reforma del sistema educatiu.

Alemanya va voler capgirar el sistema escolar, amb jornades que fins llavors anaven de les 8 a les 12 o 13 h del migdia, per un de temps complet, amb menjador i extraescolars al mateix centre escolar. “Avui gairebé un 70% de les escoles alemanyes segueixen aquest horari, i també l’han iniciat Àustria, Suïssa, Bèlgica i França”, indica Elena Sintes.

“Avui gairebé un 70% de les escoles alemanyes segueixen aquest horari, i també l’han iniciat Àustria, Suïssa, Bèlgica i França”

Elena Sintes - Fundació Jaume Bofill

Així doncs, a la pràctica, van començar jornades de matí i de tarda, amb servei de menjador escolar diari, a les 12h, amb una oferta d’alimentació saludable. A més, tres dies a la setmana feien les activitats extraescolars pensades per enriquir l’oferta educativa del centre (a les fotografies); és a dir, que comptaven amb la supervisió de la direcció i el claustre del professorat perquè les lectives i les no lectives seguissin el mateix projecte escolar global.

CAPGIRAR LES XIFRES

Vint anys després, el 2020, el sistema d’escola a jornada completa d’Alemanya ha aconseguit capgirar les xifres alarmants, especialment les d’abandonament escolar. És a partir d’aquest model que la Fundació Jaume Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica han proposat la implantació a Catalunya d’ Educació a l’hora, una aposta per uns horaris escolars més saludables i equitatius.

El model inclou activitats extraescolars pensades per enriquir l’oferta educativa del centre Zoom

El model inclou activitats extraescolars pensades per enriquir l’oferta educativa del centre / DKJS / A. Forner

“El model escolar alemany de jornada completa s’assembla força al que nosaltres tenim implantat a primària, però no gens al de secundària”, assenyala la cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill, que afegeix que “el 90% dels instituts públics fan jornada matinal intensiva, i gran part tanquen quan s’acaba la jornada lectiva, perquè ni hi ofereixen menjador ni activitats extraescolars”.

Contra la idea que es pugui pensar d’entrada, el model Educació a l’hora no proposa que l’alumnat es passi tot el dia a l’institut, sinó que aposta per un model escolar més racional amb els horaris. “No hi ha cap país que enviï els alumnes a casa sense menjar a les 14.30 h, amb el fet que suposa que en edats de creixement els adolescents no mengin fins a les tres, anant bé”, assenyala Sintes. A més, el fet de començar les classes a les vuit del matí no afavoreix els aprenentatges, segons l’experta de la Fundació Bofill. “Està comprovat que no millora els resultats escolars, perquè el ritme circadiari (és a dir, el rellotge biològic) s’altera en l’adolescència de manera que no s’activa a les primeres hores del matí”. De fet, alguns països han millorat els resultats escolars a secundària endarrerint l’horari d’entrada als instituts. “Nosaltres proposem un horari flexible, que cada centre podria ajustar, però que indiquem que fos de les 9 h a les 12 h, per fer una pausa per dinar, i que després es continués a la tarda fins a les 16 h, quan començarien les activitats opcionals de tarda al mateix centre, com a molt tard fins a les 18 h”.

Una de les activitats extraescolars que fan per la tarda Zoom

Una de les activitats extraescolars que fan per la tarda / DKJS / PETER KREFT

Per la seva banda, Jaume Aguilar, membre de la junta coordinadora de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, explica que el model alemany de jornada completa el proposen tant per a primària com per a secundària. “A primària tenim poques escoles que segueixin el model alemany, amb tot el que implica, incloent-hi les activitats educatives no lectives al mateix centre”, assenyala. Per contra, “a secundària el model de jornada de matí i de tarda amb una evolució amb activitats educatives extraescolars hi era, però el 2012 es va començar la jornada intensiva com a mesura d’estalvi tant de les beques menjador com del cost que suposava mantenir els centres escolars oberts a les tardes”, recorda Aguilar. Ara “no proposem tornar a l’horari anterior, sinó encabir en l’horari escolar el migdia i el menjador en un horari raonable, i proposar una continuació d’una oferta educativa després de l’horari lectiu”, diu, mentre subratlla la importància que els centres escolars ofereixin aules d’estudi i activitats educatives no lectives (és a dir, extraescolars educatives). “Els espais educatius que s’ofereixen en una escola són molt importants, sobretot per a l’alumnat més vulnerable”, afirma.

"Proposem encabir el migdia i el menjador en un horari raonable, i proposar una continuació d’una oferta educativa després de l’horari lectiu"

Jaume Aguilar - FMRPC

Seguint el fil de l’horari, Jaume Aguilar reconeix que “és un dels temes més complexos” per les implicacions que té en tots els membres de la comunitat educativa. Tot i que per part de les famílies la proposta ha estat ben acollida, “entre el professorat hi ha reticències”. Amb tot, Aguilar sosté que el model escolar de temps complet vol dir una jornada flexible del professorat entre el matí i la tarda, i ampliada per a l’alumnat que ho necessiti. “És que ni ara mateix els professors de secundària tenen una jornada compactada, encara que hi hagi qui ho pensi, perquè també treballen a les tardes als centres escolars”, conclou Aguilar.