Criatures 09/01/2021

“Vull anar a l’escola amb pantalons!”

Les famílies que alcen la veu sobre l’uniforme escolar asseguren que no qüestionen la idoneïtat del fet, amb el qual estan d’acord, sinó la nul·la llibertat de triar. Hi ha nenes que volen vestir-se amb pantalons, i nens que potser es posarien faldilla si les normes escolars ho permetessin

Trinitat Gilbert
3 min
“Vull anar a l’escola  amb pantalons!”

La Martina, d’11 anys, que estudià 6è, ho ha preguntat durant anys als pares. “Per què he de portar faldilla en l’uniforme de l’escola? Per què no em puc posar pantalons?” Ho explica la mare, P.E., que s’estima més dir només les inicials del seu nom perquè quan ho ha demanat a l’escola s’ha quedat sense el suport d’altres famílies. “Em trobo que ningú em segueix, perquè tothom està content amb l’uniforme, que consideren ideal per no tenir debats sobre la roba que cal posar-se per anar a l’escola, i sobretot perquè valoren especialment l’estalvi econòmic, que certament n’hi ha”, diu P.E.

Així doncs, el debat no és l’uniforme en si mateix, que P.E. aplaudeix, sinó que ve del fet que la seva filla gran voldria portar pantalons llargs per jugar més a l’hora del pati, per no passar fred a l’hivern amb les faldilles i els mitjons, per no haver de patir per si les mitges o els leotards se li trenquen quan juguen. “De cinc dies d’escola, tres toca uniforme, i cada dia del món em fa la pregunta. Els altres dos va vestida amb xandall, que per fi li permet bellugar-se amb tranquil·litat”, diu la mare.

La faldilla, subratlla la mare, limita els jocs de les nenes, les obliga a estar-se al pati sense moure’s gaire, sense jugar a segons què, mentre que els nens poden fer qualsevol activitat. “La Martina també ho faria, i faria el pi totes les vegades que volgués, i saltaria a la corda, però no ho fa perquè la faldilla no ho permet”, afirma la mare. A partir d’una edat, que P.E. situa entre 3r i 4t de primària, les nenes són conscients que fer jocs com el pi o la roda no està bé. “Esclar que no, perquè la faldilla pujarà amunt i ensenyaran tota la roba interior”, assenyala la mare. Hi ha una edat que saben que no es va ensenyant la roba interior pel carrer, i a partir de llavors els jocs de moure’s al pati queden limitats.

CAL QUE PASSIN FRED?

Una altra història són les mitges, els leotards. “Les famílies que tenen nen em comenten que, a l’hivern, els posen leotards a sota dels pantalons, perquè no passin fred; jo també voldria fer-ho, especialment quan són més petits”. Però no, no pot perquè l’uniforme marca faldilla per a les nenes i pantalons per als nens. Per tot plegat, la mare sosté que la diferència en la indumentària acaba discriminant les nenes perquè no poden ser iguals al pati, i això que “l’ideari de l’escola és la igualtat en l’educació”.

I el que passa a l’escola, per a la mare, és un reflex de la societat. “Jo vaig tenir una feina que m’obligava a vestir-me amb faldilla de tub, estreta, que m’impedia caminar ràpid”, recorda. Ara, amb una feina que lliga amb la seva formació educativa, P.E. no es posa mai faldilla ni vestit. “Només me’n poso en dates molt assenyalades de l’any, com ara alguna festa i quan em ve de gust. I la Martina potser faria el mateix, perquè a ella, per al dia a dia, li agrada la roba esportiva”.

Seguint el fil del debat, el pedagog Xavier Ureta opina que les escoles que opten per l’uniforme busquen establir normes d’estètica. Si no, ¿qui no ha vist “nois i noies que hi van com si anessin a la platja o a passejar?” I no, “a l’escola s’hi ha d’anar vestit amb roba adequada a l’entorn de treball i al respecte que mereix una escola”. Un altre argument a favor de l’uniforme és el fet de crear consciència de pertinença a una escola. “I d’afavorir la igualtat perquè no hi hagi distincions entre els que van vestits amb roba de marca i els que no hi van”.

El pedagog també indica que un altre objectiu de l’uniforme escolar és “infantilitzar, és a dir, retardar en l’alumnat la construcció de la seva pròpia imatge i personalitat a l’hora de vestir-se”. I es podria donar suport a aquesta idea especialment en l’adolescència. Ara bé, “penso que dissenyadors d’uniforme, escola i famílies han de ser prou hàbils perquè els alumnes triïn amb llibertat la seva preferència. Si les nenes volen pantalons, pantalons, i si els nens volen, que puguin posar-se faldilles”. Aquesta llibertat solucionaria el debat de l’acceptació de l’uniforme. Per la seva banda, Coral Regí, directora de l’Escola Virolai, on els alumnes van sense uniforme, recorda que la tradició anglosaxona té molt incorporat l’uniforme i la distinció entre nens i nenes, però “educar també vol dir saber triar el vestuari”. De fet, per a ella “l’uniforme dividit per sexes no té sentit, ni tampoc en té la idea d’uniformitzar les persones per anar a l’escola”.

stats