Criatures 26/05/2018

La força d’atracció dels centres Magnet

La Fundació Jaume Bofill i Ensenyament van iniciar el curs 2012-2013 el projecte Magnet, que consisteix en una aliança entre un centre educatiu i una institució de referència en una àrea del coneixement per crear innovació. L’objectiu és lluitar contra la segregació escolar

Trinitat Gilbert
5 min
La força d’atracció dels centres Magnet Escola Samuntada de Sabadell

Hi ha escoles que algunes famílies no volen per als seus fills. Pels motius que siguin. Les escoles ho saben perquè no acostumen a ser les primeres opcions en les matrícules i perquè sempre tenen places vacants. El que passa un any ho empitjora un altre. I encara un altre, perquè s’estén com un clixé entre la població que aquella escola no és recomanable. “Coneixedors d’aquesta situació, el curs 2012-2013 vam impulsar el projecte 'Magnet. Aliances per a l’èxit educatiu', amb l’objectiu de capgirar el fenomen i reforçar el projecte educatiu dels centres escolars i recuperar l’equilibri en la composició social”, expliquen Roser Argemí, coordinadora del programa Magnet a la Fundació Jaume Bofill, i David Vilalta, coordinador del programa Magnet al departament d’Ensenyament. “Sovint són centres que ja fan moltes coses i treballen bé, però el seu entorn no ho sap”, aclareix Argemí.

A la pràctica, una escola o un institut Magnet és aquell que ha establert una aliança amb una institució de referència en una àrea del coneixement, de l’àmbit científic, artístic, tecnològic o de la comunicació, i alhora té un acompanyament formatiu durant tres anys. “L’aliança pretén enfortir el projecte del centre, introduint estratègies d’innovació educativa i reforçant la comunicació del projecte i, així, aconseguir que les famílies canviïn la mirada i el pensament que tenien anteriorment de l’escola”, explica Argemí. Actualment, des que el projecte es va iniciar, hi ha cinc centres educatius que han sigut avaluats sota aquests paràmetres i que ja han acabat el projecte, perquè la unió entre el centre educatiu i la institució de referència dura 4 anys.

Durant aquests quatre anys, algunes de les escoles implicades en el projecte Magnet han aconseguit amb escreix l’objectiu que buscaven: tornar a ser escoles amb capacitat d’atreure les famílies. “Les famílies han començat a sol·licitar-los com a primera opció en les matrícules i, a poc a poc, han anat recuperant una composició social que s’adiu més amb la del seu territori”, expliquen Argemí i Vilalta. De fet, hi ha casos en què gairebé han doblat el nombre de sol·licituds de matrícules, tant a P3 com a 1r d’ESO.

MARCA DE REFERÈNCIA

És així perquè la institució aporta, al centre educatiu, una marca de referència, a més del seu àmbit de coneixement, que per a l’equip docent és l’excusa per treballar el currículum des d’un enfocament globalitzat i amb metodologies innovadores, gràcies a la formació que els ofereix el programa. I com que aquesta nova manera de treballar -amb projectes impulsats a tots els cursos d’ESO o d’infantil i primària (segons els casos)- vinculats amb el coneixement que ofereix la institució es comunica a les famílies i s’estén, “la percepció social de les famílies de l’entorn canvia”, diu Argemí. De fet, “per molt bé que treballin aquests centres educatius, la mala imatge que arrosseguen pot fer que les famílies ni tan sols vulguin anar a les jornades de portes obertes, per això una peça cabdal de les escoles Magnet és comunicar i explicar la seva manera de treballar i les metodologies innovadores que estan introduint”, afegeix.

Així doncs, el projecte Magnet que la Fundació Jaume Bofill i el departament d’Ensenyament impulsen juntament amb la Diputació de Barcelona, l’ICE de la UAB i el Consorci d’Educació de Barcelona té com a finalitat lluitar contra la segregació escolar, perquè els centres educatius tinguin una composició social equilibrada respecte al seu entorn. Per això, el programa aporta als centres educatius: 1) el coneixement expert d’una institució externa; 2) acompanyament per a l’equip directiu per generar canvis organitzatius que permetin el canvi pedagògic; 3) canvis metodològics a l’aula perquè l’alumne sigui el protagonista de l’aprenentatge i adquireixi les competències del segle XXI, i 4) saber difondre el nou projecte a la societat.

