Criatures  /  Escola 01/04/2022

Els altres educadors

Fem un petit homenatge a totes aquelles professions que ajuden l’escola a rutllar cada dia, com un engranatge perfecte, més enllà dels docents i l'equip directiu. Gràcies a monitors, entrenadors, cuiners, servei de neteja, personal administratiu i d'infermeria, infants i joves s’entrenen per a la vida

8 min
Més enllà dels docents, a les escoles hi ha un gran equip que aconsegueix que tot rutlli

El director fundador de l’ARA, l’enyorat Carles Capdevila, ho reivindicava sovint, tant en articles periodístics com en monòlegs. Volia posar en valor “les persones que cuiden els altres”: monitors d'esplai, mestres, educadors socials, infermeres... Per a ell eren “els col·lectius que aguanten la societat i ningú no en parla, no els reconeixem", assegurava. Agafant aquesta estela, des del Criatures hem fet un paral·lelisme dins del món escolar per retre un petit homenatge al col·lectiu que ajuda l’escola a rutllar cada dia, com un engranatge perfecte, més enllà dels docents i l’equip directiu. Parlem dels monitors (de menjador, d’extraescolars), els entrenadors esportius, els cuiners, l’equip de neteja, el personal administratiu i el de l’infermeria. Són els altres educadors. 

Per conèixer aquests professionals a la primera línia d’acció hem passat tot un matí en un centre educatiu que és com un petit poble i que requereix d’una organització exigent. L’Escola Pia de Terrassa, institució centenària, amb 1.760 alumnes d’entre P3 i segon de batxillerat, i més de 200 docents i PAS (personal d'administració i serveis), ens obre les portes per descobrir la feina quotidiana del Cisco, el Ferran, el Paco, la Lurdes, la Míriam, la Meritxell i la Paqui. Ells, com reconeix el director del centre, Carles Cereceda, “també tenen els mateixos valors de l’Escola Pia; formen part del treball interdisciplinari i cooperatiu que treballem amb l’alumnat: aquí fomentem la col·laboració, més que la competitivitat, tot cultivant la confiança entre tots els integrants de l’equip”. “Per tant –argumenta–, recollir bé els residus després de menjar i posar-los al contenidor de reciclatge, saber demanar les coses amb calma a la conserge i tenir paciència a l’hora de fer una filera també és educació”. 

Cisco Poy (Vacarisses, 54 anys)

Coordinador de monitors d’extraescolars de primària i secundària

Cisco Poy, monitor d'esports.

Cisco Poy, de 54 anys, porta més de mitja vida vinculat a la Pia de Terrassa i sembla que ha trobat el seu lloc al món. Actiu de mena, es creix amb els reptes d’aquest micropoble. “Als 16 anys vaig començar a fer de monitor d'extraescolars i després vaig fer una aturada per estudiar magisteri”. Quan es va reincorporar ho va fer com a monitor i amb els anys s’ha consolidat com a coordinador. Gestiona “uns 80 monitors, dels quals 58 són de menjador [de tres edificis diferents, amb 700 alumnes que hi mengen cada dia] i la resta són d’activitats extraescolars esportives i culturals, en les quals participen uns 210 estudiants [sense comptar l’Escola de Música, que està oberta a tota la ciutat]”.

A banda del fet que va estudiar la carrera de magisteri, Poy se sent “un educador": "Constantment guiem, acompanyem i aconsellem els infants, i mirem que aquest sigui un lloc amable on se sentin acollits", diu. "Hi ha qui fa més hores que una jornada laboral, entre les classes i les extraescolars”, apunta. Poy reconeix que també aprèn dels alumnes: “M’ensenyen a tenir paciència i a reajustar la velocitat de la vida que portem els adults. I també fan que em connecti amb el jovent i, per tant, tinc la sensació que no et fas tan gran tan ràpid!”, exclama somrient. 

Ferran Verdaguer (Terrassa, 24 anys)

Coordinador del menjador d’educació infantil

Ferran Verdaguer, monitor de menjador infantil.

