'Bueno', 'pues', 'vale': com aprenen català els futurs mestres

BarcelonaAvui toca examen oral individual, em diu el professor de llengua catalana per a l’ensenyament de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona Jordi Clopés. Les alumnes (només hi ha un noi a l’assignatura, però avui no hi és) estan estudiant el doble grau d’educació infantil i primària, i són al primer curs. Després, cap altre curs més del doble grau té assignatures sobre llengua tal com l’estudien en aquesta assignatura. “En tenim d’altres, però com la que fem aquest semestre, que ens avalua la pronúncia, la dicció, l'entonació, i la fluïdesa, no”, expliquen.

Tornem amb l’examen. Avui n’hi ha perquè és la tercera classe del semestre, i el professor necessita fer un diagnòstic personalitzat de la parla. “Durant les dues classes anteriors hem fet redaccions, que ja les tinc corregides, i avanço que només n’he aprovat 9”. Quan ho diu, totes fan un “Ohhh” de sorpresa trista. El professor els recorda que són proves per comprovar-ne el nivell, que a partir de la setmana vinent els exàmens començaran a comptar.

Ara sí, les alumnes, que s’havien assegut en cercle per comentar la mecànica de la classe, surten a fora, i a dins s’hi queda només l’Andrea. El professor li explica que la prova oral consisteix en parlar durant tres minuts a partir de la pregunta que li farà. I li diu: “Per què vas decidir que et volies dedicar a l’ensenyament?” L’Andrea li respon que a la família té dues tietes mestres, que sempre li ha agradat relacionar-se amb criatures, i que fins i tot a cinquè i a sisè de primària es va oferir a la coordinadora de menjadors de la seva escola per ajudar l’alumnat d’infantil a l’hora de menjador.

Quan ha acabat d’explicar-ho, el professor li passa un full escrit amb paraules que ha de pronunciar: Barcelona, mica, mare, alcohol, carpeta, pont, Rosa, rossa, dotze, metge, palla, joc, gec i xoc. Un cop dites, Clopés li comenta en què s’ha equivocat i què ha de millorar: “El pues és doncs, el bueno és bé i el vale és d’acord. Un error sistemàtic en un examen oral descompta dos punts. També has dit que no fas «ninguna activitat extraescolar» quan se n’ha de dir cap". Sobre la pronúncia, Clopés li remarca la diferència entre la s sonora i la s sorda. “No es pronuncia igual Rosa que rossa. Ho treballarem molt a classe, i t’hi hauràs de fixar i esforçar-t’hi per assimilar-ho; t’ha d’acabar sortint de manera natural”. Li fa dir una paraula nova, vall, i li diu que no és vai. “M’ha semblat que fas una i en comptes de doble ela. També ho treballarem”. La puntuació la marca el departament, i el professorat segueix unes pautes acordades per a tots els exàmens orals i escrits.

Quatre exàmens setmanals

L’Andrea se’n va de l’aula, i entra una nova alumna, la Laura. Només sentir-la parlar, el professor n’identifica l’accent. “Soc de la Canya, d’Olot”, diu la Laura. La prova serà bufar i fer ampolles. La Laura explica que l’any passat es va matricular a matemàtiques perquè el professorat de batxillerat li deia que amb les notes que tenia, amb la facilitat per les matemàtiques, matricular-se al doble grau de mestre seria massa fàcil per a ella. “Va ser un error, perquè em vaig adonar de seguida quan era a matemàtiques que allò no m’agradava”, assenyala la Laura. Aquest any ja està estudiant el que volia de veritat, i a la prova oral el professor només li ha corregit una paraula, alcohol, li ha fet saber la neutra de la segona en el català oriental. Res més. Bé, sí, li ha comentat que haurà d’ajudar les companyes amb els sons de les paraules que ella ha pronunciat correctament (neutres, sonores, obertes i tancades). “Aquesta tasca, de parlar i corregir-vos entre vosaltres, és molt important perquè sortiu de classe i canvieu de llengua”. L’alumna a qui toca ara examinar-se, la Laia, passa la prova també sense cap problema. "Només t’hauràs de fixar més en la velocitat de la parla, perquè parles amb molta rapidesa; per la resta, res més". Com a la Laura, li demana que ajudi les companyes que tenen problemes amb la parla, especialment amb la pronúncia correcta dels sons.

