PERE VALL

La sort i el perill de pensar

Sembla que els estudis d’humanitats estan poc valorats socialment i, fins i tot, hi ha pares que els desaconsellen als seus fills a l’hora de triar. Però sabíeu que algunes humanitats estan cada vegada més connectades amb el mercat de treball?

Xavier Mas Craviotto i Carles León Peralta, a la llibreria Documenta / FRANCESC MELCION Zoom

¿Estudiar un grau universitari només per trobar feina? ¿Seguir uns estudis per plaer, per ganes de formar-se humanament i intel·lectualment, i, si després et fan aconseguir una feina, encara millor? ¿Els graus humanistes tenen les de perdre en una societat hipertecnificada i hipercompetitiva, on, vist des de fora, la ciència arracona les lletres? ¿Són més positius i optimistes els professors que els seus propis alumnes? Aquestes són algunes de les preguntes que planen sobre aquest reportatge, que compta amb cinc testimonis, de diferents edats i punts de vista. “Jo vaig tenir la sort que a casa meva sempre em van dir que estudiés el que m’agradés. A la selectivitat vaig treure molt bona nota, un 13,14, i a filologia catalana demanaven un 5. I encara hi havia gent que em preguntava per què, podent estudiar el que volgués, feia filologia catalana, a Barcelona!”, recorda l’escriptor Xavier Mas Craviotto (Navàs, 1996). “Els meus pares em van donar suport i no van anteposar la visió més productivista o utilitarista a l’hora d’escollir un grau universitari. I com que la història sempre m’havia interessat, vaig escollir-la”, explica Carles León Peralta (Barcelona, 1994), a qui veiem a la fotografia del reportatge amb Mas Craviotto. L’un, el Xavier, va entregar fa uns dies el treball de fi de grau de filologia catalana. “Hi analitzo les dinàmiques de poder de la novel·la 'Fanny', de Carles Soldevila, prenent com a marc la teoria de la subalternitat”. L’altre, el Carles, s’acaba de graduar en història a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

¿I estan satisfets amb els resultats? “En general, del pla d’estudis de filologia catalana a la UB n’estic bastant content. Del preu de la matrícula, no. Té unes taxes insultants, i no tothom s’ho pot permetre. I això passa en tots els graus. A més, m’hauria agradat que hi hagués alguna assignatura de serveis editorials, que és una de les possibles sortides professionals. Si ara jo vull muntar una editorial, no sé ni per on començar”, respon Mas Craviotto. León Peralta té la mateixa opinió: “El problema principal que li trobo al meu grau és que t’ensenyen unes assignatures per a les quals no hi veus després una aplicació fora de les aules. Com ho poses en pràctica en possibles llocs de treball?”.

No pensa el mateix Francesc Xavier Vila i Moreno, professor del departament de filologia catalana de la Universitat de Barcelona: “La majoria de graus tenen presents les necessitats laborals dels seus alumnes. Ara bé, no hi ha res més pràctic que una bona teoria, i per això cal que els graus proporcionin una base sòlida que cadascú haurà de saber actualitzar amb màsters i postgraus. Un grau amb una forta connexió tecnològica és lingüística general, que ensenyem al meu departament. La majoria dels nostres graduats van a empreses de tecnologies lingüístiques, i en tenim treballant fins i tot a Microsoft i Google als Estats Units”. Marta Sancho i Planas, professora d’història i arqueologia medieval a la UB, afegeix: “Des de les universitats, ja fa temps que introduïm activitats pràctiques en els nostres graus d’història que, sobretot, incideixen en les competències: saber treballar en equip, saber expressar-se a través de diferents mitjans, saber sintetitzar o saber analitzar amb esperit crític”. Les formacions tranversals, on les humanitats hi tenen el seu lloc, són les que et permetran disposar de visions interpretatives de la realitat complexa que ens envolta”, conclou.

¿ESTUDIAR PER TROBAR FEINA DE SEGUIDA?

Mas Craviotto dona classes de català a adults i a estrangers i ja té un nom com a escriptor gràcies a 'La mort lenta' (premi Documenta 2018). I no és l’únic guardó literari que li ha estat concedit aquest any. “Les feines d’humanitats estan molt infravalorades socialment, i bona prova d’això és que constantment, i sense cap mena de vergonya, t’ofereixen feines i col·laboracions sense cobrar a canvi d’una suposada visibilització -afirma-. Però les feines d’humanitats també es paguen, perquè la nostra feina val tant com qualsevol altra i perquè ens hem hagut de formar molt per poder-la oferir”.

Les formacions tranversals, on les humanitats hi tenen el seu lloc, permeten disposar de visions interpretatives de la realitat complexa que ens envolta

León Peralta treballa com a administratiu al Centre Artesà Tradicionàrius, de Gràcia, una tasca que li permet “fer feines de comunicació, parlar amb altres entitats i organitzar esdeveniments”. “És una feina molt transversal que t’ajuda a aprendre coses petites, però importants, com fer factures. El setembre començaré un cicle formatiu per ser tècnic superior en integració social. Jo no em veig buscant-me la vida de professor d’història”, explica.

Segons Marta Sancho i Planas, “es comença a acceptar que són pocs els estudis que realment et poden garantir una feina”. ¿I els estudiants de graus humanistes ho tenen encara pitjor per, després, encaixar en la societat? La professora d’història apunta que “la discrepància i l’esperit crític no interessen a ningú que ostenti el poder”. “Ens volen dòcils, obedients i treballadors”, considera. Sense anar més lluny, fa uns mesos Jair Bolsonaro, el polèmic president del Brasil, va anunciar la seva intenció de protegir els graus universitaris rendibles i deixar d’invertir en estudis humanistes. Una mala notícia que ens porta fins al següent punt d’aquest article.

EL ‘PERILL’ DE PENSAR?

“Per les notícies que ens arriben, Bolsonaro és un aprenent de bruixot fanàtic que no entén com funciona el món però que voldria potinejar-lo fins que s’adigués amb les seves fantasies sectàries. Sembla convençut que, si tanca les facultats de sociologia, filosofia o humanitats del seu país, deixarà d’haver-hi gent que pensi sobre les desigualtats socials, el sexisme, el racisme o el totalitarisme”, reflexiona Francesc Xavier Vila i Moreno. “Bolsonaro vol tenir una humanitat al més deshumanitzada possible. Vol que desaprenguem a pensar. Que siguem productius, que siguem màquines”, afegeix Mas Craviotto. “Però no cal anar-nos-en al Brasil per trobar personatges així”, comenta León Peralta: “Això de privilegiar els graus que generin un retorn immediat al contribuent també ho podem trobar aquí”.

Privilegiar els graus que generin un retorn immediat al contribuent és una realitat a molts països

El jove historiador no vol acabar la xerrada, que té lloc entre els atapeïts prestatges de la llibreria barcelonina Documenta, sense una reflexió que el fa viatjar a l’adolescència: “A primària tens un nom i uns companys i a l’ESO ets un número. Segurament és un problema de falta de profes. I sí que és veritat que a l’ESO es potencien més les ciències o els estudis més productius. M’hauria agradat que, a part de parlar-nos de la universitat, ens expliquessin que hi ha altres opcions, altres graus interessants, com la formació professional. Aprendre a fer bé un ofici és tan vàlid com estudiar a la universitat”. Totalment d’acord, Carles, però aquest és un altre debat. Ja l’obrirem.