Mil i un racons per explorar

Arribar a l’escola bressol i tenir mil i un racons per explorar és emocionant, sí. I fer-ho amb qui ens vingui de gust encara ho és més; i fer-ho quan ens vingui de gust és encara millor. Ja fa un parell d’anys que a l’EBM L’Arbret de l’Eixample, a Barcelona, van decidir obrir portes. Des de primera hora del matí els infants caminants (en general, d’1 a 2 anys i de 2 a 3) tenen accés a totes les aules de l’escola, al pati i a la sala principal durant tota la jornada, a excepció de l’hora de dinar i el descans, quan s’agrupen amb l’educadora de referència. Per tant, es barregen per edats, per interessos i per necessitats segons l’activitat que a cadascú li vingui de gust fer en aquell moment. “Tu a casa no separes els fills i els cosins segons l’edat, oi? Juguen tots junts perquè és la manera natural de créixer. Doncs aquí fem el mateix. Un cop et treus les pors de sobre veus que aquest és el camí a seguir. Les educadores hem canviat el nostre rol i la nostra mirada cap als infants. No dirigim, sinó que els acompanyem en el seu procés de descoberta”, explica Carme Bernet, directora del centre. “La nostra actitud és la d’observar i intervenir quan cal”, explica.

La pedagogia dels “espais oberts i compartits” contribueix a fer que la dinàmica de l’escola bressol sigui més relaxada i tranquil·la durant tota la jornada, perquè el seu objectiu intrínsec és el de ser “com més respectuosos millor amb la individualitat de cada infant, és a dir, donar resposta al joc de les criatures, no segons l’edat cronològica que tenen sinó segons el seu nivell evolutiu, la seva manera de ser i la seva manera d’aprendre”, explica Núria Ferrando, fisioterapeuta pediàtrica i psicomotricista. Va ser la Núria qui va fer formació a l’equip educatiu de L’Arbret de l’Eixample sobre com acompanyar de manera més respectuosa l’autonomia dels infants.

L’assessorament de la Núria es va plantejar a partir d’una observació directa dels infants, responent a les seves necessitats, i, a partir d’aquí, d’una revisió dels espais i un millor repartiment dels materials, perquè fossin enriquidors, atractius i variats. “És important tenir en compte que no es tracta d’obrir les portes directament ni tota l’estona, sinó que la manera com s’obren segons quines portes està molt ben justificada i sempre va guiada per les necessitats de cada grup d’infants”, diu Ferrando.

PORTES OBERTES A LES FAMÍLIES

A partir de l’assessorament de la Núria, a L’Arbret de l’Eixample van canviar la manera de treballar. Anteriorment les habitacions disposaven, en poc o molt grau, del mateix conjunt de materials i activitats. Actualment, a cada aula l’infant hi troba propostes molt diverses que es van renovant: llenguatge plàstic, transvasaments i aigua, joc simbòlic, joc heurístic, experimentació, llums, construccions, espai de moviment... Els infants també tenen accés a la sala principal -on hi ha l’obrador de sorra, la caseta i un tobogan de fusta- i al pati, amb sorra, arbres, troncs i desnivells. “Al matí les famílies acompanyen els seus fills a la seva aula, on hi troben l’educadora de referència. Durant el primer trimestre, els docents dels infants d’1 a 2 anys no surten de la seva aula perquè sempre hi ha qui vol quedar-s’hi a prop. Però a partir del 12 de setembre, quan comencem el curs, totes les portes ja estan obertes perquè tothom circuli lliurement. A cada espai hi ha dues educadores, de manera que tot l’equip pot observar tots els infants i ells també ens coneixen a nosaltres”, explica la Carme.

Segons Ferrando, la pedagogia dels “espais compartits” aporta tres conseqüències positives molt directes: 1) s’amplia la possibilitat de joc i investigació; 2) s’afavoreix un ambient més tranquil perquè ja no hi ha tanta concentració d’infants en un mateix espai, cosa que redueix conflictes, i 3) es respecta més la individualitat de cada infant, així com les necessitats del seu moment evolutiu.

Així, a L’Arbret de l’Eixample les famílies no tenen horaris; poden entrar i sortir de l’escola quan ho desitgin. La Cristina i la Maria José, mares del Bru i la Maria respectivament, confirmen la pau i bona harmonia que es respira a l’escola, i mantenen que l’autonomia que se’ls ofereix no resta moments de tendresa i acostament cap als infants. “Donen molta importància als moments de cura, com el canvi de bolquers o de roba, l’hora de dinar o els moments de descans, que els infants sempre fan amb l’educadora de referència”, diu la Cristina. “La Maria coneix totes les educadores i diria que reconeix tots els infants. Li agrada molt anar a visitar la mestra de l’any passat, amb qui manté un bon vincle, i això li ofereix seguretat. Cada dia té ganes de mostrar-nos algun raconet nou de l’escola que ha descobert”, explica la Maria José.

