Escola 10/11/2018

Mans que ajuden en diferents idiomes

L’associació educativa Ileri combina la formació extraescolar en anglès amb un projecte solidari per construir cuines segures i galliners a Etiòpia

Paloma Arenós
6 min
Mans que ajuden en diferents idiomes   Un pediatre amb un cognom determinant

A l’extraescolar d’anglès de l’Escola Joan Sanpera de les Franqueses del Vallès, al migdia, abans de dinar, hi passen coses inesperades. De vegades, excepcionals i tot. Els alumnes del segon cicle de primària no només aprenen l’idioma de Shakespeare, sinó que descobreixen que amb senzilles accions solidàries poden millorar el món quotidià d’infants de la seva edat de llocs llunyans com el poble etíop de Gambo. Els responsables d’aquesta petita-gran revolució són els professors d’anglès d’Ileri, una associació educativa i no lucrativa que compta amb un projecte de solidaritat internacional anomenat Helping Hands (Mans que ajuden) amb què, fins ara, ja han col·laborat amb unes quantes ONG sobre el terreny i han ajudat més de 300 nens i nenes del Senegal (a l’Escola Batine de Thionk Essyl i al campament d’estiu per a nens orfes de Kolda) i d’Etiòpia (l’hospital infantil de Gambo).

L’última col·laboració que han fet és amb l’ONG Alegria Sense Fronteres, presidida pel pediatre barceloní Iñaki Alegria. El 15 d’octubre Alegria, que també és el director mèdic de l’hospital rural de Gambo, va visitar els alumnes per oferir-los dos tallers en anglès: un sobre com es treballa en un hospital infantil i un altre sobre com és el dia a dia al petit poble africà (com vesteixen, què mengen, quins costums i tradicions tenen...), i conèixer de primera mà les iniciatives solidàries del centre.

Iñaki Alegria en un taller per fer de metges en anglès

Mesos enrere, els estudiants van descobrir que, segons els pediatres que treballen a la zona, hi ha “molts nens que es posen al costat de les seves mares a l’hora de cuinar, perquè cuinen en cases molt petites”. “Com que les cuines no solen ser estables i posen l’olla a sobre de trossos irregulars de terrissa, es desequilibren i, de vegades, els cauen a sobre, causant-los cremades en més del 70% de la pell”, detalla Jacqueline Vérez, responsable de projectes d’Ileri. Aquesta situació “no només genera un problema molt greu per a la salut de l’infant afectat -la majoria, de menys de 5 anys-, sinó també un enorme risc de perdre la vida per infeccions. Sovint perden els dits dels peus o les mans. I si s’acaben curant, queden marcats al poble per l’efecte bestial de les cremades. La gent els repudia”, lamenta Alegria. “També s’ha de tenir en compte el cost de la cura d’aquests pacients, que és molt elevat. Per tant, cal treballar en la prevenció, com han ideat des d’Ileri”, destaca.

Cuines inestables a Gambo, Etiòpia

MANS A L’OBRA

El granet de sorra de l’entitat, en col·laboració amb els alumnes i la comunitat educativa de l’Escola Joan Sanpera, és oferir els plànols i les instruccions per dissenyar una cuina exterior molt estable. “Es pot construir amb materials que hi ha a Gambo perquè no té sentit -ni podem econòmicament- enviar-hi un avió ple de cuines. Creiem més a ajudar oferint recursos”. “Fa algunes setmanes, els alumnes de P3 a 6è van ajudar a construir la cuina model, estil barbacoa, fent servir materials 100% naturals. En aquesta fase s’han sumat al projecte enginyers, arquitectes, paletes i una empresa familiar de totxos artesanals que ens ha ajudat en tot moment, i estem molt satisfets per tota la col·laboració”, destaca Vérez.

En paral·lel, els estudiants a partir de P4 han creat manuals infantils adreçats a les famílies de Gambo, amb dibuixos i lletres, escrits en anglès, català i castellà on s’explica que important és treure les cuines de casa seva i posar-les a l’exterior, i el gran canvi que pot representar per a la salut dels infants, sobretot a l’hora d’evitar cremades. “L’Hospital del Mar també s’ha sumat al projecte a través d’una de les seves dermatòlogues, que s’ha desplaçat al centre per explicar-los la funció de la pell, com l’hem de cuidar i què passa quan patim cremades greus. Per fer la sessió molt pràctica es va escenificar un quiròfan per simular que hi arribava un nen amb cremades greus, i alguns alumnes van fer de metges i infermers a les ordres de la nostra pediatra. Va ser espectacular”, recorda la coordinadora de projectes.

