Un curs amb més alumnes a les escoles rurals

L’Escola Santa Margarida de Gósol (Berguedà) va començar el curs passat amb onze alumnes. Aquest any n’hi ha dinou, una consolidació important per a un centre que el 2015 va estar a punt de tancar per falta de demanda. A la mateixa comarca, a uns 50 km de distància, les escoles de Vilada i Borredà -Zona Escola Rural (ZER) Berguedà Centre- han tingut sis alumnes nous. El mateix fenomen ha passat a la ZER l’Aglà, formada per tres centres dels pobles del Molar, la Vilella Baixa i Gratallops, a la comarca del Priorat, i que ha vist créixer l’alumnat amb cinc infants. O a la ZER Montgrí, al Baix Empordà, que té sis alumnes nous. També s’ha incrementat l’alumnat de l’Escola Portella Blanca de Lles de Cerdanya i la dels Ventets de Collsuspina, al Moianès, amb dues noves incorporacions.

Es tracta d’exemples d’escoles rurals, centres públics de pobles petits, que han incorporat nous alumnes com un desencadenant més dels efectes de la pandèmia causada pel covid-19. La recerca d’entorns menys poblats, sumada a la possibilitat que han tingut moltes famílies de mantenir el teletreball, ha permès fer aquest trasllat definitiu que, segons Gaspar Gamisans, representant de les escoles rurals de Catalunya a la junta central de directors, “no és ni massiu ni globalitzat”, però culmina un procés que s’ha donat els últims anys: “D’una banda, hi ha el cas de famílies que han volgut fugir d’entorns massificats i que han fet el pas aprofitant que tenen segones residències o bé alguns contactes i vincles fets; i, de l’altra, es manté un segon fenomen, més extens en el temps, de persones que són partidàries d’un canvi de model de vida, més tranquil i en contacte amb la natura, amb l’aposta clara per una escola on els seus fills puguin gaudir de totes les oportunitats que els centres rurals els ofereixen”.

Actualment, d’escoles rurals a Catalunya n’hi ha 278. Tot i que el ventall de models és divers, “des d’escoles amb pocs alumnes fins a centres que podrien funcionar com una escola ordinària”, la majoria es caracteritzen perquè són centres educatius únics als pobles i que s’organitzen amb aules multigrau (on es barregen alumnes d’edats diferents). Una altra característica d’aquests centres és que molts s’agrupen en ZERs formades per entre dues i set escoles d’un entorn pròxim, que comparteixen recursos -per exemple, els mestres docents especialistes com els de música i anglès- i en alguns casos també el projecte educatiu, mantenint la identitat pròpia de cada nucli. Per a moltes d’aquestes escoles, l’arribada de nous alumnes ha suposat un alenada d’aire fresc per a la seva supervivència, alhora que ha ajudat a dinamitzar el territori, a consolidar la població dels nuclis urbans i a contrarestar el despoblament. Les mesures de seguretat per fer front a la pandèmia són les mateixes que a la resta de centres escolars, amb la diferència que sovint tenen un sol grup bombolla.

¿MATRÍCULA ESTABLE O TEMPORAL?

Saber si la matrícula d’aquest curs en aquests centres, en un context de plena pandèmia, és passatgera o s’acabarà consolidant és difícil. Gaspar Gamisans confia que entre un 60% i un 70% de les famílies es quedaran, sobretot en aquells casos “generats per la voluntat de fer un canvi d’orientació de vida i d’escola per als fills”. Marina Almenara, directora de la ZER Berguedà Centre, reconeix que hi ha famílies que ja els han expressat la voluntat de tornar als municipis d’origen un cop s’acabi la crisi del coronavirus. D’altres han fet el pas a un canvi de vida que ja feia temps que maduraven: “La majoria de famílies ja tenien un vincle amb el territori: o bé eren de la zona i hi han decidit tornar, o bé hi tenien una segona residència o bé hi tenien contactes amb parents o familiars”, explica.

