La cultura de pau arriba a les aules

La pau anirà allà on sigui sincerament convidada. La pau no es pot aconseguir mai per la força. La pau no és un cop de vent sobtat, sinó la pedra en la qual cada dia cal esculpir l’esforç de conquerir-la. La primera frase és d’Alice Walker, la segona d’Albert Einstein i la tercera de Miquel Martí i Pol, però totes tres resumeixen a la perfecció l’esperit de la campanya Construïm la pau, organitzada per la Coordinadora d’ONG Solidàries i pels ajuntaments de Girona i Figueres amb motiu de la celebració, dissabte 30 de gener, del Dia Escolar de la No-violència i la Pau.

Aquesta campanya de sensibilització, única a tot Catalunya pel volum d’alumnes implicats, ha comptat amb la participació de més de 5.000 escolars de primària i secundària. En les festes de cloenda celebrades simultàniament ahir al matí al Parc del Migdia de Girona i a la plaça Catalunya de Figueres, els més petits van poder crear les seves pròpies Ciutats de Pau. A partir de maons fets de cartrons de reciclatge, els nens va construir fins a 80 casetes -40 a cada ciutat- que duien impresos missatges derivats de la seva formació prèvia en cultura de pau i drets humans.

“Per aconseguir la pau cal harmonia social, justícia, igualtat i l’eliminació de qualsevol violència”, afirma Núria Cuadrat, responsable d’educació pel desenvolupament a la Coordinadora d’ONG Solidàries, impulsora de la campanya escolar. “I això ens ho ha de proporcionar la nostra societat, que som nosaltres i l’entorn en què vivim”, afegeix.

La campanya, que arriba a la sisena edició a Girona i a la segona a Figueres, ha format prèviament els alumnes de secundària, que s’han convertit en talleristes i han passat per totes les escoles implicades ensenyant què vol dir cultura de pau. “Amb la proposta d’aquest any pretenem que alumnes, mestres, personal del centre i famílies reflexionin sobre aquest tema”, explica Cuadrat.

COMPETÈNCIES SOCIALS

Després de les cinc campanyes anteriors -Paraigües per la pau, Jardins per la pau, Timbalada per la pau, Fulards per la pau i Contes per la pau -, en aquesta edició s’ha optat per un projecte tan ambiciós com crear simbòlicament, i artísticament, ciutats ideals des del punt de vista de la temàtica tractada. A més d’escoles i instituts que garanteixen el dret a l’educació, les ciutats disposen d’hospitals que asseguren el dret a la salut, de jutjats i oficines d’atenció ciutadana que vetllen pel dret a la justícia i de parcs i zones verdes que promouen la sostenibilitat mediambiental. En fi, d’una llarga sèrie d’elements que afavoreixen la pau.

“Cal construir un context cultural educador en la pau”, subratllen els promotors de la campanya. “En el context social actual, com indica l’informe Delors, diferents veus diuen que les persones, per fer-se un lloc al món laboral, necessiten ser educades en competències tècniques però també socials: saber-se comunicar, saber treballar en equip, resoldre problemes, transformar conflictes positivament o tenir creativitat i iniciativa. Tot plegat és una bona oportunitat per a la cultura de pau, que té per objectiu desenvolupar aquestes habilitats”, insisteixen.

Al llarg del mes de gener, les escoles participants han treballat la cultura de la pau i els valors que se’n deriven a través de la il·lustració dels maons. Aquesta feina s’ha reforçat amb dinàmiques i tallers de pau adequats a cada edat. A més, i sempre amb el mateix eix temàtic, s’han dut a terme conferències, exposicions, hores del conte, visites guiades i fins i tot cantades per la pau. I els alumnes de sisè de primària han pogut participar en una sessió gratuïta sobre violència i alternatives a la violència a les aules a càrrec de la Policia Municipal de Girona.

DINÀMIQUES DE GRUP

Les Escolàpies i l’Escola Josep Pallach de Figueres van ser les primeres a estrenar la campanya, el 19 de gener passat, amb els tallers a les aules. Els nens van passar-s’ho bé jugant al pati i al gimnàs, repensant el concepte de pau i treballant-hi a partir de jocs curts i dinàmiques de grup. Des de llavors, s’han fet més de 150 tallers, a càrrec dels alumnes dels cicles de grau superior d’educació infantil, integració social i animació sociocultural dels instituts Vallvera de Salt, Ramon Muntaner de Figueres i Montilivi de Girona.

