El dilema de buscar escola per al teu petit òvul fecundat

BarcelonaTrobar l’escola ideal per al teu fill de tres anys pot ser més estressant que operar a cor obert. Has d’anar a mil jornades de portes obertes on un equip directiu et fot un speech d'una hora i mitja que es podria resoldre en un reel de trenta segons sobre el calendari de festes, el projecte educatiu, el tema de portar el control d’esfínters actualitzat de casa i les rondes de preguntes on surten coses com “Quin és el protocol a seguir si al meu fill no li agraden les mandarines”.

I us entenc, jo també vaig estar amb el cul embotit en una minúscula cadira verda metàl·lica veient eternes diapositives amb lletra Comic Sans, embarassada de 8 mesos i mig de la terrorista 2, que, per posar emoció a la soporífera reunió em generava contraccions. Que això sí que hagués estat interessant, posar-me a treure un mamífer de l’úter mentre la professora de psicomotricitat explicava, sobreactuant, la importància de dur mitjons antilliscants marcats amb el nom de la criatura “perquè si tots anem al Decathlon, BOOM! Els tenim iguals”.

Així que com a mare viscuda i amb experiència en aquest dilema existencial, em sento capacitada, i en l’obligació, de deixar per escrit quatre coses a tenir en compte que són importants a l’hora de triar un centre escolar i que no surten a cap guia ni manual.

La primera, sense cap dubte, que el trajecte de Google Maps de casa a l'escola no superi els 5 minuts, ja que hauràs d’afegir-hi 10 minuts d'enrabiada amb croqueta in the fucking street, 5 minuts més per parar-se a llepar el vidre de tots els aparadors i un quart d’hora per assenyalar gossos a trenta centímetres de les seves dents afilades, amb cara poc babyfriendly i que fan “guau-guau”.

La segona, fixar-te que el bíceps de la conserge estigui treballat nivell protagonista de Marvel, que la nostra estava a les portes de la jubilació i de tants anys veient nens jugar-se la vida al pati havia perdut ferro, omega-3 i les ganes de viure, i fins que encaixava la clau al pany i obria la porta per deixar-nos entrar, les meves terroristes tenien temps de fer un powerpoint mental amb els pros i contres d’anar a l’escola durant 8 hores en lloc d’estar-se a casa veient un capítol de la Patrulla canina, i passaven d’estar contentes a les 9 del matí a armar un sagramental estratosfèric a les 9.05 h perquè preferien el homeschooling o, pitjor, fer-me companyia a la feina. COMPANYIA. C-O-M-P-A-N-Y-I-A.

Extraescolars que serveixin d'alguna cosa

La tercera cosa, saber el nombre d’esdeveniments infantils als quals com a tutora legal estaràs convidada (obligada) a assistir durant el curs per veure en streaming el teu fill cantant com un gat atropellat el fum-fum-fum, o veure l’emotiva (i eterna) obra de teatre on fa d’arbre 2. I suma-li buscar, entre l’ansietat extrema d’altres pares i familiars llunyans, un lloc a primera fila perquè vegi que no li has fallat com a mare, mentre intentes esquivar teleobjectius que t’amenacen amb morir desnucada.

I la quarta i última, que tingui extraescolars que serveixin d’alguna cosa. Què voleu que us digui, la d’anglès està sobrevalorada i amb dues tardes de jocs al Parc Güell ho tens arreglat i torna parlant anglès, francès, alemany i suahili com a llengües maternes. Però un taller infantil de Marie Kondo on expliquin a les meves filles la importància de recollir la seva bullshit perquè no et rebentin els xacres faria que les apuntés a l’escola, les extraescolars, el màster i, fins i tot, el doctorat.

Que sí, que decantar-se pel mètode Montessori, el Waldorf o els quaderns Santillana és important, però entre tu i jo, els gomets acabaran enganxant-los igual, i com a adulta que porta maldormint des de fa més de tres anys amb uns peus incrustats a les cervicals, facilitar-te una mica el dia a dia podria allargar-te entre cinc i deu minuts l’esperança de vida.