Aquest curs m'estreno! Parlem amb quatre joves que canvien d'etapa

BarcelonaPer a l’Aina, en Jaber, l’Anna i l’Íker, el curs que comença ve carregat de novetats. Hi parlem per saber què n’esperen de la nova etapa, com l’afronten i quins canvis els esperen.

Aina: “Sé que trobaré a faltar jugar amb nens i nenes més petits que jo”

Té 12 anys i al setembre començarà 1r d’ESO en un institut de Berga després d’haver fet la primària en una escola rural

Aquest curs, l’Aina Camprubí (12 anys) començarà 1r d’ESO en un institut de Berga després d’haver estudiat tota la primària a l’escola rural de Borredà, al Berguedà. “A la classe sempre hem estat entre 7 i 10 alumnes d’edats diferents –entre els quals el meu germà Aniol–; els últims anys jo he estat la més gran”, explica. Acostumada a un entorn molt pròxim i familiar, d’aquí a pocs dies haurà de fer front a un canvi d’etapa important que li suposarà noves rutines, noves amistats i nou professorat: “Em ve de gust conviure amb companys de la meva edat, però sé que trobaré a faltar jugar amb nens i nenes més petits que jo. De vegades tinc dubtes sobre si m’agradarà aquest canvi perquè no tinc gaires ganes de fer-me gran”.

A l’Aina li agradaria ser artista, poder entrar a l’Institut del Teatre i dedicar-se al cant i el ball. Després de l’escola fa moltes extraescolars –música, teatre, tècnica vocal, karate, anglès i ball contemporani–. Però aquest primer trimestre, d’extraescolars no n’hi haurà, caldrà adaptar-se a la rutina de l’institut i anar assimilant a poc a poc les noves metodologies: “Crec que el que més la impactarà serà el tracte humà”, apunta la seva mare, Mireia Magrans. “Hi ha mestres que l’Aina les ha tingudes des de 1r de primària i són com les seves segones mares. Aquest tracte personalitzat que ofereix l’escola rural és únic i té un valor incalculable. Ara tindrà un docent per assignatura i haurà de dur a terme les tasques que li encomanin. Fins ara ella ha treballat totes les matèries a partir d’un centre d’interès i per projectes, no ha tingut mai deures. Esperarem a veure com va l’adaptació i progressivament podrà anar fent les extraescolars que tant li agraden”, argumenta.

Per poder arribar a l’institut, l’Aina haurà d’agafar l’autocar que surt de Borredà puntual a les 7 –“si el perds no t’esperen”, afegeix– i tornar a casa un cop acabin les classes, al voltant de les 14.30. “M’hauré de llevar molt d’hora i fer mitja hora de trajecte fins a arribar a Berga. L’hora de dinar també serà més tard perquè a la tarda no tenim classe”. Al bus hi trobarà la Mar, la seva gran amiga i l'única companya que tenia a l’escola de la seva mateixa edat: “Anirem a instituts diferents perquè així ho hem volgut, però segur que ens mantindrem igual d’unides”.

Si hi ha una cosa que li fa molta il·lusió del nou curs és poder tenir un ordinador per a ella sola a més de poder fer noves amistats. “Està igual de preparada que els seus companys. Confiem que tot anirà bé”, conclou la mare.

Jaber: “La meva il·lusió és entrar a la universitat i estudiar dret”

El curs vinent començarà batxillerat amb l’objectiu de convertir-se en estudiant universitari. És el gran de tres germans, viu a Mataró i vol estudiar dret

Ha acabat 4t d’ESO satisfet per les notes obtingudes i l’esforç que hi ha dedicat. “No ha estat fàcil”, admet el Jaber. “Després de la pandèmia vaig haver de canviar d’amics perquè notava que les coses no m’anaven bé. Els companys no m’ajudaven a millorar i em distreia massa. A partir de 3r d’ESO les notes van millorar molt. He aconseguit centrar-me i quan ha calgut estudiar he estudiat. Gràcies a aquest canvi he superat l’ESO i podré estudiar batxillerat. De vegades penso que si hagués reaccionat abans hauria obtingut una nota mitjana més alta”.

Des que tenia tres anys en Jaber Elhmaidi (15 anys) estudia a l’escola GEM de Mataró, centre concertat de dues línies, que ell defineix com a “molt familiar”. Reconeix que el pas de l’ESO al batxillerat li fa “respecte”, tot i que vol experimentar-lo. “N’hi ha que em diuen que és molt dur i d’altres que no és tan difícil... Vull saber per mi mateix com és. Sé que hauré de fer un canvi de mentalitat i que hauré de ser constant”.

Apassionat dels esports, en Jaber és el gran de tres germans. Juga en un equip de futbol i sempre que pot, surt a córrer o va amb bicicleta. “Quan vaig acabar 4t d’ESO, l’escola em va oferir una orientació acadèmica per saber les opcions que tenia. La meva il·lusió és entrar a la universitat i estudiar dret. Al barri on visc he vist persones a qui han fet fora de casa de manera injusta. M’agradaria ajudar aquells que juguen amb desavantatge i de qui els bancs s’aprofiten”, diu.

