El Kai Barril serà un dels milers d’infants catalans que al setembre començaran I3. Els mesos previs a la preinscripció escolar, però, no estan sent fàcils per als seus pares, l’Ivan i la Cristina. Tots dos confessen tenir “un munt de dubtes” al voltant de factors com “el tipus d’educació; escola pública o concertada; logística diària; proximitat al domicili i a la feina; les futures amistats del petit; horari escolar, alimentació amb càtering o cuina pròpia...”. Tot s’ha agreujat, subratllen, després de conèixer el sistema de punts que s’utilitza per adjudicar les places “i que fa que potser les escoles a les quals tindríem més opcions d’accedir per ser properes a casa o la feina no siguin les que més ens agraden”.
Aquest és un tema que els angoixa, ja que cap de les tres escoles a les quals els agradaria accedir es troba dins de l’àrea d’influència ni del seu domicili ni de la seva feina. “Una d’elles ja hem tingut l’oportunitat de visitar-la i ens ha agradat molt, i les altres dues ens les han recomanat amics que treballen en el sector”, expliquen. Tots dos es temen, però, que, si no obtenen punts per criteris de proximitat, hauran d’escollir un centre en el qual hi hagi places un cop finalitzat el procés d’adjudicació, “que potser no reuneix els criteris que busquem a la futura escola del nostre fill”.
Com ells, molts pares i mares es troben immersos aquests dies en la tria d'escola abans de fer la preinscripció escolar que aquest any serà entre el 6 i el 20 de març per a educació infantil i primària i entre el 8 i el 20 de març, per a l'educació secundària.
Copsar el clima escolar en les portes obertes
Els criteris que encapçalen la llista de l'Ivan i la Cristina són el model d’ensenyament, l’ambient educatiu i les instal·lacions. Per la seva situació laboral, també valoren els horaris d’acollida i que el menjador tingui cuina pròpia, “ja que haurà de dinar allà diàriament durant molts anys”. Finalment, també tenen en compte “els espais exteriors, els idiomes i les noves tecnologies”, però res s’equipara al fet que “l’infant sigui feliç i vagi content a l’escola”.
Prioritzar les visites a aquelles escoles que facin portes obertes durant la jornada escolar és quelcom que des de l'associació Rosa Sensat recomanen encaridament. Tal com apunta Mar Hurtado, presidenta de l’associació, “és la millor manera de captar el clima dels infants”. A parer seu, també caldria que el centre fos de proximitat, ja que “l’escola socialitza i vincula més enllà de les parets i el que passa dins”. La també mestra d’infantil i primària suggereix comprovar com treballen les especialitats –si ho fan de forma transversal o no– o si fan servir els espais exteriors “només per a l’esbarjo o per proposar reptes motors”. Finalment, Hurtado insta els pares i mares a escoltar com expliquen el projecte educatiu: “si transmeten convicció, si sembla un projecte consensuat per tot un claustre i si és realista”, i a informar-se sobre “quina representativitat tenen les famílies”.
Les preguntes que has de fer a la jornada de portes obertes
Cal que les famílies vagin a les jornades de portes obertes dels centres que considerin “finalistes”? La presidenta de Rosa Sensat, Mar Hurtado, les insta a visitar presencialment tantes escoles com sigui possible. “Cal fer preguntes, així com una llista de prioritats abans d’anar a visitar-les per no deixar-se seduir per una arquitectura molt estètica, però sense un sentit de fons”, apunta. Un parell de preguntes que Hurtado recomana fer és: "Per què heu triat aquest mobiliari?" o "Per què aquests materials?". L’objectiu, assenyala, “és saber si el que es fa dins del centre té sentit, està parlat, debatut i argumentat”.
Al seu torn, abans de fer les visites, la cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill, María Segurola, suggereix a les famílies “fer una reflexió sobre quines preguntes volen formular en funció dels seus criteris i portar-les apuntades”. Segurola les insta a visitar tantes escoles de l’entorn com puguin, sense exclusió, tot i que no siguin les que van tenir al cap a priori. “Els aportarà informació i tindran més elements per decidir”, conclou.