Obrir portes, per què?

• Es respecta la individualitat de cada infant, els seus interessos i les seves necessitats en funció del seu moment evolutiu.
• S’amplia la possibilitat de joc i investigació.
• Es genera un ambient més tranquil i relaxat durant tot el dia. També durant les arribades i sortides.
• Disminueixen els conflictes.
• S’afavoreix l’autonomia en el joc.
• S’afavoreix el joc més individual i en petit grup perquè hi ha moltes propostes per triar.
• L’oferta de materials és rica i variada.
• Les possibilitats de relacionar-se es multipliquen.
• Més educadors intervenen en l’observació d’un mateix infant. Es posen en comú diferents punts de vista al voltant de determinats senyals d’alerta.
• L’infant té un educador de referència però es relaciona amb tot el personal de l’escola.
• L’equip docent té cura de tots els espais de l’escola perquè esdevinguin atractius, ordenats i motivadors.

A l’EBM El Més Petit de Tots, de Tiana (Maresme), ja fa més de deu anys que obren portes a les famílies i vuit que van començar amb els espais compartits dins el centre. “Un cop finalitza el període d’adaptació, el pati forma part de l’aula. Els infants tenen accés a totes les habitacions amb la limitació que no poden treure cap joc a l’exterior”, explica Teresa París, la directora del centre. En aquesta escola bressol la canalla disposa de nombrosos patis amb hort, desnivells, elements naturals i fins i tot una muntanyeta amb un pendent força pronunciat: “En ocasions a les famílies els sobta que els deixem explorar tant, però quan ho expliques fan un canvi de xip. Quan tu mostres seguretat cap a ells i cap als seus fills, els infants també se senten més segurs. Deixar explorar no vol dir no posar límits. Els límits són molt importants i han d’existir”, afegeix la Teresa.

QÜESTIONS PER A LA REFLEXIÓ

Àlex Viyuela i Eva Sargatal són mestres i formadors d’escoles bressol vinculats a l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Acompanyen equips que es volen iniciar en la pedagogia de les portes obertes i d’altres que no hi treballen. Tenen clar que abans d’iniciar qualsevol procés de canvi és important posar en reflexió qüestions que majoritàriament s’observen com a positives. “Quan diem que un infant tindrà més autonomia per triar on vol anar, abans cal preguntar-nos si està preparat per triar i decidir, perquè existeix el risc que se senti perdut en espais tan grans”, explica l’Eva. Àlex Viyuela afegeix que, abans d’iniciar un procés de portes obertes, és “essencial saber com està el grup i com està cadascun dels infants”, i insisteix en la importància d’establir primer un vincle amb l’educador i l’habitació de referència perquè més endavant la criatura pugui conèixer nous espais i noves propostes de joc.

Alerta amb la “falsa autonomia”

L’EBM El Caminet del Besòs, a Barcelona, també treballa amb espais de lliure circulació. Van començar el curs 2016-2017 de manera progressiva: primer amb els infants de 2 a 3 anys, posteriorment s’hi van incorporar els d’1 a 2 anys nascuts a la primera meitat de l’any i finalment els d’1 a 2 anys nascuts a finals d’any. Proposen un total de cinc ambients: motriu, experimentació, joc simbòlic, el pati i l’espai de la sala comuna. Des de les 9 del matí i fins les 11.15 h, els infants poden escollir diàriament quina és l’opció de joc que més els ve de gust. L’observació per part de l’equip docent és essencial durant aquest parell d’hores d’aprenentatge. No només per identificar el procés individual de cada infant sinó també per animar-lo a plantejar-se nous reptes i a provar ambients nous. Igualment tenen molt present la denominada “falsa autonomia”, un possible senyal d’alerta per començar a observar més detingudament l’infant. “Amb la metodologia per ambients i la lliure circulació és més fàcil que algun nen o nena pugui passar desapercebut perquè no realitza les demandes o reclamacions a l’adult. L’equip d’educadores tenim molt present aquesta conducta i quan la detectem hi dediquem una atenció especial”, explica Lídia Hernàndez, directora del centre.