Tribuna Oberta
Escola 29/04/2021

Des de l’escola, una mirada optimista en temps de pandèmia

Una anàlisi del que ha estat aquest curs i què ens ha aportat

Ricard Bahí
3 min
Uns nens entren en una aula d’una escola de Barcelona, el primer dia de curs.

El curs avança inexorablement, les primeres calors permeten ventilar les aules i els espais de les escoles d’una manera molt més generosa i constant. Sembla que els indicadors estan controlats i s’ha incrementat considerablement el procés de vacunació. Aquest glop d’aire ens permet fer una primera anàlisi del que ha estat aquest curs i què ens ha aportat. Aquest punt de partença ens permetrà establir escenaris de reflexió i dibuixar posteriors línies d’acció. 

La resposta de les escoles ha sigut excepcional, l’esforç ingent mostrat per tots els professionals dels centres educatius ha portat com a conseqüència una incidència molt i molt baixa. És cert que malgrat aquesta reeixida voluntat de normalització, a l’escola realment han passat coses diferents. Tenint en compte que l’escola és un espai de creixement, optimista i il·lusionant, moltes d’aquestes coses tenen un vernís positiu i encoratjador. 

Una primera idea té a veure amb la millora tecnològica que han experimentat l’alumnat i el gruix dels equips docents. Les escoles l’han prioritzat per assegurar la docència en casos de confinaments grupals o individuals. Aquesta implementació ha comportat, també, una incorporació més ràpida dels elements tecnològics, amb una actualització dels dispositius i una modernització del programari utilitzat, amb un increment de la diversitat de continguts digitals en els entorns d’aprenentatge

Si relacionem l’aspecte abans mencionat amb l’àmbit organitzatiu, s’hi detecta una incidència encara més manifesta. Es valoren molt positivament les reunions telemàtiques amb un contingut més operatiu o que, senzillament, eviten el temps de desplaçament. Ens hem avesat a utilitzar una o diverses plataformes de videoconferència amb una facilitat i naturalitat molt notòries. Entraríem en una reflexió molt interessant si valoréssim l’eficiència de les reunions amb un alt component de debat, de discussió, si aquest mitjà és el més adequat. 

Els aspectes emocionals han passat a ser un element troncal absolutament indispensable. El benestar personal de tots i totes, alumnat i docents, parteix d’una escolta introspectiva que incorpora els altres. Generar espais de conversa individual i de grup on compartir estats d’ànim, sensacions, propòsits amb diverses dinàmiques és de vital importància. Activitats relacionades amb el mindfulness amb una alta capacitat d’introspecció també han tingut un pes important en el benestar emocional. Sentir-se bé amb tu i els altres constitueix un factor essencial en el creixement personal. Segurament amb l’epidèmia hem incrementat la nostra capacitat de resiliència, l’adaptació als canvis, al relativitzar situacions que en un altre moment podrien ser un problema més difícil de gestionar. 

El fet que força escoles decidissin ampliar els grups per reduir la ràtio a les aules ha afavorit la tasca del tutor en seguiment, acompanyament i orientació vers cada un dels alumnes i el grup classe. Ens ha permès treballar la incertesa com una font d’oportunitats, de ser capaços d’orientar el nostre futur amb una projecció positiva. 

La sensibilitat també s’ha projectat en les àrees més creatives, especialment en les arts plàstiques i audiovisuals. La motivació, la introspecció i la necessitat d’expressar la vivència personal o col·lectiva han materialitzat propostes amb una gran imaginació i que posen en relleu i despleguen els talents de l’alumnat. 

El reforçament pel gust de la lectura ha sigut un altre component destacable. El llibre per als infants i els joves ha passat a ser un company, un amic i un aliat més on s'han refugiat sovint. Un veritable tresor, tot un estímul on han vessat les seves il·lusions, els seus somnis i han imaginat escenaris ben diversos. Hem de preservar i continuar animant, també, des de les escoles aquesta revifalla del paper dels llibres a les nostres vides. 

Tot aquest devessall de noves realitats les hem de saber aprofitar per quan ens puguem treure, per fi, la mascareta.

Ricard Bahí és director pedagògic de la Institució Cultural del CIC

stats