ESTHER ESCOLÁN

Com evitar l’excés de soroll a casa i a l’escola

La contaminació acústica provoca en els infants problemes de memòria, de concentració, d’aprenentatge i d’insomni. I afecta l’estat d’ànim

TENO promou un seguit d'activitats als menjadors escolars per promoure el silenci / FOTOS: TENO Zoom

Vivim envoltats d’un excés de soroll. A casa, al carrer i a l’escola. El televisor o la ràdio, així com les mateixes joguines, dispositius i videoconsoles, solen tenir un volum excessiu; la canalla abusa dels auriculars des de petits; pel carrer et trobes obres una darrere l’altra, i el domini sonor dels vehicles a la ciutat és un fet provat. Infants i adults fem servir igualment un volum massa elevat quan conversem. La majoria de vegades ho fem sense adonar-nos-en, però ho fem. I què passa a les escoles? Doncs que en algunes zones, com els passadissos, el pati o el menjador, sol traspassar-se la línia del que es considera confort acústic, que se situa en 55 dB. “Ens queda molt camí per recórrer per millorar els nivells de soroll a les aules”, diu Núria Salvà, audioprotesista de GAES, per a la qual “crear ambients sonors saludables on es puguin minimitzar els efectes nocius del soroll en la salut dels més petits és feina de tots”. Una missió que és 100% necessària si ens fixem en l’estudi publicat aquest mes d’abril per aquesta mateixa empresa, que revela que el soroll afecta l’estat d’ànim d’una de cada tres persones.

PROBLEMES COMUNICATIUS

L’estudi, titulat 'Estudio sobre el ruido en España', conclou que a 7 de cada 10 persones els costa concentrar-se en ambients amb un nivell de soroll elevat. “Estar exposats a ambients de soroll pot produir interferències en la percepció de la parla i en la comprensió del discurs, cosa que produeix una disminució en la discriminació auditiva i fa que es realitzin pitjor les tasques de lectura”, apunta Salvà. En conseqüència, continua, “pot disminuir la memòria a llarg termini, la capacitat de constància i la motivació per fer activitats, mentre que augmenta la distracció”.

7

A 7 de cada 10 persones els costa concentrar-se en ambients amb un nivell de soroll elevat

“Alguns autors assenyalen que la contaminació acústica deteriora el rendiment a l’escola, en la mesura que incrementa els errors i els accidents”, explica Salvà, que apunta que el soroll influeix negativament “en el record de detalls accidentals produïts en un procés natural d’aprenentatge”. D’altra banda, estar exposats a soroll de manera habitual pot afectar, segons l’audioprotesista, “les habilitats socials, emmascarar la comunicació oral i distreure l’infant de les pistes socials rellevants, cosa que pot interferir en el desenvolupament del seu procés evolutiu relacionat amb l’aprenentatge, la personalitat, la salut i la comunicació”.

MÉS NIVELL D’ESTRÈS

Segons els experts, el soroll estimula l’activació de l’amígdala cerebral que activa el mecanisme de “lluita o fugida” i allibera hormones, com el cortisol, que incrementen els nostres nivells d’estrès. Com subratlla Teresa Ribalta, psicòloga clínica especialista en nens i adolescents de la Fundació Orienta, “els nens més petits són més vulnerables a l’increment continuat dels nivells de les hormones de l’estrès, que tenen conseqüències directes sobre el metabolisme i el sistema immunològic i poden causar simptomatologia psicosomàtica”. El soroll elevat també pot interferir, continua, “en la comunicació oral i els aprenentatges i repercutir en el rendiment a l’escola”. Tot això sense oblidar que l’agressivitat i la irritabilitat també deriven d’alts nivells d’estrès i poden interferir en el comportament social. “Les conseqüències sempre dependran de la intensitat i el temps d’exposició: els sorolls de llarga durada i un nivell de so alt i d’alta freqüència són els més nocius i molestos”, sosté Ribalta, tot i que les alteracions en el son i l’insomni són “una de les més importants a curt i llarg termini en els nens”.

El soroll elevat també pot interferir, continua, “en la comunicació oral i els aprenentatges i repercutir en el rendiment a l’escola”

“Llocs com el menjador o el pati són ambients sonors on els nens solen estar exposats a elevades intensitats, però tampoc cal perdre de vista les aules on els infants fan classe, ja que en funció del seu nivell d’insonorització també estan exposades al soroll”, prossegueix Ribalta. Als menjadors escolars, en concret, el nivell de soroll se situa entre 80-85 dB, mentre que el màxim de soroll permès als centres docents és de 40 dB.

SENSE SOROLL, SOMRIUS

Precisament per pal·liar l’excés de soroll que hi ha als menjadors escolars, l’empresa TENO, que ofereix els seus serveis d’alimentació i lleure en més d’una cinquantena d’escoles, instituts i escoles bressol catalanes, acaba de llançar el projecte 'Sense soroll, somrius', el valor afegit del qual és, segons el seu director general, Eduard Terrades, “aconseguir un entorn més relaxat i que contribueixi al benestar emocional”. “D’altra banda -destaca-, pretén no només reduir el soroll, sinó també introduir els nens en tècniques que contribueixin al seu coneixement personal, com exercicis de relaxació o meditació”.

En primer lloc, en el marc de la iniciativa és important que tant els nens com els monitors percebin el soroll com un contaminant acústic invisible. “D’aquesta manera seran els primers interessats a intentar reduir el soroll”, sosté Terrades. Per aconseguir-ho, l’empresa ha dissenyat un munt d’activitats lúdiques: un joc on nens nomenats caps de taula i que fan de reis del silenci motiven els seus companys a aconseguir punts al taulell de menjador amb una recompensa final; activitats de pati que ensenyen a escoltar; el xiuxiuejador d’endevinalles; un semàfor instal·lat al menjador que es posa vermell quan hi ha massa soroll; fer participar els nens en la col·locació de sabates de goma a les potes de les cadires i de les taules per reduir el soroll, etc. “El més important, però, no és cadascuna de les activitats, sinó que tinguin continuïtat durant tot el curs”, matisa Terrades. Una posada en escena en què els impulsors busquen implicar educadors, cuiners i monitors de menjador, però també direcció, equip docent i AMPAs. Tots hauran de treballar en l’exemple com a element fonamental i és que, com apunta Terrades, “en molts menjadors escolars les consignes a vegades es donen cridant i això l’única cosa que aconsegueix és generar més estrès”. Per evitar aquest tipus de situacions, TENO forma els monitors (educadors) en diferents tècniques perquè evitin alçar la veu a l’hora de captar l’atenció dels nens i nenes, cosa que, de retruc, “contribueix a millorar la qualitat del seu lloc de treball”, conclou Terrades.