Exalumne de l’Escola Pia, fa set anys que hi treballa com a monitor i hi ha fet tots els papers de l’auca, cosa que li ha donat un bon aprenentatge. Ara està al càrrec dels monitors de menjador de l’edifici d’educació infantil (de P3 a P5), però com que Verdaguer té la carrera de mestre, també fa “l’acció tutorial i pastoral d’ESO i batxillerat i, puntualment, alguna substitució com a mestre”. Reivindica la professió de monitor de menjador. “Al principi sembla que és una feina que pot fer tothom, perquè no necessites una titulació específica. Però, després d’anys d’experiència, veig que per solventar les dificultats que se solen crear a l’hora de menjar (noho vull, no m’agrada…) s’han de tenir eines de gestió emocional”.

Verdaguer té clar que els monitors eduquen. “Cal acompanyar el petit que no vol menjar o que s’angoixa a l’hora de tastar algun aliment nou. Mai des de la imposició. Has de saber posar-te en la seva pell i mirar d’ajudar-lo des d’aquest espai, des de la confiança”, raona. Lamenta que la tasca dels monitors “sovint sigui menystinguda socialment”, quan és tot un repte. Cada dia es queden uns 170 infants d’entre 3 i 5 anys que mengen a l’aula, amb tres trams horaris diferents.

Verdaguer coordina 24 monitors, que fan l’acompanyament tant al menjador com al pati. “Enguany hem engegat un projecte molt maco que es diu Ambients al pati, amb el qual els oferim materials poc habituals, com tubs de cartró, teles, un telèfon, una planxa, etc. i ells investiguen a partir d’aquí amb el joc lliure”. Assegura que la imaginació de la canalla sempre el sorprèn: “Són els mestres de la creativitat”. 

Paco Ortiz (Terrassa, 53 anys)

Cuiner

Paco Ortiz, cuiner.

Treballa com a cuiner per a una empresa subcontractada per l’Escola Pia des del setembre del 2019 i cada dia, amb el seu equip de sis cuineres, tira endavant un miler de menús (850 per al centre de Terrassa i uns 170 per a l’escola Augusta de Barcelona). Avui toca estofat de mongetes amb patates i, de segon, truita de pernil dolç. Cada dia entra a les 5.20 de la matinada i marxa a les tres de la tarda, amb tota la feina enllestida. “A banda de coordinar i gestionar comandes i proveïdors, com a cuiner m’encarrego dels primers plats més elaborats i d'algun segon amb salsa”, detalla. El que més valora d’aquesta feina és la bona organització: “A diferència dels restaurants, quan cuines per a col·lectivitats sabem quan sortim, tot està més estructurat, i a mi em dona molta seguretat”, apunta. "Hi ha una tendència a menjar més saludable, amb un dia a la setmana sense carn, amb reducció de sucre als iogurts… Tot està supervisat pel dietista de l’empresa. És una altra manera d’educar, amb un menjar més equilibrat”, apunta Ortiz. Ell, sempre que pot, prepara les postres més sol·licitades pels mestres: l’arròs amb llet. Èxit total. 

Lurdes Vallès (Terrassa, 52 anys)

Recepcionista

Lurdes Vallès, conserge i recepciónista.

És la primera cara amb qui un es troba quan traspassa la porta de l’edifci central del carrer Col·legi de Terrassa. La Lurdes Vallès és la recepcionista amable, que sap acollir el qui ve de fora, però és també la que atén els alumnes que necessiten una gestió de l’aula, d’algun docent o servei. Fa uns 13 anys que treballa a la casa –feia servei de menjador– i en porta un a la recepció. I el balanç és molt bo, segons reconeix. “M’agrada molt la feina, perquè m’encanta tractar amb el públic, tenir un intercanvi amable, sense caure en el servilisme. La meva feina és rebre’ls, assessorar-los i derivar-los cap a la persona que necessiten”. 

Vallès, amb veu calmada, reconeix que “com que és un centre amb moltes persones i necessitats diferents, hi ha moments estressants perquè tothom té pressa, però cal mirar de no alterar-se mai”. Té clar que és de l’equip dels altres educadors: “Des de recepció donem un tempo d’espera a les gestions, ensenyem a tothom a saludar i donar el bon dia, a tenir paciència, que hi ha unes prioritats, a demanar educadament el que es vol, que no tot el que es perd es troba, a omplir formularis…" Ha après dels alumnes que “si els tractes amablement, en reps un bon tracte". "Els agrada molt que els tractis des del respecte”, conclou. 

