Cal cultivar el pensament, la reflexió i la valoració des de les primeres edats
PALOMA ARENÓS

Filosofia des de P3 per anar per la vida

Cal cultivar el pensament, la reflexió i la valoració des de les primeres edats / GETTY

El Grup IREF forma el professorat i adapta els programes formatius per acostar la filosofia a una trentena de centres educatius catalans

Si l’objectiu de l’educació és capacitar les persones perquè siguin raonables, crítiques, reflexives i lliures de prejudicis, cal cultivar el pensament, la reflexió i la valoració des de les primeres edats. Aquestes són unes habilitats que, juntament amb la d’ensenyar a pensar, escoltar els altres, debatre des del respecte i fer-se preguntes poderoses, esdevenen els fonaments de la filosofia. I ¿quan val la pena adquirir-les i treballar-les? Doncs segons els educadors del Grup IREF (Innovació i Recerca per a l’Ensenyament de la Filosofia), com més aviat millor, perquè són unes eines per a la formació integral de la persona. Defensen la filosofia des de P3 per anar per la vida, amb una ment oberta i unes arrels fermes.

El Grup IREF va néixer fa més de 30 anys a Catalunya i al llarg de tot aquest temps ha impulsat el programa Filosofia 3/18, amb el qual fa la formació inicial i d’aprofundiment -reconeguda pel departament d’Ensenyament de la Generalitat- a mestres i professors d’una trentena de centres educatius, les Filoescoles. També fa formació individual per a docents que vulguin aprofundir en l’ensenyament de la filosofia als més petits, i també tradueix, adapta i revisa els materials existents. A banda d’això, té comptabilitzats un centenar de centres educatius -entre escoles i instituts- que apliquen “alguna part del programa educatiu”, tot i que no estiguin registrats com a Filoescoles.

APRENDRE A PENSAR

El punt de partida teòric de tot plegat a Catalunya va ser el llibre 'Filosofia a l’escola', del filòsof nord-americà Matthew Lipman, pioner en la introducció de la filosofia a les aules als anys 60. En les tres últimes dècades, el sistema s’ha anat actualitzant, tot i que sempre ha estat fidel a l’arrel. “No ensenyem la història de la filosofia ni qui eren Plató o Aristòtil en edats tan primerenques, sinó que adaptem el currículum i el programa que van idear Lipman i el seu equip a les capacitats i necessitats de cada edat. I no ens deixem arrossegar per les diferents modes i tendències educatives”, argumenta la directora del grup, Glòria Arbonès.

L’experta detalla que, després de tants anys de pràctica, han constatat que l’alumnat format a les Filoescoles “adquireix diferents habilitats: tots aprenem a pensar, però la filosofia ajuda a pensar d’una manera lògica, a conèixer-nos més, hi ha un pensament emocional, curós, empàtic i més holístic”. “Si, a més, ho ensenyem de manera metòdica i sostinguda en el temps -prossegueix-, aconseguim infants més raonables, que desenvolupen la raó, que saben debatre des del respecte, es plantegen preguntes per seguir avançant i escolten atentament”. Per què ensenyar filosofia des de petits? “Més que ensenyar, nosaltres fem filosofia. La filosofia és un espai del pensament obert que permet una àmplia varietat de respostes a una mateixa pregunta i que genera una diversitat de mirades. És una disciplina única”, destaca Arbonès.

Tots aprenem a pensar, però la filosofia ajuda a pensar d’una manera lògica, a conèixer-nos més, hi ha un pensament emocional, curós, empàtic i més holístic

Al programa 'Amb filosofia', presentat per Emili Manzano i emès pel canal 33 el 2017, el doctor en filosofia Xavier Antich hi explicava: “La filosofia no és un tema d’adults, sinó que sempre ha estat preguntar-se per les coses, fer-se preguntes sobre un mateix i els altres, i mirar d’entendre la vida, amb l’ambició d’una vida lúcida. Espontàniament, això comença amb la curiositat instintiva dels infants”. Antich reflexionava: “La pregunta filosòfica per excel·lència és infantil: el per què. A més, d’aquí surten diferents preguntes que necessiten respostes i arguments”. El doctor advertia com és de frustrant per als infants que els adults, davant de la seva curiositat incessant, els acabin tallant o oferint-los respostes argumentades amb un perquè sí, perquè no, perquè ho dic jo o el clàssic no facis tantes preguntes. Concloïa que un per què no demana una ordre, sinó una resposta argumentada i justificada. “D’aquí la repulsió infantil al «perquè sí»”.

La pregunta filosòfica per excel·lència és infantil: el per què

El Grup IREF va ser pioner a l’Estat a l’hora de promoure la filosofia a primària i secundària. De fet, com a assignatura només és obligatòria a batxillerat i optativa a 4t d’ESO arreu del país, una formació que molts filòsofs defineixen com a “pobra”, ja que hi ha alumnes que acaben l’educació secundària obligatòria i mai hauran tingut l’oportunitat de fer un tast sobre el pensament filosòfic (i evidentment, sobre la història i els seus pensadors principals).

CONSOLIDACIÓ

En els últims anys s’han anat consolidant grups similars al català en diferents punts de l’Estat, com Madrid, Astúries, el País Valencià, Múrcia o Andalusia. I, en paral·lel, s’han reforçat llaços amb els diferents corrents educatius sobre filosofia de l’Amèrica Llatina, un continent molt actiu. De fet, el març del 2020 Màlaga acollirà una trobada iberoamericana, seguint l’estela de la trobada que es va fer a Girona l’any passat: la XXVIII Trobada Iberoamericana de Filosofia per a Nens. En aquesta trobada, la filòsofa Marina Garcés (Barcelona, 1973) va protagonitzar la conferència inaugural i va dedicar les seves primeres paraules a recordar el primer director de l’ARA i impulsor d’aquest suplement, Carles Capdevila, per la seva sensibilitat i la seva mirada educativa respectuosa.

I parlant sobre la filosofia per a infants, va arribar a una conclusió. “Quan traslladem la filosofia als nens estem canviant la mateixa filosofia. Per què? Perquè tradicionalment la filosofia s’ha construït sobre grans exclusions: per exemple, les dones -o el pensament en una clau més femenina- o els petits; o certs grups socials pel seu origen de classe o la seva procedència geogràfica, ètnica o cultural”. La manera de sortir d’aquesta cotilla asfixiant, reflexionava la filòsofa, és acostar-se de manera natural a la filosofia des d’edats primerenques. L’IREF ja ha avançat molt de camí.