GEMMA CASTANYER

Aules que defugen el silenci

L’Institut Serra de Miramar funciona com a comunitat d’aprenentatge. Una nova mirada educativa i social que vincula el barri i les famílies

L'Institut Serra de Miramar de Valls és l'unic centre d'ESO de Catalunya que funciona com a Comunitat d'Aprenentatge / TJERK VAN DER MEULEN Zoom

La Júlia, l’Adrià, el Sergio, el Jaume i l’Alexander treballen al voltant d’una mateixa taula un poema de Joana Raspall. Però no estan sols. Els acompanya el Josep Maria, un professor jubilat, ara voluntari del centre, que observa i respon quan és necessari. “No els ajudo -explica-. Soc aquí per dinamitzar, preguntar, fer que es qüestionin coses, aclarir conceptes i aconseguir que tothom participi més o menys igual”, diu.

Avui se’ls ha demanat respondre unes preguntes sobre el poema. Cadascú pensa individualment. Un per un expliquen i argumenten en veu alta quina resposta posarien i tot seguit consensuen una resposta conjunta de grup. L’apunten, i confirmen que en cada cas la resposta sigui la que han decidit conjuntament. Finalment l’exposen en veu alta a la resta de companys. “D’aquesta manera tothom aprèn”, diu Sílvia Güell, professora de llengua catalana. “Cada grup va al seu ritme, però tots acaben participant i adquirint els conceptes de l’activitat proposada. Si hagués fet una classe magistral probablement un 50% dels alumnes haurien desconnectat en algun moment. Així no”.

L’Institut Serra de Miramar de Valls és l’únic centre de secundària a Catalunya que funciona com a comunitat d’aprenentatge (CA), una nova mirada educativa basada en un conjunt “d’actuacions educatives d’èxit (AEE)” encaminades a la millora acadèmica i social de l’alumnat: “Les CA són un model d’escola inclusiva, vinculada amb el barri, un espai en què les famílies participen en l’educació dels infants. Les seves actuacions d’èxit es fonamenten en la literatura científica, i els resultats acadèmics i socials que s’obtenen són clars reveladors del seu èxit”, explica Anna Valentí, mestra i autora de l’article 'Les CA com a model educatiu del segle XXI'. De fet, l’estructura i el concepte de les CA compten amb una base científica molt sòlida, desenvolupada al llarg de més de 30 anys d’investigació i que involucra avui dia un equip de més de 70 especialistes de diferents països i diversos camps de coneixement. La seva base conceptual està avalada per les conclusions del projecte Includ-ed, desenvolupat per la Comissió Europea per identificar i analitzar estratègies educatives que ajudin a superar desigualtats i millorar resultats.

Actualment arreu del món hi ha un miler de centres educatius que funcionen com a CA. A Catalunya són una quarantena més els que estan en formació, com afirma Teresa Sordé, professora de la UAB i especialista en CA: “Tu no pujaries mai a un avió que no estigués testat, oi? Doncs en educació de vegades provem coses sense saber quins resultats obtindrem. En les CA es duen a terme aquelles actuacions d’èxit que han sigut certificades per la comunitat científica internacional. És a través d’aquesta mobilització que es canalitzen per millorar els resultats i la convivència”, explica.

UN INSTITUT SINGULAR

Ja en el plantejament dels seus inicis -el curs 2008-2009- l’Institut Serra de Miramar va apostar per ser una CA. “El concepte ens va enamorar”, afirma Rosa Carbó, directora del centre. “El que té d’especial aquest sistema és que demostra amb dades que els alumnes aprenen tots igual i que és totalment inclusiu. A més, provoca que el centre s’organitzi de manera diferent de la resta. Funcionem en petites comissions i, per tant, el lideratge de l’equip directiu és compartit”, explica.

Les CA són un model d’escola inclusiva, vinculada amb el barri, un espai en què les famílies participen en l’educació dels infants

L’organització en els anomenats “grups interactius” a l’hora de treballar i les “tertúlies dialògiques” són algunes de les activitats educatives d’èxit de les CA. De fet, al Serra de Miramar les aules criden l’atenció: el professor passeja i observa (en lloc d’explicar des de la pissarra); les taules i cadires s’agrupen en petits conjunts (en lloc d’estar en filera l’una rere l’altra), i tothom parla, argumenta i s’explica (en lloc d’haver-hi silenci). “Aquestes actuacions d’èxit motiven molt els alumnes perquè els ajuden a treballar tots els continguts”, explica la Rosa. “I, a més, quan apliques aquestes metodologies treballes totes les competències bàsiques: lingüístiques, digitals, les d’aprendre a aprendre, matemàtiques, científiques, de solidaritat, empatia, etc.”, afegeix.

