Els alumnes de la Institució Montserrat cultiven un hort i en venen els productes
GEMMA CASTANYER

A quant van les bledes?

Els alumnes de la Institució Montserrat cultiven un hort i en venen els productes / FOTOS:PERE TORDERA

Els alumnes de l’escola Institució Montserrat aprenen com funciona una cooperativa a través de projectes reals

Només tenen entre 8 i 9 anys i ja saben el preu de mercat de les bledes, els espinacs i les cols. També entenen què significa aportar un capital social, reunir-se en assemblea, escollir un consell rector i prendre nota a l’assemblea per enviar l’acta a tots els socis. Els alumnes de tercer de primària de l’escola Institució Montserrat SCCL, ubicada al barri de Sants de Barcelona, han format una cooperativa per encarregar-se de l’hort de l’escola. Han escrit uns estatuts, han votat un logo i un nom i cada setmana, per equips, s’encarreguen de pujar al terrat del centre (on hi ha l’hort i el galliner) per fer-ne el manteniment adequat (regar, treure males herbes, controlar el compostador, plantar planter o comprar-ne si cal, etc.). Quan han recollit prou productes els venen a les famílies i els beneficis retornen a l’hort o bé, a final de curs, van a parar a una ONG escollida també pels mateixos alumnes. “Es tracta d’un projecte anual en què apareixen valors importants com el de ser responsables, fer equip, la presa de consciència social, l’empatia, saber raonar i defensar les pròpies idees, saber escoltar...”, explica Maria Sales, tutora de tercer. “Però també toquem molts aspectes curriculars: llenguatge, matemàtiques, ciència, alimentació saludable... El més agraït és veure com estan de motivats i com aconsegueixen organitzar-se en xarxa i de manera autònoma. Nosaltres, les tutores, només hi som per resoldre dubtes, perquè ho fan tot sols: els secretaris donen el torn de paraula a les assemblees, el consell rector es reuneix, ens expliquen per què volen convocar una assemblea, envien l’acta a tots els assistents... Sorprenen els raonaments tan madurs que fan tot i l’edat que tenen”, afegeix.

ESCOLA COOPERATIVA

La Institució Montserrat SCCL és una de les 41 escoles que formen part de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya, la FECEC. Internament s’organitza com a cooperativa (les decisions es prenen en assemblea) i alhora aposta per educar els infants en els principis cooperatius, que segons afirma Josep Maria López, president de la FECEC i exdirector de l’escola, són principalment dos: cooperar i treballar en equip. “La nostra organització ens permet que tothom s’impliqui, digui la seva i pugui tirar endavant els objectius que proposi”, explica.

El Josep Maria és l’encarregat, a principis de curs, de presentar i explicar què són les cooperatives als alumnes de tercer: “Els dic que quan arribin al món laboral hi trobaran altres possibilitats a part de ser assalariats o autònoms. I una és organitzar-se en cooperativa. Un grup de persones juntes poden arribar a acomplir la seva idea laboral unint-se i duent-la a terme. Si volem que el dia de demà existeixin cooperatives cal explicar-los què són i com s’organitzen”, diu.

Segons la FECEC, l’escola cooperativa “representa el model d’escola laica, plural, solidària, activa, innovadora i participativa arrelada al territori, que aprèn a participar i compartir de manera democràtica i que dona gran rellevància al treball en xarxa. Aquest model d’escola té com a eix comú ser cooperativa. Aquest fet impregna tota la seva manera de ser”. A la Institució Montserrat el model d’organització -tant pedagògic com de gestió interna- aposta pel treball en xarxa: “Aquí les decisions no es prenen de dalt cap a baix, sinó que qualsevol iniciativa d’un mestre, que tingui coherència amb l’ideari de la nostra escola, pot tirar endavant i ser duta a terme”, explica Lluís Turón, director de gestió del centre.

