Les emocions també s’aprenen a l’aula

Nati Bergada és mestra, fa molts anys que s’hi dedica i ha treballat en diverses escoles. El seu dia a dia envoltada de criatures li ha fet veure que, per culpa de la manera com vivim -corrent tot el dia i sense gaire temps per dedicar als nanos-, els nens cada vegada “tenen menys tolerància a la frustració, estan irritables i no saben escoltar, ni esperar el seu torn”, explica. Són els nens i nenes del segle XXI: hiperregalats, hiperprotegits, hiperformats... Aprenen de tot -anglès, robòtica, dansa, futbol-, però sovint es deixa de banda un aspecte molt més important: la seva educació emocional.

I com afecta aquest panorama a les aules? La Nati reconeix que no facilita ni la feina del mestre ni l’aprenentatge dels alumnes. I és precisament perquè ha pres consciència de “la importància i la necessitat tan gran que hi ha de treballar el vessant emocional, social i afectiu dels alumnes” que ha creat una plataforma multimèdia que ajudi els mestres a treballar l’educació emocional a l’aula. Es diu 'El Bosc de Lem', té una estètica de videojoc i està protagonitzat per sis personatges que van evolucionant i creixent amb els alumnes. Aquest recurs educatiu, que es pot comprar per internet, facilita als mestres tot el que necessiten per dur a terme cadascuna de les 30 sessions que hi ha programades per curs, si en fan una cada setmana. En total són 180 sessions des de primer a sisè de primària.

Les escoles tenen una hora a la setmana per treballar l’educació en valors i, en general, explica la Nati, el contingut d’aquestes sessions no està gaire definit i, per tant, els mestres no saben com abordar-les. Sovint en comptes de treballar l’educació en valors, s’acaba invertint aquesta hora setmanal per fer deures. La proposta de la Nati consisteix a utilitzar 'El Bosc de Lem' en aquestes hores d’educació en valors però evidentment es pot fer quan el mestre ho consideri més oportú.

El mestre com a model

Esther Garcia Navarro s’ha format en educació emocional a la Universitat de Yale (Estats Units) i imparteix formació a nens i nenes, pares i educadors. És coordinadora del postgrau d’educació emocional i benestar de la UB i està a punt de doctorar-se amb una tesi sobre el paper que juga l’educació emocional a les aules. Per a l’Esther, el treball en educació emocional cal que s’apliqui de manera seqüencial i transversal, al llarg dels diferents cursos i no exclusivament a l’hora de tutoria: “Si volem que l’educació emocional impregni tota una institució i s’acabi treballant de manera més natural en qualsevol moment, no n’hi ha prou amb fer una activitat de tant en tant”. Segons l’Esther, el treball en educació emocional a l’aula cal que es faci a través del referent i el modelatge del professor. I per això és imprescindible que es formin. “És difícil que un docent estigui en disposició d’ajudar en el desenvolupament emocional d’una persona si ell prèviament no ho ha treballat”, assegura. Hi ha investigacions que posen de manifest la rellevància i la connexió que hi ha entre la formació del professorat en competències emocionals i determinats efectes en els estudiants i en el seu aprenentatge. I és que la intel·ligència emocional dels docents pot influir en el clima de l’aula, en els processos d’aprenentatge i en el rendiment acadèmic dels alumnes. “Això per si sol -diu l’Esther- ja justifica la necessitat de formació en educació emocional del professorat perquè pugui identificar què sent i quin clima s’està generant a l’aula i pugui intervenir per canviar-lo si no és l’adequat”. A més, diu l’Esther, no només és important que el mestre es formi per poder traslladar-ho a l’alumne sinó que també li cal per poder afrontar l’exercici diari de la seva professió, que és una de les més estressants. S’ha demostrat que hi ha una relació directa entre la intel·ligència emocional dels docents i un augment de la seva implicació laboral, així com una relació entre les competències emocionals del mestre i la seva satisfacció a la vida.

SESSIONS VIVENCIALS

Els alumnes de quart de l’Escola Valldaura de Barcelona van haver de posar a prova la seva confiança. Van jugar a 'Els animals cecs a la granja'. Per parelles un dels dos va amb els ulls tapats i l’altre l’ha de guiar. “Es tracta d’un joc cooperatiu a partir del qual els nanos poden prendre consciència que quan no sentim confiança ens costa molt avançar; entendre que és important confiar en un mateix per assolir els nostres propòsits i reconèixer que l’actitud dels altres repercuteix en la nostra confiança”, explica la Nati.

Aquesta activitat s’emmarca en la part vivencial d’una de les sessions d’ 'El Bosc de Lem', que sempre segueixen la mateixa estructura. Comencen a l’aula amb el plantejament d’una situació a partir d’una animació, un còmic o una il·lustració. Després reflexionen i parlen sobre el que deu estar passant i sobre com se senten els personatges. “No intentem adoctrinar ni alliçonar -assegura Nati Bergada-; el que busquem és donar molta importància al diàleg”.

El pas següent és posar nom a l’emoció. Aquesta part és importantíssima perquè sense identificar el que senten, difícilment podran treballar correctament les emocions. Amb els més petits de l’escola es treballen emocions més bàsiques com la tristesa o la ira i amb els grans conceptes més complexos com l’assertivitat o la cooperació. Hi ha alguns valors o competències, com l’empatia, que es consideren prou importants per treballar-los al llarg de tots els cursos.

Després ve l’activitat vivencial, que normalment es fa al pati o al gimnàs, i solen ser jocs cooperatius, jocs de rol, dramatitzacions... La sessió es tanca a l’aula amb una nova reflexió sobre si han entès l’emoció que han treballat sobre la seva conducta durant la sessió.

'El Bosc de Lem' és un recurs didàctic molt pautat perquè, segons Bergada, cada vegada hi ha més mestres que tenen més clar que s’ha de treballar l’educació emocional dins de l’aula però no acaben de saber com fer-ho.

El teatre com a mitjà

A l’escola Baldiri Reixach de Barcelona treballen les emocions a través del teatre, una disciplina que fa 8 anys van incorporar dins de l’horari lectiu. Mercè Sesé és la coordinadora del projecte. És professora d’educació especial però té un postgrau en didàctica teatral, 45 anys d’experiència com a actriu i 20 com a directora. En els tallers de teatre aborden el treball de les emocions amb exercicis i tècniques teatrals sense encara-les directament ni focalitzar-se en cap emoció concreta. Fan educació emocional sense dir que ara toca educació emocional, vaja. Sempre comencen les sessions amb el que anomenen “escolta i relaxació”, prestant atenció a la seva interioritat, en com se senten. Normalment solen sortir les emocions bàsiques: l’alegria, la tristesa i la ràbia, però també la por, la malencolia, l’enyorança.... A més, el teatre els serveix per superar la timidesa, la vergonya i la falta de seguretat personal. És cert que hi ha nanos que quan se’ls pregunta com s’han sentit es queden amb el bé o el malament però la Mercè sempre intenta fer-los anar més enllà: què vol dir bé? I llavors arriben les emocions: en pau, que formo part del grup, recolzat, acompanyat... Objectiu aconseguit.