RAQUEL FONT

Apostar per un aprenentatge compartit

Les comunitats d’aprenentatge, en marxa des del 1978, tenen a l’horitzó tres grans reptes: assolir l’èxit educatiu per a tothom, eliminar les desigualtats i millorar la convivència. La fórmula passa per implicar les famílies en l’aprenentatge dels infants

Les comunitats d’aprenentatge tenen tres grans reptes, entre els quals millorar la convivència / FRANCESC MELCION Zoom

La Juliana ja fa ESO. Abans havia estudiat a l’Escola Joan Coromines de Mataró i ara, com a exalumna, hi continua implicada. La Montse és àvia de dues nenes que també estudien en aquest centre i l’Arantxa és mare de dos alumnes, una de cinquè i un de P4. Totes elles van de manera més o menys regular a l’escola per participar en els grups interactius, que són un tipus d’activitat en què els alumnes s’organitzen en petits grups de 4 o 5 i que amb l’acompanyament d’un adult -familiars voluntaris- fan algun tipus d’activitat preparada pel mestre de referència, que pot ser des d’un treball matemàtic a partir d’un joc de cartes fins a un treball de lectoescriptura a partir d’un conte o una història.

Els principals objectius dels grups interactius són implicar les famílies en l’aprenentatge dels infants i que els nanos interactuïn entre ells, de manera que tots puguin participar en la mesura de les seves habilitats i evitar així la segregació i la competitivitat. Està comprovat que els grups interactius no només milloren l’aprenentatge dels alumnes sinó també la convivència i són un tipus d’activitats, anomenades actuacions educatives d’èxit, característiques de les comunitats d’aprenentatge.

ACTUACIONS D’ÈXIT

Com s’arriba a ser comunitat d’aprenentatge? Qualsevol centre pot ser-ho però implica tot un procés que passa per diferents fases i que s’ha d’anar revalidant anualment amb una memòria. I sobretot també s’han de dur a terme les anomenades actuacions d’èxit: grups interactius, tertúlies dialògiques i biblioteca tutoritzada, a més de fer formació per als familiars i fomentar la participació educativa de la comunitat. Aquestes actuacions d’èxit donen suport als tres grans reptes de les comunitats d’aprenentatge: superació de les desigualtats, èxit escolar per a tothom i millora de la convivència.

Els grups interactius no només milloren l’aprenentatge dels alumnes sinó també la convivència

A l’Escola Joan Coromines de Mataró, a més dels grups interactius, porten a terme tertúlies dialògiques -de fet en diuen lectures dialògiques-. En aquest cas, la tertúlia gira al voltant d’obres literàries, clàssics de la literatura universal, i ho fan basant-se en els principis de l’aprenentatge dialògic: totes les persones som iguals i tothom té veu; tothom té capacitat d’aprendre i pot adquirir una intel·ligència cultural que no necessàriament s’ha après en contextos acadèmics; la interacció entre els alumnes afavoreix els aprenentatges; s’ha de donar sentit al que s’està aprenent; totes les cultures i habilitats són igual de vàlides, i la solidaritat és bàsica per tenir un projecte igualitari.

A l’Escola Lledoner de Granollers, a més dels grups interactius i les tertúlies dialògiques, també han posat en marxa la biblioteca tutoritzada, que obren un cop a la setmana amb una voluntària que fa servei de préstec i ajuda alguns alumnes fent reforç als que ho necessiten.

FAMÍLIES IMPLICADES

El Lledoner es va crear fa 13 anys a partir d’una necessitat, perquè 50 infants de Granollers s’havien quedat sense plaça a P3. Es va plantejar la creació d’un nou centre a tres mestres amb la condició que, d’alguna manera, fos un projecte especial. De seguida van tenir clar que volien crear una comunitat d’aprenentatge i ho van exposar a les famílies. I és que per ser comunitat d’aprenentatge és imprescindible tenir l’aprovació dels diferents sectors implicats. En aquest cas ho van votar i el projecte va tirar endavant. “Des del primer moment vam comptar amb la implicació de les famílies”, explica la directora actual del Lledoner, Maria Jornet. Durant el primer curs no tenien ni edifici i van estar en un local de l’Ajuntament; va ser durant aquell any que va començar la fase de somni, és a dir, de reflexionar i debatre quina escola volien, i també es van començar a crear les primeres comissions.

“Per a nosaltres el més important és poder estar tan a prop de les famílies, la seva participació, tot i que de vegades costa i llavors es tracta d’anar-les a buscar i fer-ho fàcil”, explica Jornet. Per a Narcís Mora, membre de l’equip directiu del Joan Coromines, també és fonamental: “Si la família s’hi implica, l’actitud dels alumnes en els estudis és molt més positiva”.

"Si la família s’hi implica, l’actitud dels alumnes en els estudis és molt més positiva"

Narcís Mora - Escola Joan Coromines

Segons Marta Mas, directora de l’Escola El Calderí de Caldes de Montbui, “les actuacions d’èxit són les que marquen el projecte, però llavors cada comunitat ho pot fer de maneres diferents”, com per exemple la participació de les famílies, que a més de formar part de les comissions poden entrar a les aules a fer tallers, a fer ambients, a explicar el seu ofici... A El Calderí ofereixen també algunes formacions, com ensenyar català a famílies que no el parlen perquè es puguin integrar millor.

FUNCIONAMENT ASSEMBLEARI

Les comunitats d’aprenentatge, per tant, es caracteritzen no només per dur a terme les actuacions d’èxit sinó també per la implicació de les famílies i de l’entorn del barri, que d’alguna manera influeixen en l’aprenentatge i el desenvolupament de l’infant. Una de les formes de participació de les famílies és intervenint directament en el funcionament del centre, que segons Narcís Mora, del Coromines, “és assembleari”.

S’organitzen en comissions mixtes, formades per pares i mares i per mestres. De comissions n’hi pot haver de molt diferents, depenent de les necessitats de cada escola: de convivència o benestar, verda, de formació, de comunicació, d’infraestructures, de serveis (menjador, extraescolars, acollida, casals...), econòmica... Normalment un representant de cada comissió participa en una reunió mensual de coordinació -que al Lledoner i a El Calderí anomenen gestora- i que és la que pren les decisions del dia a dia i en què també participa la direcció del centre i la junta de l’AMPA. A més, una vegada a l’any hi ha un plenari o assemblea en què es convida totes les famílies a reflexionar sobre alguna qüestió. Al Coromines, en canvi, no hi ha gestora i cada mes es fa una assemblea en què poden participar tots els membres de la comunitat.

Les comunitats d’aprenentatge, a més, com totes les escoles, també han de tenir el consell escolar, que és l’òrgan màxim de decisió. En el cas del Joan Coromines, Mora assegura que per ser coherents “el consell escolar té molt en compte el que es decideix a l’assemblea”. A El Calderí les funcions estan diferenciades però sempre hi conviden els membres de la gestora, tot i que no tenen dret a vot. Sempre intenten arribar a un consens perquè “l’escola el que vol és ser molt transparent i tothom és convidat a assistir a totes les reunions”. De fet, cada divendres treuen un butlletí que es diu 'El Xiulet', que informa de tot el que es va decidint.