Carla Pautas, directora de l’Escola Santa Margarida de Gósol, es mostra pessimista pel que fa al futur del centre. Ara mateix hi ha dinou alumnes, una xifra mai assolida les últimes dècades. Enguany tots els infants tenen amics de la seva mateixa edat per poder jugar i compartir experiències i, a més, han pogut incorporar una segona tutora: “Feia molts anys que no hi havia tanta canalla al poble, però sabem que és un pic passatger i que tornarem a ser on érem. Hi ha infants que venen de grans ciutats i que s’hi han adaptat molt bé, però les famílies ens han expressat que se n’aniran”, diu. “Ens sap greu, tot i que reconeixem la valentia de venir a viure a un poble com Gósol, on no disposem de tots els serveis i les comoditats que ofereixen nuclis més grans”, afegeix. Segons Asun Alcait, mestra i directora de l’Escola Llicorella de Gratallops (ZER l’Aglà), el benestar que ofereixen l’escola rural i els seus municipis acabarà convencent algunes famílies per quedar-s’hi de manera prolongada: “Soc molt optimista i vull pensar que l’escola rural els omplirà tant que es quedaran. Potser no tota la primària però sí un temps més enllà del coronavirus”.

El departament d’Educació, sense concretar la xifra de nous alumnes a les escoles rurals per a aquest curs 2020-2021, apunta que no s’hi ha percebut un increment notable de matrícula. Ho assegurava el conseller Josep Bargalló l’11 de novembre passat durant l’acte de signatura de dos convenis amb els ajuntaments de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà) i de Santa Oliva (Baix Penedès) per construir-hi nous equipaments educatius: “Des de la prematrícula de l’abril, passant per la matrícula del juny i fins a l’arribada dels alumnes al setembre, no hem notat grans canvis. No se’ns han buidat les escoles de les àrees urbanes, tot i que no sabem si això es produirà al llarg del curs tenint en compte la matrícula viva”. Els convenis signats, segons Bargalló, posen en valor “l’aposta pel món rural” del departament, tenint en compte que “el país només té futur amb l’equilibri territorial i amb el poblament de tot el territori”.

A UN MINUT DEL COL·LEGI

Segons les entrevistes que hem realitzat als diferents centres rurals, l’adaptació dels infants nous que hi han arribat és molt positiva. Un exemple és el de la Núria, que ha començat primer de primària a l’Escola Serra de Picamill de Vilada. L’any passat anava a una escola internacional, amb quatre línies per curs. Aquest any comparteix aula amb alumnes de segon i tercer i ha après una nova manera de treballar i d’aprendre. La seva mare, la Lourdes, està molt satisfeta del canvi que han fet: “M’agrada molt l’autonomia que està adquirint, l’entorn natural que gaudeix i explora i el projecte pedagògic del centre. Treballen valors i matèries que ella no feia i que considerem molt importants”, explica. La rutina de la Núria també ha canviat. L’any passat necessitava tres quarts d’hora de cotxe per arribar a l’escola. Aquest any surt cinc minuts abans de casa i hi arriba puntual a les nou. Pot dinar amb la família i passar les tardes jugant al parc o a casa dels amics: “Els pares ens ajudem entre nosaltres, ens coneixem i ens sentim tranquils i segurs. Nosaltres hem vingut arran de la pandèmia però l’objectiu és quedar-nos a Vilada”, explica la mare, que ha pogut fer teletreball com a advocada, igual que la seva parella.

Gabriela Calvar és mare de dos nens de sis i quatre anys. De Castelldefels se n’ha anat a viure a Gósol, on ha agafat el relleu de la Clareta per regentar la botiga de queviures del poble. La crisi econòmica causada pel covid-19 la va deixar sense feina: “Tenia un bar i feia d’auxiliar de vol i vaig perdre les dues feines”. Ara ha pogut aconseguir un lloguer més econòmic i ha descobert una escola que la satisfà molt: “Aprenen de manera personalitzada, grans i petits s’ajuden i l’entorn els ofereix molta llibertat. Ens hi sentim molt a gust”, conclou.

Les escoles rurals en xifres

• Escoles rurals a Catalunya: 278
• Zones d’escolarització rurals (ZER): 88
• Nombre d’alumnes escolaritzats en escoles rurals: 11.000
• Alumnes de mitjana per escola: 13
• Docents que hi treballen: 1.400
• Grups escolars: 851

Dades curs 2019-2020