Com augmentar el rendiment acadèmic

La relació tecnologia-infància desperta sentiments contradictoris en els pares i mares. Després d’unes quantes setmanes amb el curs començat, les preguntes són reiteratives: ¿l’ordinador, la tauleta, el mòbil o les consoles són més perjudicials que beneficioses? ¿O poden ser bons aliats dels estudis? Com apunten els experts, la tecnologia és fonamental per potenciar l’aprenentatge i les capacitats intel·lectuals dels infants. Tot i això, hi ha riscos, determinats pel mal ús que es fa dels dispositius i eines electròniques, que acaben afectant la capacitat d’atenció i concentració.

Per què és tan difícil de controlar? On és l’equilibri? Els experts adverteixen que “la hiperfocalització i dependència als dispositius produeix una hiperestimulació dels nostres sistemes de recompensa cerebral que limita l’atenció que prestem a l’entorn i a nosaltres mateixos, la qual cosa afecta directament l’aprenentatge i la capacitat d’estudi”. El doctor Manuel Antonio Fernández, especialista en neurologia pediàtrica i membre de la plataforma TopDoctors.es, explica els efectes de les tres respostes que la tecnologia ofereix al nostre sistema nerviós -gratificant, immediata i repetitiva- i que fa que els més petits “es tornin tecnològicament insaciables, sense poder pensar en res més, i que això afecti, en conseqüència, el seu rendiment escolar”.

La incorporació de les noves tecnologies al dia a dia dels nens petits produeix canvis en la seva estructura i funcionament cerebrals. “Això vol dir que pot tenir tant efectes positius com negatius, igual que qualsevol altra experiència que desenvolupin -detalla Fernández-. Per això és necessari comptar amb un coneixement dels aspectes positius més rellevants i dels principals riscos que comporten, per poder fer-ne un ús correcte”.

GRATIFICANT I IMMEDIATA

La resposta gratificant és variable en cada persona, moment o edat, i per això cada criatura té les seves preferències. “La quantitat d’opcions (ordinador, mòbil, tauleta...), la seva omnipresència i el fàcil accés als dispositius fan que els nens i joves tinguin una resposta a la seva voluntat sense necessitat d’esforç”, exemplifica el doctor. La immediatesa dels aparells electrònics “estimula de forma intensa i directa el nostre mecanisme de recompensa (gratificació) cerebral”. La impaciència i la impulsivitat són propis dels nens petits, perquè el seu mecanisme d’autoregulació immadur els dificulta un autocontrol correcte sobre si mateixos. La tolerància a l’espera es va desenvolupant amb l’edat i, per tant, s’ha d’educar, recomana Fernández.

“La resposta repetitiva o il·limitada és la que més dependència produeix -apunta l’expert en neurologia pediàtrica-. Una recerca a YouTube, per exemple, es pot repetir tantes vegades com es vulgui. Si ho unim a la immediatesa, comprenem la transcendència de la situació: li podem donar al nostre cervell el que vol de seguida i de forma indefinida, amb la qual cosa, si no ho controlem adequadament, el que pot ser que estiguem fent és crear un cervell dependent que s’aïlli de l’entorn”.

Dibuixat el panorama, la gran pregunta és: què podem fer?

‘DETOX’ TECNOLÒGIC

Aquí arriba la solució clínica: un ‘detox’, una desintoxicació de l’excés tecnològic infantil, augmentarà la capacitat d’estudi i concentració. “No es tracta de relegar el paper de l’electrònica a un segon pla, però la dosificació de la tecnologia tampoc ha de ser una mesura temporal o excepcional. L’objectiu és que els nens aprenguin a gestionar-la i donar-li l’ús correcte”, subratlla Fernández. Cal establir rutines que infants i joves tinguin incorporades.