Míriam Roura (Terrassa, 40 anys)

Secretària acadèmica

Míriam Roura, secretària acadèmica.

Forma part de l'anomenat personal d’administració i serveis (PAS) i treballa a la secretaria acadèmica des de fa 7 anys, compartint la feina a les oficines amb vuit companys més. Llicenciada en publicitat i relacions públiques, també assumeix tasques comunicatives i de disseny gràfic, a més del contacte amb les famílies. És una apassionada de la seva feina i combrega amb els valors de la institució. “La relació família-escola és molt important i als alumnes els ajudem i els fem créixer com a persones, en tots els àmbits”.

Els moments punta de la seva tasca són a l’inici de curs, “quan es dona la benvinguda a les famílies i es posen en marxa els currículums, la comunicació, les campanyes, els comunicats, la compra de llibres…”. També és un moment clau la preinscripció: "Hem d’aconseguir que les famílies coneguin molt bé el centre. Dediquem molt de temps a crear un vincle emocional amb les famílies perquè coneguin el projecte educatiu, i apostem per un tracte molt personalitzat perquè tenim la infraestructura per fer-ho”, diu. “Som una escola gran i una gran escola”, anuncia com a lema vital. És conscient que una part de la seva feina és “gestionar un petit poble, amb 4 línies d’infantil, 5 de secundària i 5 de batxillerat i tota la complexitat que suposa". "Però ho faig feliç”, subratlla. 

Meritxell Ferrer (43 anys, Barcelona)

Infermera

Meritxell Ferrer, infermera.

Forjada com a infermera en un CAP, va trobar feina el curs 2016-2017 a l’Escola Pia de Terrassa, després de la jubilació de la seva predecessora. Treballa en un petit dispensari als matins i es combina la feina amb el seu company, Jordi Ribera. “És una feina encara força desconeguda als centres educatius, però és realment important, perquè acabem fent de termòmetre de la salut física, i de tant en tant emocional, dels alumnes”. Treballa de 8 a 13.30 h atenent ferides, cops i traus de petita magnitud, amb unes primeres cures. “Aquí fem una mica de tot. Des de posar una tireta i iode fins a temes més seriosos, com controlar la medicació de nens amb al·lèrgies o amb TEA, entre d'altres, que han de seguir unes pautes sanitàries”. Coordina la seva feina amb el programa Salut i Escola del departament de Salut de la Generalitat a l’hora d’organitzar formacions sobre trastorns alimentaris, consum de tabac, etcètera. Ferrer se sent molt realitzada fent aquesta professió i veu fonamental el seu vessant educatiu, molt constatat durant el període covid. A més, com que el seu fill és alumne de l'escola, té l’oportunitat de conciliar amb plenitud. 

Paqui Martínez (54 anys, Sabadell)

Encarregada de l'equip de neteja

Paqui Martínez, equip de neteja.

Equipada amb el seu carretó de detergents, raspalls, escombres, cubells i pal de fregar, Martínez és l’encarregada d’un equip de neteja dels diferents edificis, format per entre 19 i 23 persones, en funció de la temporada. Entra a les 13.30 h i surt a les 21.30 h, un temps que reparteix entre la gestió i la neteja en si. Porta sis anys a l’edifici de Terrasa i dos a l’Escola Pia de Sabadell. “Em sento molt ben acollida i tractada. M’agrada molt la meva feina i cada vegada hi ha més consciència per part dels nens que han de reciclar i tenir més cura de l’espai. Ara, nosaltres netegem a fons i desinfectem. Treballem molt dur perquè l’espai és immens”.

La part més complicada, reconeix, és “la neteja d’infantil, que ha de ser superescrupulosa”, a més de la cuina i els menjadors. Se sent estimada i reconeguda pels alumnes. “Molts dels de batxillerat que van acabar el curs passat van venir a acomiadar-se”, explica orgullosa. 

stats