El dret a l'educació de la petita infància

Arran de les informacions aparegudes sobre la regulació, per part de la conselleria de Serveis Socials i Cooperació, de les anomenades 'guarderies' –és a dir, llars d'infants–, s'ha posat sobre la taula el debat al voltant de l'educació 0-3.

L'educació és un dret universal i un bé públic al qual tota la ciutadania té dret a accedir, i les administracions públiques tenen el deure de garantir-hi l'accés en condicions de qualitat i igualtat. Així, el govern balear ha de garantir, d'acord amb el que estableixen els principis universals i, en especial, la Convenció dels Drets de l'Infant de Nacions Unides, el dret a l'educació dels infants de 0 a 3 anys assegurant que la xarxa pública posi a l'abast de tota la població una oferta suficient en l'etapa 0-3 en condicions de qualitat. Malauradament, però, a l'estat espanyol, la 0-3 és una etapa educativa sense reconeixement i, per tant, no obligatòria.

Tal com recull l'estudi de Jaume Blasco 'De l'escola bressol a les polítiques de primera infància: l'educació i cura de la primera infància a Catalunya', publicat per la Fundació Jaume Bofill (2017), per part de l'Estat, les successives lleis d'educació han anat modificant el reconeixement de la funció educativa de l'etapa 0-3, més enllà de les funcions de cura i conciliació, si bé això ha tingut escasses repercussions pràctiques. Les més rellevants, la consagració de l'etapa com a primer cicle d'educació infantil a la Logse del 1990 (que s'ha mantingut amb el parèntesi de la Loce durant el període 2002-2006) sense la condició d'ensenyament gratuït i obligatori, i la institució, el 2008, del Pla Educa3, pel qual l'Estat aportava a les comunitats autònomes finançament per construir escoles bressol, cancel·lat l'any 2011, a pesar que són molts els experts del món educatiu que defensen que l'educació infantil de primer cicle és un àmbit estratègic fonamental a l'hora de promoure els drets i les oportunitats dels infants.

I és que l'educació 0-3, a banda de ser un recurs fonamental per a les famílies per poder conciliar la vida personal, laboral i familiar, ofereix als nens i a les nenes oportunitats de desenvolupament personal, social, cognitiu i emocional que en determinaran la trajectòria educativa vital futura. De fet, segons l''Informe d'oportunitats educatives 2016', elaborat per l'Institut d'Infància i Adolescència, l'accés a l'educació durant la primera infància té beneficis socials, especialment en el cas dels infants que creixen en llars més desfavorides. L'escolarització primerenca ajuda a prevenir i a combatre els efectes privatius que la pobresa infantil genera en el desenvolupament dels infants que la pateixen. Diversos estudis assenyalen que, ara com ara, i davant l'oferta existent, el perfil majoritari de les famílies que opten per l'educació 0-3 és el d'aquelles que disposen d'una elevada formació i d'una situació socioeconòmica favorable. Consegüentment, els seus fills i filles es beneficien abans de l'impacte positiu que suposa l'educació en la primera infància, en detriment dels infants de famílies amb menys recursos educatius i socioeconòmics.

Actualment, a la nostra comunitat, hi ha una evident manca d'oferta pública de serveis a la petita infància: no només escoles bressol i llars d'infants, sinó altres iniciatives educatives i de cura, que cal diferenciar d'altres serveis de tipus assistencial, que poden donar resposta a la demanda existent. Per tant, la regulació de les llars d'infants és, a priori, una bona notícia, sobretot per garantir la qualitat i l'atenció i la cura educativa que mereixen els nostres nens i nenes. Però això no ens pot fer oblidar que cal garantir el reconeixement de la 0-3 com una etapa plenament educativa. Cal apostar de manera decidida per invertir en una xarxa pública d'escoles bressol i, si s'escau, per altres recursos educatius i de criança, tal com fan molts països europeus, on les famílies gaudeixen d'una àmplia xarxa d'escoles bressol i serveis a la petita infància i de cura, a banda d'altres recursos econòmics i de temps (la reducció de la jornada laboral, els horaris flexibles i les excedències parentals i maternals), que permeten que, en funció de les seves situacions socioeconòmiques, necessitats laborals i desitjos educatius, especialment durant el primer any de vida de l'infant, puguin triar, entre l'opció de cura i l'educativa, la que els interessa més.

Només amb una oferta suficient garantirem els drets dels infants a una atenció i educació de qualitat i, de retruc, reduirem les desigualtats socials i assegurarem l'equitat educativa.

Laia Herrera és col·laboradora de Creix