LAURA PINYOL

Formació educativa en temps de covid-19

Creixen les propostes de campus virtuals per donar respostes als alumnes i professors durant aquests mesos d’aturada escolar

Creixen les propostes de campus virtuals per donar respostes als alumnes i professorat durant aquests mesos d’aturada escolar / LA CAIXA Zoom

A causa de l’estat d’alarma decretat per la crisi sociosanitària per la irrupció del coronavirus, aquest any l’edició dels Reptes EduCaixa s’ha transformat en un campus virtual, que es va celebrar entre el 5 i el 7 de maig. Dirigits a alumnes d’ESO i batxillerat d’Espanya, Portugal i Colòmbia, els Reptes EduCaixa han reunit més de 300 estudiants i 80 docents que formen 81 equips seleccionats dels 1.537 totals que s’hi han presentat.

Els reptes es divideixen en quatre àrees: Emprèn, Bigdata, Steamxchange i BeCritical, aquest darrer una de les novetats d’enguany. Els quatre blocs compartien preguntes comunes que calia desenvolupar durant el Campus Virtual, com ara quines qüestions treballades en el repte podrien ser aplicables al context actual, quines habilitats s’estan entrenant en aquest futur-present o per què els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) poden ser més necessaris que mai. Però, alhora, cada repte tenia les seves pròpies qüestions per respondre. En el BigData, per exemple, s’havia de plantejar per què pot servir analitzar dades o quines eines són les més útils per treure conclusions. El d’Emprèn havia de definir de quina manera un projecte pot ser socialment responsable o quin valor afegit pot tenir. El de Steamxchange investigava sobre la relació entre ciència i societat, més en voga impossible en l’actual context, o convidava a pensar si la realitat podia superar la ciència-ficció en un moment de distopia absoluta.

En aquests moments, la personalització de l’aprenentatge brilla més que mai Zoom

En aquests moments, la personalització de l’aprenentatge brilla més que mai / Educaixa

La transformació del campus es va viure “amb molta velocitat”, com explica Xavier Bertolín, director de l’àrea comercial i educativa de la Fundació La Caixa. “Vam haver de reimaginar un campus presencial en un campus virtual i adaptar-nos en tot just un mes al nou escenari de confinament per donar una alternativa i un reconeixement a tota la feina feta en més de 1.300 projectes”, explica, i reconeix que ha estat “una gran oportunitat” per poder entrar a casa dels adolescents d’aquest país i “mostrar una forma diferent d’aprenentatge, donant molta importància a les 4 C: creativitat, comunicació, critical thinking i col·laboració”. Bertolín, a més, es mostra convençut que amb l’actual situació “el model relacional alumne-escola-família agafa un nou protagonisme, i la personalització de l’aprenentatge brilla més que mai. No són dies només del saber (cognitiu). Ara més que mai hem d’aprendre a ser, a fer i a conviure. Per tant, podem canviar el model, aprendre sota una mirada competencial que ens doni eines per a un desenvolupament holístic com a persones”.

DESXIFRAR ‘FAKE NEWS’

La novetat d’aquesta edició era el BeCritical. En aquest repte, els equips participants eren interpel·lats sobre les claus per distingir un fet d’una opinió, quins criteris cal tenir en compte, com es poden identificar les fonts fiables, com es contrasten i es verifiquen les informacions i quines eines hi ha per fer-ho. Un exercici molt útil i pertinent en la situació actual, en què la proliferació d’informacions ha generat una onada d’ infodèmia, el terme amb què es coneix la difusió ràpida de rumors, informació inexacte, notícies enganyoses en relació a una malaltia infecciosa o un problema de salut pública, paral·lelament a la seva propagació o evolució.

La novetat d’aquesta edició era el BeCritical

En el taller BeCritical els participants van haver de fer un vídeo en què es destapés una fake news (una notícia falsa) i s’expliqués com s’havia fet. L’alumnat va tenir l’oportunitat de desenvolupar la competència mediàtica i reflexionar críticament sobre les informacions que es reben a través dels diferents canals de comunicació.

MÉS INFORMATS

Una de les conseqüències del confinament per la pandèmia ha estat l’augment de l’audiència dels mitjans de comunicació, que s’ha doblat segons un estudi de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (Universitat Ramon Llull). El grup d’investigació Digilab, que ha liderat la recerca, conclou que la crisi ha motivat que el 78% dels ciutadans s’informin més que abans del coronavirus. Un 90% ho fan almenys un cop cada dia, però més de la meitat ho fan més de tres cops, quan abans només ho feia poc més del 25% de la població. Una altra de les tendències és que els usuaris busquen aquesta informació en mitjans coneguts, principalment diaris digitals i informatius de televisió.

La crisi ha motivat que el 78% dels ciutadans s’informin més que abans del coronavirus

En aquest canvi de consum també s’observa que les xarxes socials serveixen més per distreure’s i divertir-se que per informar-se, si bé el 80% asseguren que han rebut notícies falses o de dubtosa veracitat a través de WhatsApp. Per aquest mateix motiu, el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) va impulsar a començaments d’abril una campanya de sensibilització per lluitar contra la desinformació i contribuir a fer un ús responsable de les pantalles durant les setmanes de confinament, que es va titular Atura’t, pensa i verifica.

Tot aquest context fa necessària l’aparició d’iniciatives com el repte proposat pel Campus Virtual per ajudar a desenvolupar el pensament crític i a desxifrar fake news que van des de remeis miraculosos i casolans fins a teories conspiranoiques. Xavier Bertolín destaca que el campus els ha de permetre “seguir aprenent i treballant en iniciatives que siguin catalitzadores de la transformació social en aquesta nova etapa que se’ns presenta”.

EduCaixa engloba tota l’oferta educativa de la Fundació i promou i impulsa la transformació educativa amb la finalitat de donar resposta a les necessitats de la societat del segle XXI. El programa es dirigeix a l’alumnat i el professorat i els seus objectius principals són promoure el desenvolupament competencial, la formació professional docent i la promoció de la transformació de l’educació basada en l’ús de les evidències.