La grandària del centre
Mar Hurtado també apunta com a cabdal la grandària de l’escola: “Intentem prioritzar escoles petites, abastables, on tota la comunitat educativa es coneix, més familiar i més propera”, diu. Què pensa dels instituts escola? Per a la presidenta, la teoria “és bona i sol convèncer, però sovint la realitat és una altra”. Per això recomana assegurar-se de quina estratègia fan servir per seguir una sola línia de treball, ja que, sovint, diu, són "dues direccions independents que treballen amb projectes i metodologies sense cap coordinació entre ells”.
La mida del centre va ser el que l’Àngela va tenir en compte fa ara quatre anys a l’hora de triar escola per l’Aritz Fernández, el seu fill. “Volíem una escola pública on coneguessin el nen i la família i no un gran centre on passar desapercebuts”, afirma. Era “fonamental”, tanmateix, que el model educatiu i els valors “fossin de la mà" dels que segueixen a casa, com per exemple: "experimentar, tocar, jugar amb materials naturals, aprendre divertint-se i lluny de pantalles, igualtat i diversitat...” No va prioritzar, subratlla, que des de petits tinguessin "una superaula d’informàtica" o fessin "moltes hores d’anglès a la setmana”.
Refiar-se o no de les opinions dels altres
En el cas de l’Aritz, la campanya de preinscripció va estar marcada per la pandèmia del covid-19 i tot i que la presencialitat va substituir-se per vídeos i powerpoints, l’Àngela reconeix que “no hi ha res com veure com s’expressa l’equip directiu o com es comporta l’alumnat”. Això va fer decantar la balança cap a una de les tres escoles que havien visitat prèviament. “Va ser la primera opció malgrat que no fos de la nostra zona i tinguéssim menys punts”, explica. La sort, però, els va fer costat i finalment l’Aritz va accedir-hi per a alegria dels seus pares, els quals se senten “plenament satisfets”. “Mai res, ni escola ni persones, seran perfectes, però per mi és clau la coherència entre família i escola i sentir que el meu fill hi va feliç cada matí”, argumenta.
Una altra opció per conèixer com és una escola és demanar informació a l’entorn. "Però sempre que no us faci perdre de vista els vostres criteris de tria i les opinions que us donin no estiguin marcades pels prejudicis”, apunta María Segurola, cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill. Quan es visitin les escoles, Segurola insta les famílies a parlar amb els pares i mares del centre perquè els hi expliquin el que més els agrada, així com amb les mestres de l'escola bressol. I un parell de consells: “Poseu en quarantena els comentaris que us facin sobre altres escoles i mireu de construir la vostra opinió només amb informació fiable.” Per a Segurola, és clau deixar de banda els estereotips: “Tots tenim creences basades en tòpics i ser-ne conscients esdevé el primer pas per prendre bones decisions”.
La veu de l'experiència
Quin consell els donaríeu a totes aquelles famílies que aquest any s’enfronten al moment de triar escola per als seus fills?
“Recomanaria que fessin cas del seu instint, que parlin amb coneguts amb experiència prèvia i que pensin amb calma i amb una visió a llarg termini. Al final, a cada casa hi ha uns valors i és clau intentar que vagin de la mà de l’escola escollida, perquè els infants hi passaran moltes i moltes hores", diu l'Àngela, mare de l’Aritz Fernández.
“Les animaria a fer treball de camp i a visitar moltes escoles, que parlin amb altres pares i amb els mestres, que vegin si els infants surten contents. Hi ha molts factors, però al final crec que la decisió es basa molt en l’emoció, en allò que desprèn l’escola. També diria que no tinguin por a equivocar-se: la vida és canvi i res és tan transcendental, es poden fer canvis i els nens s’adapten", opina la Marta, mare del Bruno i la Blanca Llanos.
La diversitat com a plus
Tot i que la personalitat i interessos de l’infant i el tarannà de cada família també són factors que determinaran la tria, María Segurola matisa que “tots els centres estan capacitats per atendre i aportar experiències positives a l’infant”. Cal no oblidar, prossegueix, que, encara que les famílies busquin relacionar-se amb persones d’un perfil sociocultural (i interessos) similar al seu, “la diversitat és un element positiu per la seva educació”.
La cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill assenyala que cal ser conscients que una escola “no ha de ser l’extensió de la nostra família o de casa nostra, sinó un espai on els infants seran educats en un grup heterogeni, amb professionals que tindran en compte les seves particularitats i en què els seus interessos conviuran amb els de la resta”. I aquest, conclou, és precisament "un dels valors de l’etapa vital i acadèmica que començaran a partir d’ara”.
Telèfons mòbils a l’institut
Un element que pot ser central aquest any en la tria d'institut és l'ús que els centres fan del mòbil. Des que el novembre passat el moviment Adolescència lliure de mòbil prengués forma i es propagués per tota Espanya des de Catalunya demanant ajornar la tinença de mòbil fins als 16 anys, s’ha estat debatent què passaria amb aquests dispositius en el si dels centres educatius. Finalment, el trenta de gener, des d’Educació van dictar les consignes al respecte: a les escoles d’infantil i primària la prohibició de mòbils seria total, mentre que a ESO, batxillerat i cicles formatius cada institut podrà decidir si fa una prohibició total o l’accepta per a usos educatius justificats. És per això que Xavier Casanovas, portaveu del moviment Adolescència lliure de mòbil, assenyala que com que als consells escolars dels instituts s’estarà en ple procés de decisió de quina via de regulació triar, “les portes obertes poden ser un bon moment per exigir als centres que es declarin lliures de mòbil prohibint-ne l'accés”.
L’ús de mòbils a l’etapa preadolescent preocupa molt a les famílies, les quals insten a canviar “la dinàmica social enquistada que dona per fet que no hi ha problema en lliurar un smartphone a un nen de 12 o 14 anys”. A parer de Casanovas, és “evident que serà una de les qüestions més debatudes en les portes obertes”. Per això, des de la iniciativa, fan “una crida a les famílies a fer preguntes sobre les polítiques de regulació de cada institut en cas que les direccions no en facin esment”. Al cap i a la fi, aquestes polítiques poden ser un fet que les faci decantar a l’hora de triar un centre o un altre, més tenint en compte l’enquesta que Adolescència lliure de mòbils ha realitzat a tot Catalunya i que revela que “una gran majoria de les famílies no vol entregar el mòbil als seus fills fins als setze anys, però una gran part ho acaba fent ja als dotze per pressió social”. Per tant, diu Casanovas, “si l’entorn acompanya, prendre la decisió és més fàcil, per la qual cosa les famílies que tinguin clar que volen ajornar l’arribada del mòbil a la vida dels seus fills, clarament es decantaran per instituts que optin per una restricció total”.
Coneixements i caliu, binomi guanyador
Fa cinc anys, eren els pares del Bruno Llanos qui estaven immersos en la cerca d’una escola per al seu fill. La Marta, la mare, apunta que desitjaven una escola que estigués al barri. Aleshores vivien a Granollers i pensaven –i ho mantenen– que si anaven a una escola a prop de casa, farien barri i xarxa amb les famílies de l'entorn. Al barri hi havia un parell d’escoles i, després de visitar-les, es van decantar per una concertada i religiosa on podia cursar des de P3 fins a l’ESO. “Buscàvem un binomi entre coneixements i caliu, un lloc on en Bruno i després la Blanca –la seva germana, tres anys més petita– poguessin aprendre i alhora sentir-se estimats”, recorda. Quan el Bruno feia I4, van traslladar-se a una població propera, amb el consegüent canvi d’escola. Abans, però, van explorar el panorama escolar a consciència: “Abans de comprar la casa, vam visitar l’escola del poble, aquest cop pública, per assegurar-nos que el canvi no afectaria l’escolarització dels nens.”
Quatre anys després, el balanç és immillorable. “M’encanta l’escola i estic molt contenta d’haver vingut a viure a un poble. Hi ha moltes zones verdes i s’estan criant a la natura, però no només això, el nivell educatiu és alt, poden fer extraescolars a l’hora del menjador i l’equip de mestres és un deu”, resumeix la Marta. Els valors de l’escola, a més, encaixen amb els de la família i “junts, fem una xarxa molt maca”, subratlla.