A l’aula de 1r d’ESO, els nois i noies acabats d’arribar de primària s’han adaptat sense problemes i reconeixen que integrar-se en una CA els ajuda a aprendre més i millor: “A mi m’agrada treballar així perquè tots participem i ningú va pel seu compte -diu l’Adrià-. I, a més, com que debatem una resposta tot el grup conjuntament, tots ho acabem entenent”. “A mi, quan fem naturals, em va molt bé perquè és l’assignatura que em costa més”, explica la Júlia. “Si el Josep Maria [voluntari] s’asseu amb nosaltres segur que no ens desviem del tema. Ens ajuda a concentrar-nos i a estar per la feina”, afegeix el Sergio.

Perquè la classe pugui treballar en “grups interactius” hi ha d’haver més d’un adult a l’aula que dinamitzi la feina a fer, ja sigui professor o voluntari. És important no separar l’alumnat en funció de les seves dificultats sinó potenciar els seus aprenentatges dins l’aula. Entre altres objectius es pretén disminuir la competitivitat, generar solidaritat i augmentar l’aprenentatge acadèmic: “El meu principal repte és potenciar les interaccions entre el grup i aconseguir que els moderadors o voluntaris ajudin tots els alumnes a participar de l’activitat, que està pensada per ser resolta en un temps determinat”, explica la professora Sílvia Güell. A més, com afirma Teresa Sordé, “la recerca demostra que quan impliques les famílies (voluntàries) en l’aprenentatge instrumental, en l’organització i en la xarxa global del centre, això repercuteix en una millora dels resultats”.

LA FORÇA DE L’ARGUMENT

Al costat dels “grups interactius” un altre eix fonamental de les CA són les “tertúlies dialògiques”, en què es potencia la força de l’argument de cada alumne en un diàleg en què participa tota la classe. En aquest cas, i com explica Rosa Carbó, es demana, per exemple, que els nois i noies llegeixin una informació teòrica i en subratllin els continguts nous per a ells. Feta la feina, a l’aula s’inicia un diàleg en què cadascú explica i argumenta el que ha assenyalat i per què. “Aquest punt és molt interessant, perquè un dels principis de l’aprenentatge dialògic és la intel·ligència cultural, és a dir, es posa en valor el bagatge i el coneixement de cada alumne. Per tant, potser hi ha qui no coneix un concepte i el descobreix a través d’un company que, justament, el té claríssim”, explica la Rosa.

ELS CLÀSSICS

Una de les singularitats de les tertúlies dialògiques és el seu trasllat a la lectura amb “les tertúlies literàries dialògiques”. Al Serra de Miramar es demanen lectures obligatòries d’autors clàssics a tots els cursos, i després a l’aula es generen espais per a un diàleg en què apareix història, tradició, vida de l’autor, època, etcètera. “Cada alumne ha de llegir un capítol a casa i n’ha d’escollir un paràgraf. A l’aula haurà d’argumentar per què ha escollit aquell text i no un altre. Ens serveix per treballar molts aspectes de la lectura, així com també qualsevol tema relacionat amb els valors”, apunta la Rosa.

Pel que fa als resultats a les PAU (proves d’accés a la universitat), l’Institut Serra de Miramar se situa entre els millors del territori. El mateix passa amb l’Escola Joaquim Ruyra, que compta amb un 90% d’alumnat estranger: “Les CA no són una metodologia. Són una altra mirada, una manera d’entendre l’educació globalment per aconseguir fites d’èxit escolar. I no només acadèmic, que també, sinó sobretot d’atenció a la diversitat i d’inclusió”, conclou Raquel Garcia, directora de l’escola.

Principis de l’aprenentatge dialògic

  • Diàleg igualitari: A les tertúlies es respecten totes les aportacions de la mateixa manera. No s’accepta que hi hagi algú que ens vulgui imposar la seva com a vàlida.
  • Intel·ligència cultural: Totes les persones tenim intel·ligència cultural; al llarg de les nostres vides hem après moltes coses i de maneres molt diferents.
  • Transformació: Aprendre dialogant i valorant tot el que hem après al llarg de les nostres vides ens ha transformat. Ens sentim capaços d’aprendre moltes coses més.
  • Dimensió instrumental: El diàleg fa possible que aprenguem també coneixements més acadèmics i instrumentals, ja que quan llegim i comentem una obra també ens interessem molt per tot allò que va passar a l’època que es va escriure.
  • Creació de sentit: Nosaltres decidim què i com volem investigar i aprendre.
  • Solidaritat: La comunitat basada en l’aprenentatge dialògic es constitueix com un espai solidari creat per les aportacions de tots.
  • Igualtat de diferències: Totes les persones de les tertúlies som iguals i diferents. Respectem totes les diferències.