Carol Law Lee: "No em sento xinesa; a vegades m’oblido que ho soc"

BanyolesA l’escola de Girona on anava de petita, Carol Law Lee, d’origen xinès, va ser durant molt de temps l’única nena amb els pares de fora. “Em sentia exòtica. Les alumnes més grans em tocaven els cabells i deien que semblaven fils!”, recorda. Al cap dels anys, però, va arribar una altra noia xinesa, a qui “veia pròxima a ella” i “tenia moltes ganes de conèixer”.

Nascuda a Figueres, Law, de 41 anys, va viure la seva primera infància a Roses i amb quatre anys va traslladar-se, amb els seus pares, a Girona, ciutat on encara resideix amb la seva parella i els seus dos fills. La semblança asiàtica no l’ha fet sentir mai exclosa ni l’ha condicionat, però ha estat present en determinades situacions: per exemple, quan va entrar per primera vegada a fer la substitució a una escola de Girona, el director va pensar que havia arribat la mestra d’anglès... Docent sí, però no pas d’anglès.

Law, que va descobrir la seva vocació amb els anys, ha treballat recentment a l’escola la Draga de Banyoles (Pla de l’Estany), com a mestra de suport d’I3, I4 i I5 i impartint un taller de dramatització, on els alumnes aprenien a expressar-se sigui a través de la parla o les emocions. Aquest centre compta amb un total de 366 alumnes i una multiculturalitat important: alumnes gambians, colombians, xinesos... “La diversitat, avui dia, és una evidència i l’aula és un reflex de la societat. Cada vegada és més abundant a les escoles, així que hi ha molta feina per fer”, comenta. “No només amb relació a l’origen, sinó també en altres temes com en el perfil dels progenitors: molts nens tenen dos pares, dues mares, o una única mare... I cal integrar-ho tot”, admet. Per millorar el sistema educatiu, la paraula que li ve en ment és “inclusió”, però per fer-ho possible “falten recursos”, és a dir, “més docents per atendre millor els alumnes i que la gestió per demanar ajudes per atendre escolars amb necessitats específiques de suport educatiu siguin més àgils”.

De la vergonya al diàleg

Ella, de jove, no va patir racisme. Amb les amigues, això sí, sentia “certa vergonya” quan explicaven algun acudit de xinesos en sessions de monòlegs. Era l’única cosa. Amb els anys, però, ha vist que el racisme és una realitat entre els alumnes. “Quan apareixen comentaris racistes es treballa a través del diàleg: responem a les seves preguntes i els deixem que s’expressin”.

Com a mestra interina als diferents centres per on ha passat –en l’actualitat, treballa a l’escola Sant Roc d’Olot (Garrotxa), on és tutora d’I4–, s’ha vist immersa en el que defineix com a “moments inoportuns”. “Els nens, en veure’m els ulls, em pregunten si soc xinesa, però no ho fan de manera despectiva sinó per curiositat”. En el fons, no li molesta. “M’ho agafo amb l’actitud de tractar el tema i aprendre de la multiculturalitat". Des d’aquesta perspectiva, Law és partidària que hi hagi una presència més gran de docents d’orígens diversos, ja que això enriqueix la comunitat educativa. “Només vaig coincidir amb una mestra marroquina fa uns anys en una escola de Figueres. Seria bo que aquesta diversitat també s’anés veient en altres professions”, rebla.

Una família molt d’aquí

La mare de Law és de Taiwan i el pare –que va morir fa uns anys– era de Hong Kong. Tots dos van conèixer-se a Catalunya, on havien arribat de joves amb les seves respectives famílies. Aquí van formar una família: el germà mitjà de Law es diu Jordi i la petita, Cecília. “Els meus pares tenien una mentalitat d’aquí i, per això, van posar-nos noms catalans. Tot i això, mantenim el nostre nom xinès”. El seu és Pin Pin, que significa “educada i llesta”. “Sempre hem donat molta importància a tenir amics, activitats i fer vincles al lloc on resideixes. És una part important de la integració, tot i que en aquell moment reconec que no era el més habitual”. Quan els seus pares van obrir un restaurant a Girona, van convidar tota la classe amb les tutores. “En tinc un bon record”, ressalta Law, que afirma que des de petita pensa en català i no en xinès. De fet, reconeix: “No em sento xinesa; a vegades m’oblido que ho soc”.

Amb la seva mare parla en mandarí –un idioma que li costa dominar amb fluïdesa–, mentre que amb els seus dos fills i el seu marit, que és d’origen català, s’expressa sempre en llengua catalana. Així que, en dies assenyalats, com el de Nadal, qui es converteix en el “diferent” és ell. “Al principi, el meu marit es notava estrany en veure tants xinesos a la foto perquè quan ens reunim tota la meva família arribem a la trentena”, descriu Law. Amb els anys, però, ja no és l’únic: tant el seu germà Jordi com la seva germana Cecília tenen parella no xinesa. Un exemple viu d’aquesta diversitat també a la família.