Alex Beard: “Hi ha tantes formes d’aprendre com finalitats vulguem donar a l’educació”

Quines maneres d’aprendre hi ha?

Hi ha tantes maneres d’aprendre com finalitats vulguem donar a l’educació. Si posem l’èmfasi en el coneixement, tindrem un model concret. En canvi, si preferim el desenvolupament creatiu de l’alumne, tindrem el de les escoles de Silicon Valley. I si apostem per la formació de ciutadans que se sentin feliços amb el seu entorn, tindrem el model de Finlàndia.

Per tant, ¿el primer pas és definir els objectius que volem?

Sí. Com a societat hem de decidir quin objectiu tenim, i llavors els mètodes d’ensenyament s’hi adeqüen. És el que han fet el Canadà, Finlàndia i Singapur, tres exemples que esmento perquè es poden comparar amb Catalunya. Tots tres països van passar per un procés de reflexió i després hi van aplicar els mètodes.

En el llibre escrius sobre una escola que vas visitar i que et va impactar profundament.

Sí, una escola de secundària de San Diego, la High Tech High (Califòrnia). El currículum el tenen dividit entre classes presencials i projectes, la meitat per a cada part. A la classe on vaig entrar, els alumnes tenien 16 anys, n’hi havia 20 i estaven dividits en tres grups: uns treballaven amb llavors de plantes; uns altres elaboraven un guió per a un documental, i els tercers estaven construint un dron. Abans d’acabar el curs volien anar a un parc natural de Califòrnia per completar el projecte, que consistiria a posar en marxa el dron perquè detectés les zones del bosc on faltaven unes plantes determinades, perquè el replantarien amb les llavors que havien preparat al llarg del curs. I mentrestant ho filmarien amb el guió que havien preparat. Al final tot plegat es va convertir en un documental i ho van penjar a YouTube.

Quines habilitats feia desenvolupar aquest projecte als alumnes?

Tres. El pensament crític amb el seu entorn, el treball creatiu amb noves tecnologies i l’assumpció d’una actitud de protecció i de cura de l’entorn. Impulsava la idea de cuidar-nos a nosaltres mateixos i al nostre entorn.

Tothom vol entrar a treballar a aquesta escola, dius al llibre.

Sí. Cada cop que hi falta una plaça per cobrir del seu professorat s’hi presenten fins a 1.500 candidats. Aquesta xifra demostra que el sistema agrada.

Mentrestant, la majoria d’escoles estan centrades en l’adquisició de coneixements...

Sí, és així. A la majoria de països, la finalitat de les escoles és fer un examen. Malgrat això, també és cert que hi ha escoles arreu on els professors i els alumnes estan treballant per desenvolupar maneres més holístiques.

Si tenim models que funcionen, i sabem cap on volem anar, per què és tan difícil canviar l’escola?

Perquè és molt difícil. Tots hem anat a l’escola, hem passat molts anys a les aules i tenim al cap un model de funcionament. Imaginar-ne un de nou és complex.

En el llibre assegures que la feina d’un professor no la podrà fer mai un robot.

És que és impossible. En els informes que s’han publicat de les possibles activitats i feines que seran automatitzades en el futur, les relacionades amb l’ensenyament no hi apareixen.

Els professors sempre seran necessaris, però el perfil sí que en serà un de concret.

Haurà de dominar i aplicar neurociències, dominar la intel·ligència artificial i aplicar els principis de psicologia. Aquest serà el perfil ideal. De fet, ja estan apareixent organitzacions que demanen que la formació dels professors sigui molt semblant a la dels metges. I, sobretot, la premissa principal serà que tinguin més autonomia i més suport per continuar aprenent sempre.