Mar Romera: “Vull una escola que integri, que reculli la diferència com a recurs i no com a debilitat”

Acaba de publicar el llibre 'La escuela que quiero' (Destino), on desgrana la seva mirada sobre l’educació. Quina creu que és la missió de l’escola?

Hauria de garantir la supervivència de la societat sense domesticar els nous membres. Cal que compensi el que no es produeix de manera natural.

Com ara què?

Tot el que contribueix al desenvolupament integral d’una persona i que té a veure amb el lloc on has nascut, si t’expliquen contes abans d’anar a dormir, si viatges... i no és una qüestió econòmica. Per exemple, si has nascut en un bloc de pisos enmig d’una gran ciutat, l’escola hauria de presentar-te el món natural. I si has nascut en un entorn natural, l’escola t’hauria de presentar el museu que hi ha a la ciutat. Ha de ser una escola que integri, que reculli la diferència i la diversitat com a recurs i no com a debilitat. L’escola hi és per estimar, respectar, escoltar i fer que cada nen i nena pugui trobar en ell mateix la seva fortalesa i la part d’ell mateix que el farà sentir bé.

I com es pot aconseguir?

Amb un horitzó comú. Hem oblidat que l’objectiu de l’escola és la infància i cadascú mira pels seus interessos. Que hi hagi moltes aportacions enriqueix, però si cadascú té un horitzó diferent, llavors no trobarem la solució. Els nens i les nenes han de ser aquest horitzó. No val mirar els resultats electorals perquè soc polític, no val mirar el conveni dels treballadors perquè soc sindicat, no val pretendre que l’escola obri abans perquè com a mare em convé, no val voler que s’inclogui el menjador perquè com a pare no em va bé recollir el meu fill al migdia, no val que com a docent vulgui l’estructura del currículum per assignatures perquè soc especialista en química. Per molt legítimes i honorables que siguin totes aquestes reivindicacions, cal que tots mirem cap el que és millor per a l’infant per poder educar des del cervell del que aprèn i no des del que ensenya.

¿Caldria tenir més en compte les evidències científiques a l’hora de planificar?

Quines evidències? A dia d’avui hi ha investigacions que diuen que les noves tecnologies milloren el rendiment escolar i també tot el contrari.

Llavors, què s’hauria de tenir en compte?

El primer que hem de fer és mirar els infants, tenir sentit comú i confiar en la bona feina d’aquells docents que de veritat són professionals i vocacionals.

Ara sembla que la innovació educativa és la solució per a tot.

El primer que hauríem de tenir clar és què és innovació. La innovació implica transformació, no és posar pissarres digitals o treballar per projectes. Hem d’arribar a l’educació del ser, no del saber. Perquè saber és necessari per interpretar i comprendre, però no ens podem quedar en la teoria. L’escola d’ara mateix segueix sent una estructura d’entrenament per a la indústria, per a la fàbrica dels segles anteriors. No hem evolucionat, ensenyem segons els patrons que ens van ensenyar a nosaltres. L’educació s’està maquillant, però el sistema intern, en realitat, no s’ha transformat, tot i que hi ha grans experiències.

¿Com s’imagina l’educació en el futur?

Amb professionals molt formats i molt vocacionals, que connectin amb els nens. Una escola en què els nens hi entrin cada dia amb un somriure, es proposin reptes i, tant si els aconsegueixen com si no, mai se sentin sols. Una escola en què l’avaluació es faci a tot el sistema, començant pel professorat, i en què es deixi enrere la qualificació, amb horaris flexibles i on el control es converteixi en confiança en tots els nivells.

Què mantindria de l’escola actual?

Tots els nens i nenes i molts dels docents, però n’hi ha que crec que haurien de plegar. No em quedaria amb cap sistema.

¿Ni amb el sistema de Finlàndia, que tant volem imitar?

Doncs llavors també hauríem de viure a 20 sota zero. No ens podem quedar només amb algunes coses. Sí que vull Finlàndia però sense les proves PISA, per exemple. L’escola que vull s’assembla més a l’Àfrica que a Finlàndia, perquè per educar un nen cal tota la tribu.

Com a societat, ¿creu que donem a l’educació el valor que té?

Ni de bon tros, i ho aprenem, precisament, a la mateixa escola.