Quan s’estudia, la tecnologia ha de quedar fora de l’abast. “Les interrupcions ocasionades per trucades, missatges o temptacions de mirar les xarxes socials produeixen una baixada de rendiment i, a més, tenir-los a l’abast dona lloc al fet que, al més mínima senyal de cansament o avorriment, s’intenti contactar amb amics i companys”, recorda el metge. Per tant, adeu a la concentració i l’esforç si el mòbil és al costat dels apunts.

El doctor subratlla que els joves noten “ansietat anticipatòria; senten una pèrdua si no es connecten” mentre la resta dels seus amics estan en línia. El seu consell és que aquesta sensació es pot reduir amb “informació racional i educació emocional”. “És fonamental que els pares treballin amb els seus fills de forma contínua” i els expliquin que hi ha temps per a la diversió, però separada de l’estudi.

HORARIS CONCRETS

Per tant, cal establir i negociar horaris concrets i sense excepcions i estudiar en un espai endreçat i comfortable. “Per exemple, a la consola s’hi juga una hora els dissabtes, el mòbil es guarda al calaix quan s’entra a casa i es treu només una estona un cop acabats els deures abans de sopar”. Això els “farà experimentar l’esforç i la recompensa d’haver aconseguit complir amb tot, i també els ajudarà a disminuir la sensació de pèrdua abans comentada”.

Bons hàbits per millorar l’estudi i concentració

La psicòloga Marta Castelos, experta en educació emocional, aconsella que per millorar l’estudi i la capacitat de concentració s’habiliti un espai “sense distraccions, ben il·luminat, ventilat, endreçat, silenciós i ben condicionat amb tot el que pugui necessitar l’infant per fer les feines i estudiar”. Apunta que cal crear una rutina d’estudi i establir un horari perquè l’infant aprengui a gestionar el temps. “Els pares poden ajudar amb els deures si la criatura té dubtes, però no li han de fer la feina, només orientar-lo, perquè, si no, perdrà confiança i se sentirà incapaç de superar reptes”. Considera que “l’aprenentatge comença a casa; per tant, és important inculcar als fills les ganes d’aprendre”. És clau també que aprenguin diferents tècniques per millorar la concentració, com subratllar, fer esquemes, resums... I a mesura que són més grans, que “es creïn un pla d’estudis, amb un calendari gràfic on es vegin les dates de lliurament d’exàmens i treballs per organitzar-se millor”.

Els experts consultats aconsellen potenciar l’esforç com a resposta gratificant. “Es tracta d’una estratègia que ha d’implantar-se aviat en els més petits. Inculcar la dinàmica de l’esforç i donar exemple amb les accions pròpies no és sempre fàcil en la nostra societat, i requereix molta voluntat per part dels pares”. Un exemple: “Valorar el temps dedicat a l’estudi per sobre dels resultats i premiar el primer davant del segon”, apunta el neuròleg.

El flux constant d’informació entre els dispositius i el nostre cervell potencia de forma extraordinària la productivitat i la nostra capacitat d’aprenentatge, gràcies a la integració dels nostres sentits amb l’electrònica. Adequadament controlades, les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies són positivament inimaginables.

Fomentem la tolerància a l’espera

En una societat impacient com la nostra, promoure la tolerància a l’espera dels més petits és un repte olímpic, però no impossible. El doctor Manuel Antonio Fernández, especialista en neurologia pediàtrica, recomana els programes de punts. S’estableixen una sèrie de recompenses -millor experimentals que materials- mitjançant uns punts o gomets, que els infants poden intercanviar per gratificacions. D’aquesta manera, “si s’estableix un sistema ben desenvolupat es demora la resposta positiva a canvi de les expectatives d’aconseguir-la amb l’acumulació de punts, alhora que pot aprofitar per potenciar l’esforç per aconseguir un resultat”, aconsella l’expert. I si es fa ús de la tecnologia, millor compartida: l’ús social de la tecnologia té menys repercussions negatives que l’individual. “Com amb els jocs de taula, pot ser una activitat molt enriquidora a nivell intel·lectual”.