La Capsa Màgica, feta pels alumnes de P-3, i les Ciutats de Pau, pels de cinquè i sisè de primària, són els dos pols d’unes dinàmiques que persegueixen el mateix objectiu adaptant-lo a cada nivell. En el cas de la Capsa Màgica, es tracta que vagin traient de dins tot el que els fa estar en pau o aquelles coses que tenen o senten quan viuen la pau. Els nens i nenes es posen en rotllana, ajupits i tapant-se el cap amb les mans, posant la cara entre les cames. La dinamitzadora inicia el joc: “S’obre la capsa màgica i en surt... un petó!” Immediatament, els nens treuen el cap de les cames i s’aixequen corrents per fer-se petons amb la resta de la classe. Quan la dinamitzadora diu: “Tanquem la capsa”, tothom torna a la posició inicial. Es torna a obrir la capsa i en treuen abraçades, pessigolles, rialles, copets a l’esquena, trenets, grups de dos, grups de tres, un grup de nenes i nens gegant, una nena que aixeca un nen a coll, un nen que agafa la mà a una nena... Al final, es parla de tot el que ha sortit de la Capsa Màgica, que són algunes de les coses que es poden tenir quan hi ha pau.

A P-4 i P-5 es fa la Sopa de Pedra, feta amb tot d’ingredients de pau; a primer i segon de primària, proves d’equip per fomentar el treball i la cohesió del grup, i a tercer i quart, un joc basat en les alçades dels alumnes que promou la idea que els conflictes tenen més d’una solució i que totes poden ser vàlides.

VALORS ESSENCIALS

VALORS ESSENCIALS Les Ciutats de Pau són treballades pels alumnes de cinquè i sisè. En primer lloc, se’ls demana que individualment pensin en els valors que són importants per a ells i els ordenin de més a menys rellevants. Seguidament, es reparteixen tres tipus de cases on voldrien viure. Quan cadascú té casa seva, hi col·loca els valors que ha escollit, distribuïts de la manera que consideri més adequada: a la cuina, a les finestres, a la porta d’entrada… Després es formen grups de tres persones, es reparteixen una sèrie d’anuncis de premsa escrita i es demana a cada grup que els comenti i digui quins valors transmeten i quins valors pensa que estan més reconeguts en el nostre entorn social.

A continuació, cada grup fa un mural d’una ciutat i col·loca on creu convenient els valors socials comentats. Finalment, s’elabora un gran mural situant les cases fetes individualment en un costat, formant simbòlicament un poble, i les ciutats fetes en petit grup a l’altre costat, creant una gran ciutat. Serà el moment de contrastar els valors expressats a cada banda i d’obrir un debat que els permeti reflexionar sobre els valors personals i els socials i les semblances i diferències entre els uns i els altres. “La pau hauria de deixar de veure’s com una cosa utòpica. Si ens sabem comunicar, respectem opinions diferents a la nostra i treballem en equip descobrirem que tenim la pau ben a l’abast”, conclou Núria Cuadrat.

JOCS I MATERIALS PER TREBALLAR LA PAU I LA NO-VIOLÈNCIA

• Un joc per parlar dels sentiments i les emocions d’una manera lúdica i desenfadada. Afavoreix el treball per a la convivència i la resolució pacífica dels conflictes.
• Amb la idea de construir un Partenó de la pau, els nens han de decidir i consensuar quines són les peces que formaran cadascuna de les columnes del Partenó. Les bases de cada columna són els principis de la cultura de pau, i les peces a afegir-hi, les actituds que cal prendre per garantir-ne els principis.
• Un trencaclosques per treballar a tots els cicles de primària. Per aconseguir fer-lo caldrà deixar algunes peces de banda…
• Un joc destinat a nois i noies de secundària que dominin l’anglès. S’hi treballa la democràcia en diferents àmbits (familiar, laboral, escolar, social…) a partir del debat que generen les propostes que hi ha a les cartes.

PRINCIPIS PER EDUCAR EN LA PAU. ALGUNES PISTES

1. Reconèixer que tota persona és digna de respecte.
2. Tenir una mirada positiva envers els conflictes. Són una oportunitat de canvi i d’evolució.
3. Fer ús d’una comunicació no violenta, però sense por de dir el que considerem necessari.
4. No confondre les persones amb els problemes. Resoldre els conflictes sense personalitzar.
5. Cooperació. La capacitat de treballar conjuntament per aconseguir un objectiu comú.
6. Educar en una mirada multidimensional i transformadora, entendre que tothom es mou en diferents nivells alhora: el personal, el grupal, el de l’escola, el social i el ciutadà.