Criatures 25/02/2021

A ser emprenedor se n’aprèn a l’escola?

L’emprenedoria és una actitud davant la vida que comença amb les ganes de fer, amb la curiositat, la motivació, l’interès, l’objectiu i la definició i cerca del camí

2 min
Una imatge d'arxiu d'una trobada d'emprenedors amb alumnes de Batxillerat organitzada per la UVic

L’emprenedoria, com a concepte, acostumem a vincular-la amb l’economia, i pensem que vol dir crear negocis, empreses. Ara bé, “una persona emprenedora és la que té decisió i iniciativa de començar a fer alguna cosa difícil”, com explica Ignasi Bau Giménez, psicopedagog de la comissió de la vocalia de pedagogia i escola del Col·legi de Pedagogia de Catalunya. Amb el diccionari a la mà, “emprendre vol dir començar una activitat que comporta un esforç considerable, que inclou dificultats”, afegeix la pedagoga Laia Pinilla Monclús. Seguint aquest fil, doncs, “l’escola pot oferir oportunitats a l’alumnat per formar-se en l'emprenedoria”, diu Pinilla, i hi coincideixen altres pedagogs.

A la pràctica, l’escola “pot promoure metodologies, didàctiques i tècniques que permetin a l’alumnat preguntar-se el què, el com, el quan i el per què”, afirma Maria Oliveras Ballús, psicopedagoga. En concret, són didàctiques, explica la pedagoga Núria Pedròs, que comporten que l’alumnat “creï i faci projectes personals i col·lectius”.

Com es pot treballar a l’aula l’emprenedoria?

Segons la pedagoga Núria Pedròs, l’alumnat ha de planificar i executar un projecte personal. A l’aula, ha de ser capaç de buscar recursos, obtenir informació i gestionar les dades. Si hi ha un projecte col·lectiu s’hi ha d’implicar, ha d’assumir-ne tasques, repartir-les, organitzar les feines, oferir ajut, dialogar i negociar amb els companys, a banda de gestionar les possibles tensions que puguin sorgir.

Un alumnat emprenedor sap triar i argumentar diverses opcions i sap expressar les seves opinions. També ha de valorar les aportacions dels altres, acceptar les decisions preses de manera col·lectiva i valorar les conseqüències de la seva participació (treball, actitud) en el projecte col·lectiu. I, al final, ha de gestionar i solucionar els problemes vinculats als projectes en què ha treballat.

Hi ha diversos camins per portar l'emprenedoria a la pràctica i que no impliquen crear una assignatura que es digui Emprenedoria. De fet, “treballar o limitar l’emprenedoria a una única assignatura i unes hores determinades al llarg de la setmana no és la millor manera de fer-ho, perquè tota habilitat i competència forma part del creixement integral i del procés maduratiu de la persona”, sosté Bau. Així que “no podem parcel·lar i decidir «Ara toca ser emprenedor» i «Ara, no»”, diu Bau, que afegeix que “des de l’escola hem de reformular no només què fem? sinó sobretot com ho fem?”. En aquest sentit, “hi ha escoles, poques encara, que estan portant a terme projectes molt potents i innovadors treballant des de la pràctica learning by doing (aprendre fent). Aquí està la clau de l’èxit: la pràctica, l’experimentació, veure i treballar les matemàtiques, l’estadística, des de la mesura del creixement de la tija d’una planta, de la qual vam plantar la llavor la setmana passada (biologia i nutrició), perquè és l’època (geografia, meteorologia) i així ho confirma la dita en el Calendari del Pagès (història i tradició), etc. Ser capaços d’incloure les diferents àrees de coneixement a partir d’un pèsol és la màgia que ens permet mantenir les ments obertes, els ulls vius i el somriure de la curiositat en els nostres alumnes, tinguin l’edat que tinguin”, conclou Bau.

Com és un alumnat emprenedor?

Segons Ignasi Bau Giménez, psicopedagog de la comissió de la vocalia de pedagogia i escola del Col·legi de Pedagogia de Catalunya, un alumnat emprenedor té decisió. S’hi atreveix, pren la iniciativa, s’equivoca, ho torna a provar, cau i s’aixeca (en el sentit d’assaig-error), experimenta, practica i viu. Dit amb altres paraules, “l’emprenedoria és una actitud davant la vida, que comença amb les ganes de fer, amb la curiositat, la motivació, l’interès, l’objectiu, la definició i cerca del camí”. 

Per la seva banda, la psicopedagoga Maria Oliveras Ballús assenyala que l’escola, en general, ja fomenta l’emprenedoria. “De manera curricular ja està oferint la formació perquè l’escola educa l’alumnat en valors de vida”, perquè emprendre és una actitud “que es pot estimular promovent la competència d’aprendre a emprendre”. En aquest sentit, la psicopedagoga considera que “l’escola ha de poder oferir la vivència i l’experiència del procés de l’emprenedoria des de ben petits, i en les diverses etapes educatives”. Un exemple, segons Oliveras, és a l’etapa de batxillerat, on els alumnes viuen l’emprenedoria a través dels treball de recerca, obligatoris per obtenir el títol final, i també a través d’altres assignatures prescriptives del centre.

stats