Un cop construïda la cuina, n’han donat els plànols, les fotos i les instruccions a Alegria perquè ho porti tot a Gambo i el veïnat se la faci seva i guanyi seguretat.

ACOSTAR LA REALITAT

“El mèrit que té Ileri és que acosta la realitat d’un país llunyà com Etiòpia als alumnes catalans. Ho fa a partir del coneixement pròxim, trencant els tòpics i sempre partint d’una relació d’iguals: jo et puc ensenyar i tu també pots aprendre”, destaca satisfet Alegria. “El projecte pedagògic va molt més enllà de l’extraescolar en anglès, perquè hi ha alumnes que ens demanen que els ensenyem amhàric -l’idioma oficial d’Etiòpia- per cartejar-se amb els nens d’allà”, apunta Vérez. Qualsevol ajuda és benvinguda a l’hospital maternoinfantil de Gambo i en aquest poble rural. “A l’hospital estem vivint una situació d’emergència contínua perquè està col·lapsat i tenim pocs recursos -subratlla Alegria-. Però més enllà de pal·liar aquesta situació, des de l’ONG Alegria Sense Fronteres volem oferir l’accés a l’educació, especialment de les nenes, que són les que tradicionalment es queden a casa a ajudar. Volem que els infants siguin els herois del seu país i que, tenint més oportunitats, el puguin transformar”.

LA CREACIÓ DE GALLINERS

La desnutrició és un altre dels esculls que cal superar a Gambo. “L’alimentació bàsica són els cereals i els més pobres no tenen accés a proteïnes, i els que estan una mica millor mengen vegetals, que tenen vitamines. De vegades els nens de l’hospital s’han de repartir un ou entre 20 perquè al poble no hi ha gallines, i les poques vegades que han tingut un galliner no sabien com cuidar-les i es morien”, lamenta el pediatre. El segon projecte, per tant, consisteix a crear galliners a Gambo, amb l’assessorament d’una veterinària d’Ileri. “Ha ajudat els nostres alumnes a fer uns manuals infantils preciosos per explicar com són les gallines, quines atencions necessiten, com han de dormir, com han de menjar, com s’han de cuidar els ous... I els nens també han aconseguit fer aquests manuals, treballant en tot moment matemàtiques, medi, llengües... En paral·lel, a Gambo la gent ja ha començat a rehabilitar una antiga casa per fer-hi un galliner i compten amb l’assessorament a distància de la veterinària del projecte Helping Hand”, explica Jacqueline Vérez.

Aquests ous serviran, sobretot, per combatre la desnutrició dels nens, que podran menjar aquest aliment tan complet. “La desnutrició comporta que el desenvolupament neurocognitiu no sigui bo. Afecta directament la capacitat d’aprenentatge, la memòria i la concentració”, recorden a Ileri.

I just per això són tan valuoses iniciatives com aquestes. Gestos solidaris que enriqueixen els infants de les dues bandes. A Etiòpia rebran una instrucció que els pot permetre subsistir i millorar la qualitat de vida, mentre que a Catalunya els infants enriqueixen l’educació, i no només formalment, sinó sobretot en matèria de valors, tan essencials per créixer com a persones.

Un pediatre amb un cognom determinant

Al final del 2012, el jove metge Iñaki Alegria (Barcelona, 1985) va viatjar per primer cop al poblat rural de Gambo, al sud d’Etiòpia. Va quedar impactat per la imatge dels nens desnodrits i va decidir tornar a Catalunya per acabar l’especialitat de pediatria a l’Hospital de Granollers i engegar l’ONG Alegria Sense Fronteres. Després va publicar el llibre Alegría con Gambo i amb l’especialitat acabada va decidir tornar al país africà per quedar-s’hi a viure i ajudar l’Hospital de Gambo a tirar endavant. El seu cognom l’ha determinat per aportar una mica d’alegria i somriures a situacions realment adverses. Dirigeix el centre maternoinfantil: “Hi ha 45 llits però està ocupat al 200%, perquè hi atenem més de 100 nens, que han de dormir de dos en dos a cada llit o com poden”. Quan els arriba un infant desnodrit se segueix un protocol dissenyat per l’Unicef, el ministeri de Salut etíop i l’Organització Mundial de la Salut, que consisteix a donar-li una llet especial anomenada F-75. “Com que és baixa en calories permet que el cos s’acostumi a l’aliment a poc a poc. En una segona fase se li dona la llet F-100, molt calòrica, perquè guanyi pes. L’objectiu és que el nen arribi viu als cinc anys, quan l’esperança de vida augmenta”. “Hi ha moments durs, de molta frustració, però em sento molt ben acollit”, reconeix Alegria. La millor floreta, confessa amb un somriure tranquil, és quan li diuen que sembla un etíop.

stats