LAURA PINYOL

Ciència en joc!

Bona part de les professions del futur tindran una base STEM. Què es pot fer per fomentar la passió per la ciència des de l’escola?

La ciència pot ser divertida i atractiva per als infants / FOTOS: C. ATSET / P. VIRGILI Zoom

L’edició d’enguany del Fòrum Econòmic Mundial que se celebra a Davos (Suïssa) va centrar part dels seus debats entorn del tema 'Globalització 4.0: formant una arquitectura global en l’era de la Quarta Revolució Industrial'. El Fòrum plantejava com a amenaces per al futur de la humanitat el canvi climàtic, l’esgotament dels recursos fòssils, la necessitat de recursos per alimentar tots els habitants del planeta, la contaminació del medi ambient i la disminució de la biodiversitat. Davant d’aquests problemes majúsculs i urgents, la revolució 4.0 ha d’impulsar el desenvolupament de nous sistemes ciberfísics, a partir de l’aplicació de l’internet de les coses, que reconvertirà el paradigma industrial.

I, amb tota aquesta projecció, encara un altre avís: el 65% dels nens d’avui treballaran en el futur en professions que no existeixen o tot just comencen a albirar-se. Aquest pronòstic significa que la revolució tecnològica i la creació de futurs llocs de treball són compatibles. I una de les demandes fonamentals per a aquesta nova era són les habilitats STEM, és a dir, ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques.

Els futurs universitaris sembla que ja tenen certes predileccions pels oficis del futur, si tenim en compte els graus més demanats l’any passat. La nota de tall més alta per cursar estudis universitaris -a falta de ser les d’aquest curs, que es publicaran a principis de juliol- van ser per al doble grau en física i matemàtiques que imparteixen tant la Universitat Autònoma de Barcelona com la Universitat de Barcelona amb un 13,25 i un 12,82, respectivament. La seguien medicina a la UB, amb un 12,82, l’enginyeria física de la Universitat Politècnica de Catalunya amb un 12,73 i el grau de filosofia, política i economia de la UAB i la Universitat Pompeu Fabra, amb un 12,1. La tendència va ser que medicines i altres carreres biotecnològiques tornaven a ser els estudis amb qualificacions més elevades i amb una demanda més alta.

ALTA DEMANDA

Però, com es conreen les vocacions científiques des de l’escola? La Unesco ja va determinar que els quatre pilars de l’aprenentatge han de ser aprendre a ser, aprendre a conèixer, aprendre a fer i aprendre a conviure. Una visió més holística de l’educació que ha permès introduir noves metodologies a les escoles, una flexibilització dels currículums i les assignatures i la generalització del treball per projectes a partir dels quals els infants determinen interessos, es fan preguntes, investiguen o busquen estratègies per trobar solucions, i n’extreuen conclusions. Aquesta base és un bon punt de partida per introduir el caràcter científic a l’escola i funciona en tots els àmbits, tant per a les ciències físiques com per a les socials.

CIÈNCIA A L’ABAST DES DE LES PRIMERES EDATS

Com portar la ciència a les aules és una inquietud cada vegada més estesa. Al mes d’abril, sense anar més lluny, es va celebrar a Manresa el primer congrés sobre ciència a les primeres edats. Més de 130 estudiants del cicle formatiu de grau superior d’educació infantil dels centres de Manresa, Manlleu, Navàs i Sabadell i del grau en educació infantil de la UManresa van participar-hi per posar en contacte estudiants i promoure l’intercanvi d’experiències, amb l’objectiu també de “mostrar el compromís educatiu de les estudiants”, comenta Laura Torreguitart, la directora del congrés.

La celebració forma part dels objectius marcats pels estudis d’educació infantil per impulsar el canvi en l’àmbit educatiu i normalitzar la presència de la ciència i l’experimentació a les aules. Però perquè això passi és bàsic que els mestres tinguin una bona base formativa no només en matèria de coneixements sinó també en metodologies didàctiques basades en l’experimentació i el mètode científic.

Cal normalitzar la presència de la ciència i l’experimentació a les aules

Dos dels tallers es van fer a l’espai Lab 0_6 de la universitat, que funciona des de fa anys com un centre de descoberta, recerca i documentació per a l’educació científica a les primeres edats, tant per a escoles com per a famílies. En aquest espai, que també té la seva versió sobre rodes, que es deixa en préstec als centres educatius, és possible fer activitats com l’Aigua de Colors o les Boles de Terra, amb què a partir de realitats molt naturals es planteja una mirada des del punt de vista científic, com ara per què es produeixen interaccions entre substàncies, quina és la importància de les proporcions en les barreges o quines són les propietats dels materials.

INNOVACIÓ I EVIDÈNCIES CIENTÍFIQUES

Per la seva banda, la metodologia Science Bits, creada per la International Science Teaching Foundation (ISTF), una organització sense ànim de lucre, ajuda els professors de secundària a acostar la ciència amb motivació i de manera activa per millorar l’aprenentatge dels alumnes. El focus es posa en experimentar, raonar, discutir i aplicar els coneixements per trobar una resolució a un problema. El mètode ofereix lliçons dissenyades sobre el model d’ensenyament constructivista de les 5E (engage, explore, explain, elaborate i evaluate), que ofereixen continguts multimèdia interactius per desenvolupar un aprenentatge basat en la investigació i el descobriment, i centrat en el desenvolupament de les competències bàsiques.

Héctor Ruiz Martín és el representant d’aquesta fundació a Catalunya i assegura que una eina així “té un potencial pedagògic fàcil d’utilitzar i aplicar a l’aula”. Avui, a Catalunya, es valen d’aquest recurs uns 400 centres públics, concertats o privats, com l’Institut-Escola Les Vinyes de Castellbisbal, l’Escola Virolai de Barcelona i el Col·legi Europa de Sant Cugat del Vallès.