Més enllà de la possibilitat de crear i participar en una cooperativa (que poden fer a tercer de primària i a quart d’ESO), el cooperativisme es respira en el tarannà intern del dia a dia de l’escola. “El diàleg, la participació i l’organització en grup són molt presents a les aules. Les activitats que es presenten aposten perquè cada alumne desenvolupi la feina amb què se sent més còmode. Ells mateixos, en grups, s’organitzen”, apunta Sol Zaragoza, directora pedagògica. “Aquesta autonomia ja sorgeix a principi de curs en petits exemples, com els càrrecs assignats a l’aula. Aquest any n’ha aparegut un d’infermeria perquè ho creien necessari; nosaltres ni tan sols hi havíem pensat”, diu Turón.

VerduraIM

La cooperativa VerduraIM de tercer de primària rutlla a la perfecció. L’hort comença a tenir a punt les verdures de primavera i els alumnes estan esperant recollir els productes per fer la pròxima venda als pares: “No poden vendre-les a qualsevol preu sinó que abans han de fer un estudi de mercat per saber a quant s’estan venent les bledes o els enciams”, explica el Josep Maria.

Els estatuts que ells mateixos van redactar a principi de curs acordaven que cada soci havia d’aportar 1,5 euros de capital social, diners que han servit per al manteniment de l’hort: “En ocasions els ha passat que amb els diners aportats no n’han tingut prou per comprar tot el material que necessitaven i ens han hagut de demanar un crèdit a la cooperativa gran [els mestres], que després han hagut de retornar un cop obtinguts els beneficis amb la venda dels aliments. Aprenen a autogestionar-se i a autoregular-se”, explica. La gestió de l’hort també genera idees noves, com la de comprar els ous als alumnes de segon, encarregats del galliner del centre, per poder-los vendre amb les verdures.

Amb el model cooperatiu, els alumnes aprenen a autogestionar-se i a autoregular-se

En acabar el curs, tal com consta als estatuts, la cooperativa -que no té afany de lucre- es dissoldrà i els beneficis (que sempre se n’obtenen) es destinaran al manteniment de l’hort i a entitats socials escollides pels mateixos alumnes.

AJUDANTS DE MONITOR

Si la cooperativa de l’hort de tercer de primària té només tres anys de vida, la més antiga de l’escola és la que s’organitza a quart de secundària, que aquest any celebrarà el desè aniversari. Es tracta de treballar com a ajudants de monitor de menjador, una tasca que, a part de generar beneficis per al viatge de final de curs, també els aporta un aprenentatge vivencial i d’amistats molt enriquidor. Els alumnes que hi participen no paguen el servei de menjador i a canvi reben una petita paga. S’encarreguen de transportar els carros amb el menjar preparat, escurar els plats abans de posar-los al rentaplats, acompanyar el monitor amb els infants de P3 a fer la migdiada després de dinar, etc.: “En total aquest any s’hi han apuntat uns 30 alumnes i cada dia n’han de treballar 10. La xifra ens permet una rotació força important. Ells mateixos es gestionen les altes i les baixes i organitzen les substitucions per si algun dia algú falla. En acabar el curs tothom ha d’haver treballat per igual”, explica el Josep Maria.

Al marge de la cooperativa de menjador, els alumnes de 4t d’ESO també poden participar en la cooperativa dels berenars, anomenada aquest any Imversió, en la qual han d’elaborar pastissos per després vendre’ls a la sortida de l’escola. La presidenta de la cooperativa, Valèria Bustos, de 15 anys, té clar per què creuen interessant participar en una iniciativa d’aquest estil: “És una experiència diferent, basada en el treball cooperatiu. Inicialment el nostre objectiu era ajudar-nos els uns als altres per finançar el viatge de final de curs; ara hem acabat veient que el més important és prendre la iniciativa dins l’escola, treballar cooperativament i ajudar entitats solidàries i socials del barri. En un món capitalista i individualista hem aconseguit treballar en grup per aconseguir la igualtat entre tots els membres de la cooperativa”, explica. La Valèria també recorda que gràcies a la cooperativa han après a “autogestionar-se i a organitzar-se, a passar-s’ho bé a l’hora de treballar i a fer-ho amb una finalitat social sense esperar res a canvi”. El més important, diu, és “agrupar-se per a una finalitat conjunta i modelar els nostres objectius a través de les pròpies aspiracions, deixant els guanys econòmics a part, tot i no perdre’ls de vista”.