Les emocions formen part del temari
La psicòloga i mestra Eva Solaz és autora del programa Reto, que sosté que les emocions han de formar part del temari escolar. Recull la seva experiència en el llibre ‘Respeto, empatía y tolerancia’ (Desclée de Brouwer)
A classe, la professora de primària Eva Solaz va pensar en crear una bústia on els alumnes podien posar per escrit els problemes o les dificultats que tenien a classe. Una idea senzilla però enginyosa, perquè aviat va comprovar que funcionava. “Un alumne amb dificultats per expressar i controlar els seus sentiments la va començar a fer servir”, recorda l’Eva. I el mètode li va servir per gestionar el que li passava a classe, sobretot quan alguna activitat no li sortia bé o algun company li deia alguna cosa que no li agradava.
La idea de la bústia, com també el fet de tenir un racó de tranquil·litat, compartit per cicles, forma part del programa que ha descrit en el llibre 'Respeto, empatía y tolerancia. Actividades de educación emocional para niños de 3 a 12 años' (Desclée de Brouwer), i que el CEIP Barcia Goyanes de València va començar a aplicar fa quatre anys. “Actualment hi ha trenta-dues escoles que s’han adherit al programa Reto, que vol dir que trenta-dues escoles han començat a educar les emocions”, explica Eva Solaz.
L’origen de tot plegat prové de l’època en què la mestra feia classes a educació infantil. “Va ser quan vaig començar a treballar les emocions amb activitats pròpies que creava”, recorda Solaz. El resultat d’aquesta feina es va convertir en un llibre. A la pràctica la mestra diu que, a les escoles, el programa Reto vol crear espais emocionals a les aules perquè els alumnes aprenguin el respecte, la tolerància i l’empatia. “Per defensar la importància d’aquests valors em baso en la frase d’Aristòtil, que ja deia que educar la ment sense educar el cor no és educar”, diu Solaz. L’objectiu és que els alumnes aprenguin a identificar les seves emocions i a expressar-les perquè serà el pas essencial per controlar-les. I tot plegat no només es fa a les aules, sinó també al pati.
HORA DEL PATI
A l’hora de l’esbarjo, tots els alumnes de l’escola saben que hi ha un banc on es poden asseure quan no se senten bé emocionalment o perquè tenen un conflicte amb algú. “Són els mediadors de la pau: dos alumnes triats entre els de 5è i de 6è fan de mediadors”, explica Solaz. I ho podran fer perquè els dos mediadors de la pau, que els companys trien d’entre els que s’hi han presentat voluntàriament, han estat formats prèviament pels professors perquè tinguin eines per resoldre conflictes.
El banc de la pau és un dels espais del mètode Reto, junt amb el racó de la tranquil·litat, on hi pot haver fonts d’aigua, sorra, mandales, gespa artificial per caminar-hi o pilotes antiestrès. “Al racó s’hi poden dirigir els alumnes que ho necessiten perquè tenen una dificultat concreta a l’aula”, i un cop al mes tots els alumnes hi passen com a complement de l’activitat relacionada amb el programa d’educació emocional (meditació, lectura de contes sobre la diversitat o altres tasques) que hagin fet.
CREIXEMENT PERSONAL
Sigui com sigui, fer entrar les emocions al temari escolar “ha significat fer créixer els alumnes”, diu la mestra. Per començar, han ampliat el vocabulari emocional perquè “han introduït al seu vocabulari habitual unes expressions que els serveixen per compartir com se senten: tinc gelosia o estic neguitosa”, posa com a exemple Solaz.
Un altre punt clau del treball a l’aula ha sigut que els alumnes es coneguin entre ells. “Cada un ha explicat als altres què els agrada, quins són els seus desitjos, què consideren important i què no, i és així com entre ells s’ha creat un clima de confiança i respecte”, diu la psicòloga. I Solaz subratlla aquest punt perquè “el fet de conèixer-se bé entre ells fa que la relació millori, tant entre els alumnes com amb els professors”.
La creadora del programa Reto lamenta que l’educació emocional encara avui estigui apartada de les escoles, pel fet que el currículum escolar va massa carregat de continguts, que sempre es prioritzen. “A les Illes Canàries ja està legislat que hi ha d’entrar”, es felicita Solaz, perquè el fet és que si sempre s’ha considerat important, ara, “en una societat deshumanitzada com la nostra, és quan més la necessitem”. Per a Solaz “l’escola és un bon lloc per treballar les emocions, perquè és on les criatures es relacionen durant hores amb altres companys de la seva edat o d’edat diferent, i també perquè és on els fills canvien, perquè a casa són d’una manera i a l’escola d’una altra”, conclou.
Autoestima pels núvols, una de les activitats de l’educació emocional
Una de les activitats del programa és l’anomenat 'cercle d’elogis'. Els companys diuen qualitats positives d’un alumne, cosa que suposa una injecció d’autoestima per al protagonista. “Saber reconèixer les qualitats positives dels companys farà que, quan aparegui un conflicte, com que coneixem bé com és i per què hi tenim un vincle emocional, sigui més senzill de resoldre”, diu la psicòloga i mestra Eva Solaz. “Deixaríem de parlar d’assetjament escolar si aconseguíssim englobar tota l’escola en l’educació emocional”, conclou.
