Descobrir el teatre des de la caixa escènica

Amb el convenciment que el teatre és una assignatura troncal, el Teatre Lliure, sota la batuta del director Juan Carlos Martel, està fent créixer el programa educatiu amb un projecte que s’allargarà fins al 2023. La caixa escènica s’ha convertit en la gran protagonista d’aquesta iniciativa, que a poc a poc va prenent forma amb la voluntat que es pugui integrar amb normalitat al sistema educatiu.

Ester Rovira, fundadora de Dadà Barcelona, ha donat un cop de mà en la concepció del projecte: “No vaig voler dissenyar una proposta de teatre, sinó que vaig fer del teatre el contenidor i de cada una de les seves parts el contingut… Si convidàvem els infants a experimentar a través dels elements i els llenguatges teatrals, els portàvem sense voler a un nou escenari, i això era guanyador. Aconseguíem donar una perspectiva nova, acostar el teatre a la societat i, finalment, apropar-los a un nou coneixement. Així va ser fàcil pensar un teatre per a totes les edats; propostes que passaven dels cicles infantils i primària a la secundària i la universitat”.

Aquest 2021 s’ha posat en marxa Teatre de sobretaula, el projecte pensat per a educació infantil que han pogut disfrutar els infants de l’escola Tres Pins de Barcelona en una prova pilot. I no ho han fet convertint-se en espectadors de teatre, sinó en creadors. “La idea és fer-los arribar el teatre a la seva mida i potenciar, així, un vehicle que acompanyi el seu aprenentatge i en potenciï el desenvolupament. Amb ells volem treballar el teatre sobre la taula per poder traspassar-los codis que s’entrelliguin amb ells, les seves capacitats i les seves realitats”, explica Rovira.

L’encàrrec que van rebre Marina Baixas i el seu pare, en Joan Baixas, de la històrica companyia titellaire La Claca, era molt concret: fer “una caixa escènica que el Lliure oferiria a les escoles perquè nens i nenes s’iniciessin en la pràctica del teatre amb totes les seves possibilitats: de joc interpretatiu, de creació d’històries, de fer-se preguntes, de visualitzar els seus somnis i d’interessar-se per espais i temes desconeguts”. I a partir d’aquí, les idees van prendre forma. “Calia aconseguir un disseny complet de totes les possibilitats escèniques (objectes, titelles, marionetes, colors, imatges, ombres, música i sons, decorats, i tot el que les nenes i nens vulguin inventar)”, però, alhora, havia de ser una cosa molt senzilla, “molt intuïtiva i molt lúdica, que requerís la mínima participació del mestre: convidar els petits a descobrir jugant era la fita”, afegeix Baixas. I així s’ha creat una doble caixa amb un espai de joc i un espai de magatzem, amb rodes per poder traslladar-la amb facilitat d’una aula a una altra.

Una caixa que anirà creixent

La temporada vinent els alumnes de primària en seran els protagonistes, amb una caixa que seguirà el mateix concepte, però serà més gran. “Els infants podran entrar a la caixa amb tot el seu cos. També pensem que el nivell de complexitat quant a la recerca escènica i filosòfica pot ser una mica més gran. En aquesta etapa es comença a utilitzar la lògica per arribar a conclusions vàlides. Els infants volen entendre el que no veuen, el que va més enllà dels seus sentits. També es configura la moral, i poden començar a reflexionar sobre ells mateixos. El projecte de La caixa del Lliure vol treballar perquè els infants adquireixin la capacitat de donar respostes innovadores a un món que canvia constantment”, diu Alícia Gorina, responsable del programa educatiu del Teatre Lliure.