Amb el suport dels seus pares i familiars, confia que el nou currículum de batxillerat, més competencial i menys memorístic, serà beneficiós per a l’alumnat i reconeix que la preparació per a la selectivitat serà un procés llarg i dur: “Sé que m’ho recordaran des del primer dia. És estressant i se’m farà pesat. De tota manera, no sabem què passarà amb l’examen d’aquí dos anys, és tot força incert encara, caldrà esperar”.

Anna: “A la universitat sempre ens han recordat que la flexibilitat és molt important per a un docent”

Després d’haver realitzat pràctiques a Catalunya i a l’estranger, el curs vinent podrà exercir de mestra per primera vegada

Anna Verge (Sant Sadurní d’Anoia, 22 anys) sempre ha tingut clar que el seu camí acadèmic i professional havia d’estar vinculat a la docència. Ho volia des que era una nena, potser perquè el seu pare també és docent, però sobretot perquè li agrada cuidar i té traça amb els més petits, reconeix. Graduada en educació infantil a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), a partir de setembre continuarà formant-se i ampliant estudis amb el grau d’educació primària i amb un postgrau sobre disseny d’espais educatius. “Ara mateix m’agradaria treballar en una llar d’infants, però amb el grau d’educació primària amplio oportunitats per poder exercir a més escoles i acompanyar l’alumnat fins als 12 anys”.

Tot i que la pandèmia li va estroncar les pràctiques universitàries, creu que la crisi sanitària l’ajudarà a ser més bona docent en un futur perquè els ha ensenyat a adaptar-se a les circumstàncies. "A la universitat sempre ens han recordat que la flexibilitat és molt important per a un docent i jo he pogut veure-ho a les escoles on he estat”.

Amb ganes d’afrontar una nova etapa exercint de mestra professional, l’Anna intentarà aplicar a la seva aula el que ha après a Hèlsinki, a Finlàndia, on va treballar en una escola de primària com a docent en pràctiques durant tres mesos. “A Finlàndia, el respecte i la confiança en l’infant són claus en educació. L’escola és un agent d’igualtat i d’equitat i aconsegueixen una atenció individualitzada perquè cada infant pugui aportar el millor de si mateix”, recorda. “No he vist cap mestra cridar als alumnes i la relació entre l’escola i les famílies és molt col·laborativa. Entenc que el context és diferent –tenen més bones ràtios i més docents per aula–, però hi ha coses que crec que podem aplicar de la seva manera de funcionar”.

Tot i els nervis de les primeres vegades, per a l’Anna el sentit de l’humor és fonamental i considera important que el docent es presenti sense filtres als alumnes, amb els seus dies “bons i dolents”, amb les seves fortaleses i debilitats: “He vist mestres amb dislèxia explicar a l’alumnat que tenen aquesta dificultat d’aprenentatge i d’altres arribar a l’aula i comentar que no tenen un bon dia per motius personals. I per què no? Som persones, ho volem fer de la millor manera possible, però de vegades no arribem a tot”.

Íker: “De vegades els joves necessitem que confiïn en nosaltres per saber què volem”

Un projecte artístic realitzat a l’institut ha motivat l’Íker a continuar estudiant. S’ha matriculat a un cicle formatiu de grau mitjà en electricitat i electrònica

El seu objectiu quan va acabar 4t d’ESO era posar-se a treballar per contribuir a l’economia familiar: “Tinc dues germanes petites i no tenim pare. La meva mare ha de suportar un pes molt gran i sento que l’haig d’ajudar”, explica l’Íker Chacón (Sabadell, 16 anys). Però la seva participació en un projecte artístic realitzat a l’institut durant el curs l’ha motivat a continuar estudiant: “Havia perdut la il·lusió. De vegades els joves necessitem que confiïn en nosaltres per saber què volem”.

L’Íker ha estudiat 3r i 4t d’ESO a l’Institut Ca n’Oriac de Sabadell, un centre de creació recent, caracteritzat per un projecte educatiu inclusiu basat en metodologies actives. Aquest curs, la gran majoria de l’alumnat de 4t ha participat en el projecte Metre i mig de distància, una proposta escènica treballada i executada pels nois i noies que reproduïa el que van viure durant la pandèmia d’una manera artística.

En col·laboració amb l’entitat Rialles Espectacles Infantils i Juvenils, i la mentoria de l’artista Xavi Palomino, el projecte de Ca n’Oriac s’ha portat a terme gràcies a l’impuls de la Fundació Carulla, que va reconèixer el projecte amb un guardó a la 43a edició dels Premis Baldiri Reixach, en la categoria Baldiri Connexions.

L’èxit de la proposta i la motivació de l’alumnat va donar com a resultat un espectacle escènic que es va representar a la Sala Centre de Creació de Sabadell, en quatre sessions. “L’obra de teatre em va descobrir un món que no coneixia. Vaig portar les llums i el so i vaig pensar que quan fos gran voldria continuar fent això, en un concert o en un escenari, m’hi sentia molt bé i em va agradar molt”, recorda l’Íker. L’experiència “va aconseguir unir molt el grup i fer-nos créixer l’autoestima”.

El curs vinent, l’Íker continuarà estudiant. “M’hauria agradat fer un cicle formatiu d’imatge i so, però la meva nota és justa. De moment faré un grau mitjà en electricitat i electrònica per ser tècnic en instal·lacions elèctriques, que també m’interessa”.