Acaba l’examen dues hores després (a la setmana, en fan un total de quatre de llengua), i de les 13 alumnes que ha avaluat 4 han suspès l’examen. Les altres, aprovades.

Més hores de formació en llengua

A la pròxima classe, el professor explicarà cada un dels errors que ha anotat, i també repartirà les redaccions, corregides. "Les redaccions les puntuo sobre 20 punts, dels quals descompto un per falta", diu. La distribució exacta és tres punts per coherència del text; tres més per cohesió; tres per lèxic i estil, un per adequació i deu punts de correcció ortogràfica. "Si no han escrit el títol de la redacció, els descompto mig punt. Si no han fet marges, també". Abans d’acabar la classe, ensenya dos textos a les alumnes, que donen permís perquè la periodista s’hi fixi. En una de les redaccions, els vermells assenyalen repeticions constants de les mateixes paraules. És una redacció d’un full i mig, i hi surt escrit dues vegades procés i dues més essència. A banda de remarcar-li que no hi ha títol –ho ha escrit el professor en lletres capitulars, per remarcar-ho bé–, també li ha assenyalat que el text no té introducció. En el segon text, el bolígraf vermell s’ha entretingut a encerclar les paraules que no estan accentuades correctament. N’hi ha unes quantes: hi ha un després com a adverbi mal accentuat, un curiós, que també ha escrit amb l’accent que no toca, i un introduir que erròniament ha posat amb dièresi. També li ha assenyalat que no hi ha títol i que els paràgrafs comencen amb connectors que no tocaven per ser un text d’opinió, argumentatiu. Totes dues redaccions estan suspeses, amb un 4 la primera i un 3,5 la segona. "És la primera vegada que suspenc un examen", comenta l’alumna del 4. No s’ho esperava gens.

El professor els diu que ho treballaran tot, que les primeres proves que han fet són diagnòstiques, perquè sàpiguen el nivell de llengua que tenen. Els queden tres anys més de grau per convertir-se en mestres d’infantil i primària alhora, i quan acabin el mes de juny hauran acabat amb la seva formació en llengua, tal com l’han estudiada a primer. "N’hi hauria d’haver més, i és un tema de què just avui hem parlat", diu Clopés, que afegeix que fa temps que es comenta que hauria de ser així.

Classes pràctiques

Mentrestant, al grau en mestre d’educació primària de la Universitat de Girona, el professor de l’assignatura obligatòria de 4t, llengües II, Raimon Portell, explica la seva experiència: “A l’últim curs del grau, de gairebé 80 alumnes, uns sis o set tenen mancances greus en llengua, la resta superen bé l’assignatura, que està dedicada a teoria de la llengua escrita, tant la que llegeixen com la que escriuen”. “La majoria escriuen de forma correcta, i insisteixo que a 4t són pocs els que han de continuar insistint en els coneixements de la llengua”, diu Portell.

Malgrat això, com a professor d’assignatura obligatòria de llengua a l’últim curs del grau, té clar que una de les seves funcions principals és explicar-los que sense el català "no hi ha classe de cap tipus que puguin impartir". "I també els explico que la bona comprensió escrita és essencial per accedir al coneixement”. A partir d’aquesta teoria, el professor, i també escriptor, Raimon Portell els pregunta sobre com van aprendre a llegir i a escriure. “Els hi faig recordar, perquè entenguin amb els coneixements que han adquirit com és el procés”, diu. La sorpresa que es troba, afirma el professor, “és que molts es van dedicar a omplir quaderns de cal·ligrafia, un mètode d’ensenyar llengua del segle XIX, quan el que les criatures han de fer és fer servir la mà fent activitats de tota mena: dibuixar, fer gargots i molt més”.

Dins de la mateixa assignatura, Portell planifica pràctiques a l’Escola La Draga de Banyoles, on els seus alumnes han de preparar-se activitats d’una hora de llengua (a partir de literatura) per a grups de 2n, 3r i 5è de primària. “Les classes les imparteixen per a grups de quatre, i mentre uns hi actuen, els altres s’ho miren; per tant, a classe ells mateixos són els que han d’analitzar com va anar l’activitat”. És en aquesta classe pràctica, davant de criatures, i sense cap professor al davant, quan ells mateixos s’adonen que “aquell que anava més justet a l’hora d’escriure, en canvi, és més hàbil oralment, i sap captar l’atenció de les criatures”. Habilitats que aprenen al llarg de la carrera i que, ben segur, necessitaran quan s'enfrontin sols a una classe.