“La institució externa, que sempre és de prestigi reconegut, transfereix coneixement al centre escolar, que impregna el dia a dia lectiu”, explica David Vilalta. “Sabem que les escoles més eficaces són les que tenen equips docents col·laboratius i que treballen amb fites clares”, afegeix. I el treball conjunt de l’equip docent amb la institució externa i el personal formador Magnet fa que l’alumnat aprengui més competencialment.

Com deixar de ser una escola que no vol ningú. Casos d'èxit

  • Escola Samuntada (Sabadell)"Quan la Fundació Jaume Bofill i Ensenyament ens van oferir d'entrar al projecte Magnet i ens definien l'objectiu, vam acceptar-ho de seguida", explica la directora de l'Escola Samuntada de Sabadell, Dolors Gibert. "L'escola estava en un punt crític perquè gairebé cap família la demanava de primera opció; només ens arribaven alumnes de rebot d'altres opcions, i tendia a convertir-se en un gueto per la composició social de l'alumnat, que era majoritàriament nouvingut", recorda Gibert. La proposta, doncs, va ser una alenada d'aire nou que coincidia amb un canvi en l'equip directiu i en l'AMPA i amb una mentalitat compartida entre un i l'altra de voler una "escola oberta al barri, a la ciutat de Sabadell i al món", diu Gibert. La institució amb què l'escola va treballar durant 4 anys va ser l'Institut Català de Paleontologia, situat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). "Des d'infantil fins a tots els cursos de primària, els alumnes van entrar en contacte amb la paleontologia", recorda la directora. De fet, el vincle ha sigut tan estret entre els investigadors i l'escola ("amb aquesta humilitat que tenen els científics perquè saben que no hi ha certeses absolutes"), que aquest curs, que ja acabaven l'aliança de 4 anys, l'escola va decidir engegar una altra aliança, ara amb el Parc Taulí, l'hospital de referència a Sabadell. De manera que aquest any els projectes dels alumnes han girat al voltant de la salut i també dels hàbits saludables. "A P4 un alumne es va preguntar si la sang s'acabava, i d'aquí va sorgir un projecte amb l'ajut dels metges de l'Hospital Parc Taulí que ha portat els alumnes a respondre ells mateixos a la pregunta". Mentrestant, a 2n de primària, arran del comentari d'un nen sobre si l'oli de palma és bo o dolent "els alumnes han acabat creant un tríptic que és una guia d'esmorzars saludables", diu Gibert. Amb aquesta nova manera de treballar, l'Escola Samuntada ha aconseguit convertir-se en referència a la ciutat.
  • Institut Moisès Broggi (Barcelona)Quan l'Institut Moisès Broggi va obrir les portes, tenia la cara renovada. Enrere deixava un passat com a Institut Sant Josep de Calassanç, i n'inaugurava una altra amb una aliança amb el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), i també amb el batxillerat artístic, l'internacional ("Som l'únic institut públic que tenim batxillerat internacional", diu el director) i també cicles formatius. "Des de 1r d'ESO, amb al Macba vam començar a fer projectes que consistien a fer-se retrats descriptius, i ho relacionaven transversalment amb totes les assignatures", explica el director de l'institut, Coque Celorio. És un dels projectes que van fer durant els 4 anys d'aliança entre l'institut i el Macba, que ja ha acabat, però que ha impregnat la manera de treballar. El canvi és ben palpable. "El 2010 vam tenir 6 inscripcions com a primeres opcions", recorda el director. La imatge que les famílies tenien de l'institut provocava que no el triessin. Enguany, per a les 59 places de 1r d'ESO, l'institut ha rebut 107 sol·licituds. És a dir: "Gràcies al projecte Magnet i a les diverses iniciatives que hem engegat, hem capgirat la situació", conclou Celorio.
stats